Guanyadors dels premis 2021
Els premis Dau de l’edició 2021 van ser els següents:
- Premi Dau Barcelona especial a una vida dedicada al joc per a Bruce Whitehill (The Big Game Hunter)
- Premi Dau Barcelona a millor autor 2021 per al creador alemany Johannes Sich. Els guanyadors de les tres edicions anteriors han reconegut Sich pel seu segon joc MicroMacro
- Premi Dau Barcelona a millor autor novell 2021 per a Michal “Elwen” Stach y Michaela “Min” Stachova, pel seu primer joc Lost Ruins of Arnak, de l’editorial de jocs Czech Games Edition (publicat en castellà per Devir)
Bruce Whitehill (The Big Game Hunter)
El premi Dau Barcelona especial a una vida dedicada al joc va ser per a Bruce Whitehill (The Big Game Hunter).
Tot i que a la seva infantesa els jocs de taula no eren el seu passatemps preferit, recorda jugar a Scrabble, a Go Fish, o Jotto. No va ser fins que va tenir 30 anys que es va iniciar en el món del col•leccionisme de jocs, i la seva tasca com a historiador ha fet que enguany sigui reconegut com la principal autoritat mundial en jocs de taula estatunidencs. Ha escrit extensament sobre jocs, empreses, productes, i sobretot, les persones que van donar forma a la indústria.
La seva tasca com a investigador i divulgador del joc com a fet cultural és innegable. Tal com escriu ell mateix a www.owlworksllc.com: “Sigui el que sigui que cerquis, els jocs haurien de fer-te sentir bé, tant si t’interessa l’obra, la competició, els gràfics, les peces, els mecanismes de joc, el tema o el que tens. També poden portar bons records... potser el més important és que ens connectin ‘no només amb un altre moment i lloc, sinó també entre ells’”.
Johannes Sich per MicroMacro
El premi Dau Barcelona al millor autor 2021 va ser per al creador alemany Johannes Sich pel seu segon joc MicroMacro.
Johannes treballa com a il•lustrador des que estudiava disseny de comunicació a Düsseldorf. El disseny visual del seu primer joc, La Cosa Nostra, el va crear com a projecte d’estudis. Després va estar uns quants anys desenvolupant el joc, i això el va portar a fundar la seva pròpia editorial de jocs Hard Boiled Games. Arran d’això, va fer molts contactes en el món dels jocs de taula, i va treballar com a il•lustrador per a altres editorials.
En aquest context, i amb dos amics i companys d’estudis, va crear MicroMacro. La tasca de desenvolupament i proves del joc va ser extensa, i va suposar un repte afegit que sobrevingués la pandèmia de covid-19. Però van superar els obstacles i aconseguir arrodonir un joc que es va convertir en un gran èxit. El fenomen no s’atura, ja que Johannes va concebre el joc com una sèrie, i continua treballant en noves edicions que de segur ens portaran més hores de diversió!
Michal “Elwen” Stach y Michaela “Min” Stachova, pel seu primer joc Lost Ruins of Arnak
El premi Dau Barcelona al millor autor novell del 2021 va ser per a Michal “Elwen” Stach i Michaela “Min” Stachova, pel seu primer joc Lost Ruins of Arnak.
Aquest joc ens porta a viure una aventura en la qual hem d’obtenir diversos objectes, barreja de manera magistral diferents tècniques de joc: construcció d’una pila de cartes, gestió de recursos, col•locació de treballadors... s’han de combinar totes les variants per poder explorar l’illa. Gràcies a aquest joc han guanyat diversos premis arreu del món, i les seves expansions en garanteixen més variabilitat i moltes partides de diversió.
La parella formada per Elwen i Min continua treballat per a Czech Games Edition, provant i desenvolupant nous jocs. Estem impacients per descobrir quina serà la seva pròxima proposta!
Participacions
Autora de jocs:
María Pérez
Em dic María Pérez, un nom typical Spanish, I know. De dia treballo com a financera en una empresa d’audiovisuals. La resta del temps llegeixo, escric i jugo. Soc l’autora del joc de taula Mythgate, el lore del joc de cartes Guerra de Mites, i membre a l’ombra de l’editorial GDM Games. A més, he escrit relats de fantasia i CI-FI (publicats en revistes digitals com Fast Fiction Penny o Círculo Lovecraft) i un parell de novel•les, que prometo acabar de retocar algun dia i atrevir-me a enviar-les a alguna editorial.
No recordo quan vaig començar a adorar els jocs de taula, però recordo que jugava a rol en viu abans de saber que s’anomenava així. Feia carnets dels Caballeros del Zodíaco amb els seus poders i instruccions per als meus compis de classe. Però en una classe de 46 noies, era molt difícil. Érem només 6 cavallers i 40 Atenees per rescatar. Una tasca àrdua, ja us ho dic :P
Els estius els passava intentant que juguessin amb mi a HeroQuest, Bancarrota, El Cluedo, i per això havia de fer coses tan deshonroses com ballar les coreografies de La Onda Vaselina perquè les meves amigues després juguessin amb mi (he de reconèixer que no era tan dolent, em deixaven disfressar-me ^^). Ara, la meva ciutat, Granada, té un dels festivals de jocs més importants: FicZone. Sempre dic que vaig néixer massa aviat.
M’encanta aquest món perquè és una manera més de viure històries. De consumir històries. Sèries, pel•lícules, llibres, mangues, jocs. Què són si no històries que vius? Ets aquest personatge que sobreviu, o la civilització que evoluciona fins al futur, o el que resol aquest misteri. Els de misteri m’encanten! A més, és una cosa que pots fer sol, però és molt millor fer-ho amb gent. En un món on cada vegada estem més aïllats i ens absorbeixen les pantalles, parar i fer un tomb per un tauler amb amics és tan saludable com fer ioga. Si hagués de dir una cosa dolenta de jugar, és que em treu temps per llegir ;)
Per a mi el DAU és un lloc proper, on puc ensenyar a molta gent com d’increïble és aquest món i l’enorme varietat de jocs que hi ha. És un aparador al qual és fàcil apropar-se, per a públic familiar. On no necessites més que establir-te en una taula per descobrir-ho. El Trivial i el Monopoly són del plistocè, el joc de taula modern és en una altra galàxia (gens llunyana), i segur que hi ha un tipus de joc per a tu. I els autors locals són molt TOP. No s’ha de buscar fora. Si pogués demanar-li alguna cosa al DAU, seria que durés més... i paradetes! Paradetes per anar-hi a xafardejar. Com a Sant Jordi, carrers i carrers plens de taulers. Algun dia... segur :)
María Pérez
Il•lustradora de jocs:
Natàlia Romero
Em dic Natàlia Romero, tinc trenta-sis anys i em defineixo com a artista conceptual i 2D. Fins fa poc treballava per a una plataforma relacionada amb el món de l'streaming (3 anys i mig) i també ho combinava amb el món editorial. Ara m'incorporaré a un estudi de videojocs i estic realment emocionada per provar en aquest sector, tot un nou repte!
Ja de petita era aficionada als clàssics i va ser cosa de fa deu anys quan un molt bon amic em va ensenyar que els jocs de taula oferien molt més que el que coneixia, i amb molt bons motius. Ara jo també intento fer veure als altres que hi ha molt món més enllà del Monopoly, ha! ha! ha! De petita ja prometia i tot el que fossin treballs manuals m'encantava. Per a mi és una feina/hobby molt immersiva, la fas teva, la sents i fins i tot t'emociona. Penso que la "creació" en termes generals és un recorregut molt personal i això fa que ho senti d'una manera tan especial.
Bé, sempre he considerat que la meva feina proporciona un grau de satisfacció molt gran, la veig com un camí que no acaba mai i que millora contínuament. M'agraden els reptes, explorar, analitzar i d'aquí extreure'n nou contingut, per tant, noves experiències. I ja no t'explico la sensació de saber que la gent interactua amb la teva feina, el teu art.
Com tot recorregut també té les seves dificultats, moments frustrants que ho ennegreixen tot, però sempre dic que la frustració hi és en tot moment, només hem de ser conscients que forma part del procés. Com he dit, és una feina que pot ser molt emocional i, en conseqüència, ens trobem amb emocions bones i dolentes.
Sobre el Dau, crec que és un esdeveniment genial i una oportunitat no només per donar a conèixer novetats, sinó també per reunir grans i petites editorials. Personalment, vaig tenir l'ocasió de participar un any en la ronda de petites entrevistes entre il•lustradors i editors i considero que va ser un espai molt bo per al nostre sector. Si bé és cert que cada cop sembla que es valora més la feina que fem, també crec que encara s'hi podria fer més. Avui dia hi ha molta gent que no és del tot conscient de la labor que hi ha darrere de cada projecte. Però soc optimista i sé que, a la llarga, ens farem un lloc allà on pertoca ;)
Natàlia Romero
Divulgadora de continguts:
Aida Márquez
Sóc l'Aida Márquez Bonet, tinc trenta-set anys i, a banda de ser mare des de fa nou anys, també soc mestra d'educació infantil i primària des de fa més de catorze anys.
Al principi, els jocs de taula només estaven presents durant el meu temps d'oci amb els amics i les amigues. Encara recordo com en les nostres trobades vam començar a jugar a Hombres lobo de Castronegro i com ràpidament la nostra passió i la nostra ludoteca personal van augmentar a un ritme trepidant.
Però fa nou anys em vaig convertir en mare i aleshores em va sorgir la necessitat de poder jugar amb el meu fill Jan. Es podria dir que, gràcies a ell, ens vam endinsar en el fantàstic món dels jocs de taula familiars on podem jugar i passar-ho genial, tant adults com infants.
Com us podeu imaginar, la nostra ludoteca va créixer molt de pressa i també ho van fer les meves ganes de poder jugar a l'aula amb els meus alumnes d'infantil. Ja que si m'ho passava molt bé a casa amb el meu fill i ell aprenia moltes coses, per què no ho podia fer a l'escola?
Dit i fet, l'èxit va ser rotund. Els meus alumnes no només s'ho passaven genial jugant, sinó que també adquirien tots aquells aprenentatges que el nostre currículum d’infantil demanava. Ara puc dir que des de fa cinc anys, porto el que ja es coneix com a ABJ (Aprenentatge Basat en Jocs) a l'aula.
Però aquest descobriment i creixement personal no es podia quedar només aquí, i tenia la necessitat d'explicar, divulgar i compartir amb la resta de companys i companyes de professió aquest aprenentatge a través dels jocs de taula. Per aquest motiu vaig obrir el compte d'Instagram @jugar_y_leer, on actualment podeu trobar un recull de les meves experiències, com a mare i com a docent, amb aquells jocs de taula que funcionen i agraden, tant a casa com a l'aula.
Avui dia, puc afirmar que aquest món m'aporta molt aprenentatge personal, però sobretot laboral. He tingut el plaer de conèixer grans persones del món lúdic, algunes de les quals m'han donat l'oportunitat de visualitzar encara més la meva tasca, com són El Club Dante i Juegos de Willy el tuerto, i m’agrada veure que cada vegada, en aquest món, s’hi estan sumant més dones. Això i tot, espero que moltes més s'animin a formar part d'aquest univers lúdic i es comencin a veure més noms en autories de jocs de taula, il•lustracions, editorials i, fins i tot, liderant actes com el DAU.
Per acabar, puc dir que el Dau per a mi és la porta d'entrada a aquest univers tan màgic dels jocs de taula, sigui com a jugador novell que acaba de començar, com a jugador expert, com a pare/mare de família que coneix o vol conèixer encara més jocs del mercat, com a mestre que juga o que vol aprendre'n més, com a creador de contingut que vol donar a conèixer el seu joc o, fins i tot, com a infant que bé a passar-ho bé en família i a aprendre de tot plegat. Així que no deixeu de venir, de jugar, de gaudir i d’aprendre d’aquesta oportunitat tan màgica
Aida Márquez