Una vintena de dones es va reunir en un taller de teatre sota direcció d’Alicia G Reyero. Una vintena de dones, procedents totes del món de l’escena des d’àmbits diversos, va xerrar, discutir, riure i plorar... Van compartir. I van consensuar. I van decidir convertir-se en Comando Señoras, perquè les senyores tenen molt a dir. Tant com l’Alicia G Reyero ens explica.

Com va ser la feina al taller on neix Comando Señoras i per què vau decidir convertir la feina que allà fèieu en espectacle?
El taller va ser un curs de creació escènica des d'una perspectiva de gènere. Vam fer una primera edició el 2018, vam analitzar quin és el paper de la dona als personatges de ficció i vam veure que el paper de les senyores és residual encara que elles siguin les veritables heroïnes a la nostra societat. Ens vam preguntar on estan les senyores als informatius i a la ficció. I vam pensar que se'ls havia de fer justícia: més enllà de la dona súper sexualitzada habitual, s'ha de parlar també de la senyora real, de la que té cura, de la que arriba a final de mes amb quatre duros... Ella és la veritable heroïna. I vam pensar que elles també poden ser venjadores perquè els feminicidis, les violacions, els masclismes continuen existint.

Ritos de amor és més que un espectacle?, és també un manifest?
És un espectacle. Un ritual en temps real. I un manifest perquè reivindica que som moltes, que estem cansades i que les coses, tal com les hem conegut, canviaran a partir d'ara. Volem que totes les senyores que estan a la platea es puguin sentir identificades i formar part del nostre crit, perquè és un crit compartit.

Per què cal reivindicar aquestes Senyores? Que necessiten per empoderar-se?
Elles són les heroïnes, encara que sempre se les estigmatitzi i ridiculitzi. La dona comet el pecat mortal d'envellir. La dona, que és l'encarregada de les cures, és qui sosté l'economia com s'ha posat en evidència durant la pandèmia. Només se les ha de donar visibilitat i que se les reconegui com les heroïnes que són

Quins són els estereotips que han devorat la identitat de les dones i que vosaltres voleu denunciar des de l'escenari?
Que les dones no puguin envellir. Que hagi de complir amb patrons de bellesa. Ha de ser la dona complaent, la dona que somriu, la dona que no es pot enfadar... Aquests són estereotips que ens fan molt mal.

Quins són els Ritos de amor? I quins els de Guerra?
Són tots i estan barrejats. A Comando donem molta importància a les cures, a cuidar-nos, a protegir-nos... I això és un ritual d'amor. Igual que també ho és fer allò que ens agrada. És ritual de guerra perquè ens reivindiquem tal com som i perquè mentre ens continuïn matant continuarà la guerra. El feminicidi és la punta de l'iceberg i se sustenta de tots els masclismes que vivim cada dia

Quin és el futur que voldríeu per aquest Comando Señoras?
Amb aquest escenari pandèmic, pensem en el present. El que volem és que vinguin dones a veure'ns. I pensem que són els teatres públics qui ha d'apostar per aquest tipus de projectes

Sou una vintena de dones relacionades amb les arts escèniques de diferents maneres, us trobeu encara menystingudes als escenaris pel fet de ser dones?
No sé si menystingudes. Però hi ha més actrius que actors i, en canvi, més feina per a actors que per a actrius. Les dones ens hem de treballar tot molt més. I sempre sentim que ens tracten amb una certa condescendència. Però també crec que ara hi ha moltes creadores molt potents i que això fa que unes a les altres ens empoderem. I això ho hem d'escoltar. S'ha d'escoltar bé.