“L'acció comunitària és sumar, ser partícips i intercanviar experiències”
“Ens beneficia i em beneficia perquè les persones que participem tenim un espai de trobada lliure. Lliures per a expressar-nos amb la percussió, lliures de judicis i lliures d'expressar el que vulguem. Si un dia tenim ganes de parlar, parlem; i si un altre dia tenim ganes de tocar, toquem”, continua Colmenero.

Ella està molt orgullosa: “És un espai tan ric! Compartim temps i experiències amb persones que, si no arriba a ser per aquest projecte, mai haguéssim conegut. Això és pura acció comunitària, en aquest espai conviu gent amb diversitat funcional, joves tutelats pels serveis socials, joves de diferents realitats i diferents barris de Barcelona, una tècnica de l'Ajuntament de Sarrià, mares amb fills, persones amb malalties de salut mental… Persones molt diferents fent una creació col·lectiva molt potent. I després, ens desenvolupem en el territori, perquè anem a ‘reperkutirʼ portes fora, creant sinergies. Sempre que podem fem tallers compartits amb una altra gent, com el que hem realitzat amb Kabum o Batucargol, i apostem per compartir la vida afectiva i social de Gràcia. L'acció comunitària és sumar, ser partícips i intercanviar experiències”.

Juntes no estem soles: Dons Activis de Vallbona

Vallbona, allí on s'acaba Barcelona i comencen les grans autopistes, és un petit oasi verd, de poc més de mil habitants. Té una farmàcia recentment estrenada, tres bars i una botiga de comestibles; el camp de futbol gran i lluminós del Racing Vallbona, i l'única finca d'explotació agrària que queda a la ciutat, La Ponderosa.

En el Casal de Barri conviuen actualment l'Associació de Veïns i Veïnes, l'Associació de Persones Majors i Dons Activis. El casal és famós pels seus balls quinzenals de persones majors, de teclat i micròfon al més pur estil Benidorm, amb els quals aconsegueixen que vinguin àvies i avis de Montcada i Sant Andreu. Però la trobada setmanal dels divendres a la tarda de Dons Activis és vital per a una vintena de ciutadanes de Vallbona, que es troben des de fa vint anys.

La seva activitat, gairebé testimonial si la comparem amb la d'altres teixits associatius de la ciutat, és fonamental per a elles. Entre el picotejo, les agulles de fer mitjana i els deures escolars, parlen d'allò que les preocupa i es reconforten. Coneixem a Leonor, Mercedes, Evangelina, Montse, Dolores, Julia, Carmen i Candela. Parlen totes alhora i és impossible saber qui diu què. Prenem la seva veu com el que són: un grup coral d'amigues inseparables, una veu col·lectiva i femenina del barri, orgullosa i lluitadora alhora. La tarda del divendres en què les visitem parlen de les millores en transport públic i en neteja en el barri i de les dificultats a l'estiu, quan el Rec Comtal s'omple d'herba i arriben les bestioles, els incendis i els banyistes d'altres parts de la ciutat que ho embruten tot.

Aquest grup obert sol format per dones, “on desconnectem dels homes perquè nosaltres som les que portem la veu cantant”, es va formar amb la idea de compartir experiències entre elles i de col·laborar amb altres comunitats del barri. “Hem impartit classes de cuina i paelles, quedem per a cosir, fem manualitats i mengem: aquí es menja el que es porti. I Leonor, com va a escola per a aprendre a llegir i escriure, fa els deures i ens ajudem i col·laborem entre totes. El que no sap una, ho sap l'altra”, afirmen. Julia assegura que el grup l'ha ajudat a sortir de la depressió, mentre que Candela afirma riallera que l'ha ajudat a guanyar uns quilos de més.

El creixement d'aquests espais depèn, en gran manera, de la incorporació de gent més jove i, també, procedent d'altres contextos culturals.
La més jove té 48 anys. On estan les joves? Sembla clar que la continuïtat i el creixement d'aquests espais depèn, en gran manera, de la incorporació de gent més jove i, també, procedent d'altres contextos culturals. Per això és clau el treball de Benet Pérez, el dinamitzador del casal. Crear cohesió entre les entitats, treballar la inclusió entre la comunitat del barri i fer que aquest grup de dones no es quedi cap a dintre, sinó que pugui anar cap a fora, formant part d'altres accions són les tasques que Benet sap que ha d'afrontar. Perquè Dons Actives reconeix que està en baixa forma. Fa un parell d'anys que no fa ni les paelles per al barri i entre elles no hi ha consens: algunes voldrien reactivar les activitats per a tot el veïnat i hi ha unes altres que consideren que amb la seva íntima trobada setmanal ja fan una bona labor.

Acció i energies comunitàries: visibilitzar-les i connectar-les

“Tot repte social no pot tenir una resposta individual. Quan parlem de respostes col·lectives, quan la gent s'organitza, reivindica, adopta qualsevol forma organitzativa, parlem d'energies comunitàries.” Parla Óscar Rebollo, director de la Direcció de Serveis d'Acció Comunitària de l'Ajuntament de Barcelona.

Els equipaments de proximitat i les polítiques amb perspectiva comunitària són motors per a construir respostes col·lectives als reptes socials.
Li preguntem quin treball fa respecte a aquestes forces. “La posició de l'Ajuntament és doble: quan hi ha gent organitzada, per exemple, una associació, els hem de donar facilitats, recursos o interlocució; quan no existeix societat organitzada, llavors l'Ajuntament pot construir respostes col·lectives, a través de dos motors: el servei de la política social (educació comunitària, salut comunitària, serveis socials comunitaris, plans de barri) o a través dels equipaments de proximitat. A Barcelona, per exemple, són capdavanteres les biblioteques, però també incideixen en això els casals de barri, els casals de joves, les escoles, els patis oberts… Ara estem pensant com fer cuines i biblioteques obertes, tant en escoles com instituts”, explica Rebollo.

L'acció comunitària municipal es basa en tres línies d'actuació: l'associacionisme, els equipaments de proximitat i les accions comunitàries en els barris, tradicionalment conegudes com a plans comunitaris. Un dels projectes més recents són les Energies Comunitàries. Ho explica Rebollo: “A la ciutat hi ha una energia que produeix la gent quan s'organitza per a fer coses. Grups de caminantes d'un centre de salut, pares i mares que fan teatre comunitari en una escola, el grup d'un hort urbà, una cooperativa de consum autogestionada…”.

‟El projecte Energies Comunitàries”, continua Rebollo, ‟vol conèixer, reconèixer i connectar aquests projectes. Existeix un equip en el territori, ‘les exploradoresʼ, que busquen on hi ha energies a la ciutat més enllà dels llocs evidents. Per a tenir coneixement d'elles, per a donar-los suport i per a connectar-les amb altres projectes que també estan passant a la ciutat, de manera que el projecte local s'enriqueixi”.

‟La immensa majoria de l'any anem sota terra, detectant energies, i quan tenim un cert nivell de connexió, una o dues vegades a l'any, sortim a la superfície i fem la Trobada d'Energies Comunitàries: agafem un barri o un conjunt de barris, per a destacar aquell barri com a promotor d'aquelles energies, i des d'allí es fa una crida a altres energies de la ciutat”, detalla.

Rebollo assegura que les trobades, més que perseguir l'èxit quantitatiu, busquen l'èxit qualitatiu. “No són trobades multitudinàries”, precisa, “però després ens trobem amb que, quan arriba la convocatòria de subvencions, es presenten conjuntament dos col·lectius perquè es van trobar en Energies, o que la ràdio comunitària ha demanat ajuda al ICUB, o que en la Verneda ha funcionat la iniciativa ‘Veïna, baixa la teva cadiraʼ, amb dones que baixen a l'espai públic per a parlar dels temes dels quals volen parlar…”.

‟Vivim en una societat que porta quaranta anys de ultraindividualización. Una societat anticomunitaria, on jo sóc ‘jo i les meves pastillesʼ i on, segurament, no hi ha la fortalesa comunitària que ens agradaria”, conclou Rebollo. Per això, en aquest context on cal construir vincles, els números tenen una importància relativa. “Si fem un ‘Veïna, baixa la teva cadiraʼ i connectem a 25 dones, això ja és un èxit”, afirma.

‘Retrats de la Barcelona comunitària’: un passeig per les energies comunitàries de la ciutat

El periodista João França s'ha encarregat de confeccionar un llibre sobre aquestes energies, que es publicarà i presentarà el pròxim 25 de març en el marc de la VI Trobada d'Energies Comunitàries en Baró de Viver, la Trinitat Vella i el Bon Pastor.

“La ciutat també la mou l'energia de la gent que fa coses col·lectivament. Participi o no l'Ajuntament. Totes tenen la mateixa lògica: per exemple, el paper que juga El Lokal, la Casa de la Solidaritat i l'Àgora Juan Andrés Benítez. Són col·lectius que no participaran en un espai convocat per l'Ajuntament, però que generen comunitat”, diu França.

Hi ha recursos per a la comunitat que no surten del públic, sinó de l'autogestió.