“De vegades, totes i tots hauríem de callar una estona”
Són quatre dones. Fortes, combatives i guerreres. Quatre dones que han sabut casar les seves inquietuds i els seus gustos musicals sota una única bandera, la bandera del seu grup, Ketekalles.
A qui li dieu Ketekalles?, qui hauria de callar?
A ningú en concret, és una manera de parlar. Però, igual, de vegades, totes i tots hauríem de callar una estona, sobretot les veus que exerceixen i exercim opressió.
Per què reivindicar el paper de la dona? I per què en un grup només integrat per dones? Les vostres lletres parlen també del paper de la dona, per què?
Perquè és una qüestió que ens travessa directament a les quatre, perquè cada vegada hi ha més tipes o identitats dissidents en els escenaris però encara falta molta feina en aquest sentit, i és important continuar visibilitzant que existim i que som presents en tots els àmbits que tenen a veure amb la cultura o l'art.
Quan ens pregunten el perquè d'un grup només integrat per dones, nosaltres ens preguntem si als grups que només estan integrats per homes també els faran aquesta pregunta.
Rumba, funk, rap... De què està feta la vostra música?
Està feta de les inquietuds i curiositats musicals que té cadascuna de nosaltres (que són bastant diferents entre les unes i les altres) i, com que volem que totes puguin tenir cabuda, això ens porta inevitablement cap a la fusió.
Intentem acostar-nos i aprendre dels estils que ens mouen, amb afecte i respecte per les músiques i les cultures que els acompanyen.
El vostre disc es titula Remendar el Caos... tan malament estem que fins i tot el caos cal apedaçar-lo? De què en parla el disc?
El disc parla del que sentim i del que ens travessa. Toca diversos temes que ens importen i que volem posar sobre la taula. El títol ve del moment en què ens trobàvem com a grup, un moment de Caos. Nosaltres no ho entenem com alguna cosa que ha de ser negativa, sinó com un espai de creació, un moment en el qual encaixar diferents peces i acabar creant alguna cosa.
Fa cinc anys que treballeu juntes, com va néixer el grup? Totes combineu la música amb altres llenguatges artístics i totes procediu de mons diferents... Tot això enriqueix el vostre discurs?
La banda va començar amb Elisabet Alor i Ana Toledo "Tole", veu i guitarra. Ens vam conèixer en una Okupa en el barri de la Teixonera. Per la banda va passar Julia a la veu, Sanfri al calaix i Irene V al baix, els nostres camins es van anar separant i es van afegir Cami a la percussió i bateria i Nadia Saez al baix.
Les quatre aportem al grup els nostres coneixements en altres disciplines: Elisabet és pintora i directora d'art, Cami és directora de batucades i té formació en dansa i performances, Nadia és informàtica i dissenyadora web, Tole és tècnica de so. Tenim camins diferents i creiem que això enriqueix molt al grup.
Altres notícies: