Back to top

Premis Dau Barcelona

PREMIS DAU BARCELONA

Trofeu Dau

 

El dissabte 23 de novembre de 2019, el Sant Andreu Teatre serà l’escenari, un any més, de la gala dels premis Dau Barcelona, uns guardons de prestigi entre els especialistes de tot el món, que reconeixen la feina dels autors i divulgadors de jocs de taula.

Des del 2013 es lliuren guardons a una personalitat que hagi dedicat tota la vida al joc, al millor autor o autora de l’any i al millor autor o autora novell de l’any.

Premi especial a una personalitat que hagi dedicat tota la vida al joc

Els guanyadors de les dues últimes edicions, el suec Dan Glimne i el britànic Irving Finkel, han proposat com a guanyador del premi del 2019 el nord-americà Philip Orbanes, dissenyador de jocs i editor i autor de diversos llibres sobre el joc Monopoly.

Millor autor o autora de l’any

Els guanyadors de les tres últimes edicions dels guardons al millor autor o autora de l’any i al millor autor o autora novell de l’any (d’una banda, Wolfgang Warsch, Inka i Markus Brand i Rob Daviau, i de l’altra, Eloi Pujadas i Joaquim Vilalta, Eugeni Castaño i François Gandon) escullen el millor autor o autora de l’any entre els que hagin publicat com a mínim un joc entre el novembre del 2018 i l’octubre del 2019.

Millor autor o autora novell de l’any

En paral·lel, un jurat format per bloguers, youtubers i instagramers espanyols especialitzats en jocs atorguen el guardó al millor autor o autora novell de l’any entre els autors o autores que hagin publicat el seu primer joc també entre el novembre del 2018 i l’octubre del 2019.

Premi Hispa a l’autor o autora del millor joc de producció original espanyola

A més, Hispa, l’associació d’editors de jocs de l’Estat espanyol, entregarà durant la gala el premi al millor joc de producció espanyola, escollit per un jurat de crítics de jocs d’arreu del món.

 

Saló del Prestigi

Com a novetat d’aquest any, els guanyadors del premi Dau a tota una vida dedicada al joc —amb noms tan destacats, a més dels esmentats més amunt, com David Parlett o Tom Werneck— lliuraran el guardó Saló del Prestigi a quatre personalitats històriques que han contribuït a la creació o difusió dels jocs, amb la voluntat de crear un hall of fame que anirà creixent cada any amb dues personalitats més.

 

Philip
Orbanes

Philip Orbanes

Premi Dau Barcelona 2019 a una vida dedicada al joc

Philip Orbanes ha dedicat tota la vida als jocs, i molt especialment al Monopoly. Ell mateix confessa que des que hi va jugar per primera vegada, amb 8 anys, li va canviar la vida i que per primer cop es va sentir com un igual, assegut a taula al costat dels seus oncles i ties. Li va canviar la vida fins a tal punt que ha arribat a convertir-se en un dels màxims experts mundials del joc, tot i que admet que no ha jugat a tantes partides com es podria pensar, ja que molta gent no s’atreveix a enfrontar-s’hi. Orbanes també és inventor i autor de diversos jocs de taula.

El 1979 va fer realitat un dels seus somnis i va començar a treballar a Parker Brothers (l’empresa editora de Monopoly) com a vicepresident de Recerca i Desenvolupament, càrrec que va ocupar fins al 1990. Va encapçalar l’entrada de Parker al món dels videojocs i va rejovenir jocs clàssics com Cluedo o Monopoly, gràcies a l’associació amb altres marques i llicències.

A Parker Brothers va tenir l’oportunitat de convertir-se en jutge dels campionats dels Estats Units, el Canadà i els campionats mundials de Monopoly, cosa que li va permetre viatjar i conèixer jugadors de tot el món. Encara continua fent de jutge per a Hasbro, que va adquirir Parker Brothers i, per tant, els drets de Monopoly el 1991.

Orbanes també ha publicat gairebé una desena de llibres sobre el Monopoly i la seva relació amb la indústria del joc, com The Game Makers: The Story of Parker Brothers from Tiddledy Winks to Trivial Pursuit, The Monopoly Companion o Monopoly®: The World’s Most Famous Game & How It Got That Way, en què explica com el joc s’entrellaça amb l’economia i amb els negocis i com aconsegueix acostar jugadors de qualsevol racó del món.

El 1995 va cofundar l’empresa Winning Moves. Després de divuit anys com a president, ara ocupa la vicepresidència de la companyia, que es dedica a publicar i rellançar jocs clàssics i puzles com Cluedo, Scattergories, el cub de Rubik i Twister.

Orbanes també és president de l’Association for Games and Puzzles International (AGPI), formada per experts i estudiosos del joc, col·leccionistes i historiadors. A més, també ha participat, i encara hi col·labora, en desenes de programes de ràdio i televisió per fer difusió dels jocs i la seva indústria.

 

A continuació us presentem el discurs de presentació de Philip Orbanes, a càrrec de Dan Glimne i el discurs d’acceptació i agraïment pel Premi Especial de Philip Orbanes.

 

Discurs introductori per a Phil Orbanes

Dan Glimne

 

Senyores i senyors, companys i companyes de joc,

Un cop més, ha arribat el moment de presentar el destinatari del Premi Especial Dau Barcelona d’enguany. I els recordo, com ja vaig fer l’any passat, que aquest NO és un trofeu qualsevol dins el món del joc. Les regles estipulen clarament que s’ha d’atorgar a “una vida dedicada al joc”.

I per què no pot haver-hi vides dedicades als jocs? Al llarg de la història de la civilització i la cultura humana, hi ha hagut incomptables vides dedicades a l’art, la música, la literatura, etcètera. I els demostrem que apreciem aquests esforços constants també mitjançant premis prestigiosos: el premi Nobel, el Premi de Música Polar o el premi Goncourt, entre d’altres, i ara també amb el Premi Especial Dau Barcelona.

Aquest any, el guanyador del premi és Phil Orbanes, dels Estats Units d’Amèrica. A ell li va canviar la vida quan tenia 8 anys, encara que aleshores era massa jove per adonar-se’n. Abans dels 8 anys, després d’haver jugat a diversos jocs infantils que no li suposaven cap repte, un dia, diversos familiars més grans que ell el van convidar a jugar a un joc força diferent: el Monopoly.

Aquell joc li va obrir els ulls. Tot d’una, es topava amb un joc amb una profunditat completament diferent: un joc d’estratègia, amb tàctiques i opcions, en el qual, mitjançant l’habilitat, es podia defensar davant dels adults. Més tard, el jove Phil, força emocionat per l’experiència, va demanar a la seva mare que li comprés un altre joc que requeria habilitat, el Cluedo, i la seva mare li va comprar. Però quan en Phil li va demanar que li comprés un tercer joc, ella li va respondre que tingués paciència i que esperés al seu aniversari, per al qual faltaven dos mesos.

A Phil Orbanes, però, ja se li havia despertat la passió pels jocs. Se li havia obert una porta a un altre món i, si no podia aconseguir immediatament més jocs ja fabricats, simplement se n’hauria d’inventar un ell mateix. Un veí li va donar diversos pòsters de Coca-Cola, que per darrere estaven en blanc, perquè pogués dibuixar-hi els seus propis jocs de taula, i un altre veí li va facilitar cartes numerades d’un joc incomplet, que va utilitzar com una mena de mecanisme per al joc. D’aquesta manera, el jove Phil va inventar el seu primer joc, un joc de carreres amb cotxes de joguina que encantava als seus amics.

Aquí va començar tota una vida dedicada als jocs; de la mateixa manera que ens passa a tots, una cosa porta a l’altra i no és fins més endavant que ens girem, mirem enrere i veiem que tots aquells passos, grans i petits, finalment han traçat un camí. Ara, algunes dècades més tard, en Phil pot mirar enrere i contemplar una destacada carrera, durant la qual ha escrit una dotzena de llibres sobre jocs, ha treballat com a director de jocs a Ideal Toy, com a vicepresident sènior d’Investigació i Desenvolupament a Parker Brothers, i com a president i vicepresident a Winning Moves Games. Així mateix, ha aparegut en dotzenes de programes de ràdio i televisió presentant jocs i parlant del sector i, actualment, és el president de l’Association for Games & Puzzles International, un grup capdavanter d’estudiosos, col·leccionistes i historiadors de jocs i puzles.

A més, al llarg de la seva extensa i variada carrera, mai no ha oblidat el seu primer amor en l’àmbit dels jocs: el Monopoly. Ha estat president de jurat de diversos campionats estatunidencs, canadencs i mundials de Monopoly, i encara ho fa en nom de Hasbro, l’actual propietària de Parker Brothers i d’aquest joc. També ha escrit diversos llibres sobre la història del joc; una vegada va escriure un article per a la Harvard Business Review amb el meravellós títol de “Everything I Know About Business I Learned from Playing Monopoly” (“Tot el que sé dels negocis ho vaig aprendre jugant al Monopoly). Així mateix, Phil és l’inventor de l’Speed Die (dau ràpid), utilitzat per diversos milions de jugadors de tot el món en les versions més modernes del Monopoly.

En resum: Phil Orbanes ha estat elegit enguany per al Premi Especial Dau Barcelona per la seva tasca eminent, durant dècades, de fomentar la cultura i el gaudi dels jocs a través de diversos mitjans de comunicació (per exemple, se’l pot trobar parlant a diversos documentals de YouTube), així com en llibres o articles i mitjançant càrrecs destacats dins del sector. Per tots aquests incomptables esforços durant una vida dedicada als jocs, es mereix un reconeixement. Per tant, senyores i senyors, he de demanar a Phil que s’apropi i accepti aquest premi.

 

Discurs d’agraïment

Philip E. Orbanes

 

És un gran honor per a mi ser el destinatari del meravellós Premi Especial Dau Barcelona d’enguany, perquè corona la meva carrera i em confirma que la decisió que vaig prendre fa cinquanta anys de dedicar la meva vida professional als jocs va ser la correcta.

Les meves ties i els meus oncles més joves, i també els meus pares, em van introduir en aquest món de ben petit. Vaig aprendre a jugar a clàssics com les dames, el parxís o l’Scrabble i, especialment, el Monopoly. Poc després d’haver començat a jugar al Monopoly amb 8 anys, vaig inventar el meu primer joc. Ho vaig fer d’una manera tan natural com qui llança una pilota. Vaig continuar inventant jocs durant la meva adolescència i, quan estava a punt d’entrar a la universitat, vaig fundar una petita empresa pròpia de jocs, a la qual vaig anomenar Gamescience Corporation, perquè hi volia comercialitzar jocs que fossin simulacions realistes d’esdeveniments i activitats de la vida real.

Tot sovint he reflexionat sobre la decisió impulsiva que em va portar a crear Gamescience i m’he preguntat en què estava pensant quan vaig invertir-hi part dels meus escassos estalvis, que necessitava per pagar la universitat. Si no hagués estat jove, massa confiat i summament ingenu, mai no hauria fet una elecció així. Però, si hagués estat més prudent, aquesta nit no seria aquí amb vosaltres!

Afortunadament, vaig vendre la meva petita empresa abans de graduar-me i vaig aconseguir treball en el sector dels jocs a Nova York. La meva capacitat d’inventar estava força sol·licitada aleshores i, a poc a poc, vaig aprendre com prendre bones decisions comercials. Vaig tenir el gran avantatge de conèixer diverses persones que em van servir d’exemple i, també, persones el comportament de les quals em va mostrar què no havia de fer.

Vaig arribar “al cim”, per dir-ho així, just abans de fer 29 anys, quan vaig acceptar el lloc de director de jocs de taula a Ideal Toy Company. En aquell moment, Ideal era molt poderosa i era competència directa de l’empresa de joguines més gran del món: Mattel. Tenia, però, un funcionament molt caòtic i la seva seu a Nova York constituïa un entorn molt dur. Vaig inventar molts jocs per a Ideal, però mai no vaig rebre cap tipus de reconeixement o remuneració addicional.

De tota manera, Ideal em va servir per preparar-me per a la feina dels meus somnis, a la bonica Nova Anglaterra: encarregar-me del desenvolupament de productes a Parker Brothers, empresa coneguda per tants i tants jocs clàssics, especialment el Monopoly, però també CluedoSorry!RiskBoggle i Mil kilómetros. Durant els dotze anys que vaig ser a l’empresa, vaig deixar la meva empremta a tots aquests productes.

El 1987, Parker Brothers es va veure implicada en una oferta d’adquisició i, finalment, va ser absorbida per Hasbro. Després de Parker, vaig dirigir la meva pròpia empresa d’R+D de joguines i jocs durant cinc anys, fins que Tom Kremer, famós per comercialitzar el cub de Rubik, em va convidar a convertir-me en soci director d’una nova empresa de jocs que tenia l’objectiu d’editar jocs d’estructura més elaborada per a jugadors exigents. Li mancava el nom i se me’n va acudir un: Winning Moves Games. Li vaig dir a la meva dona, Anna, que seria divertit dirigir Winning Moves durant sis o set anys. Doncs bé, l’empresa està a punt de fer-ne 25. El nostre fill gran ha dirigit l’empresa en aquests darrers sis anys, juntament amb un grup d’empleats de gran talent que vaig tenir el plaer de contractar i de formar jo mateix, aprofitant tota la meva experiència.

Durant la meva carrera, he inventat jocs de taula seriosos, com Cartel i Infinity; jocs d’alta tecnologia, com Electronic Detective per a Ideal Toy; moltes millores per al Monopoly, especialment l’Speed Die (dau ràpid) i el Monopoly Mega Edition, i vaig desenvolupar el No Stress Chess per a Winning Moves, per exemple.

Si faig memòria, hi ha tres excel·lents jugadors que m’han ensenyat algunes lliçons que mai no he oblidat. Sid Sackson, gran cronista i inventor de jocs, em va ensenyar que “menys és més a l’hora d’escriure unes regles”. Waldemar von Zedtwitz, cofundador del bridge modern o de contracte, del qual va ser Life Master Bridge, i també jugador d’escacs i backgammon, em va ensenyar a “no perdre mai de vista l’objectiu; fins i tot el més petit avantatge pot fer que l’assoleixis”. I, finalment, Tom Kremer, fundador de Seven Towns i del negoci global de Rubik, em va fer entendre que “la majoria de les persones no s’adonen que la vida és un joc; juga bé, observa tots els moviments dels adversaris i juga a guanyar”.

La idea que “la vida és un joc” m’atreu. De fet, em va servir d’inspiració per al meu últim llibre, titulat Tortured Cardboard (o “cartró torturat”, que és una divertida expressió col·loquial per referir-se als jocs de taula). Tortured Cardboard és com la meva tesi, 50 anys després. Hi explico com tots els grans jocs es conceben durant el caos, sobreviuen per casualitat, transmeten sobretot saviesa, i aconsegueixen ser immortals.

Aquest premi no és un record fugaç per a mi. És etern. La meva família el conservarà per sempre.

 

Thank you so much. Muchas gracias. Moltes gràcies, mis amigos!