Quatre raons:

• Perquè fa una aproximació diferent al gènere de terror.
• Per com l'escriptura apel·la alsqui són  diferents de manera intel·ligent i original.
• Per com l'element sonor esdevé protagonista de la trama.
• Per la seva habilitat per crear atmosferes opressives utilitzant elements de l'entorn natural.

Dues valoracions:

• Fòrvid és una aportació molt nostrada a la tradició literària de les cases encantades.
• Fòrvid suposa un debut potent i amb molta personalitat al fantàstic català.

Quatre raons:

• Perquè actualitza el panteó dels horrors de la nostra generació des d'una perspectiva feminista.
• Perquè mostra que l'horror més indescriptible és el que nia dins de l'ésser humà.
• Perquè fa evident que, entre els horrors còsmics i els quotidians, els més terribles són aquests últims.
• Perquè l’autor demostra des de ja fa anys amb cada obra la capacitat per apujar el llistó de la qualitat literària.

Dues valoracions:

• Dientes rojos fa palès que els monstres més reals... som nosaltres mateixos!
• Dientes rojos és un llibre que ens fa enfadar i també patir.

Quatre raons:

• Per la capacitat de l'autora per reinventar-se, amb una novel·la absolutament diferent al seu gran èxit anterior.
• Per la senzillesa evocadora amb què aborda la relació de l'individu amb el seu entorn i la capacitat per interpretar-lo.
• Per com es relaciona amb el lector a través d'un narrador innocent i com ens obliga contínuament que el posem en dubte.
• Per l'habilitat per crear un escenari, la Casa, un petit univers que esdevé protagonista orgànic essencial de l'argument.

Dues valoracions:

• Piranesi suposa la tornada per la porta gran d'una escriptora referent del fantàstic.
• Piranesi és un homenatge enorme a la imaginació com a refugi de la realitat i eina de supervivència.

Quatre raons:

• Perquè és una història d'amor deliciosa explicada de manera epistolar que desafia el temps i l'espai.
• Perquè les pàgines d'aquest volum estan fetes de pura poesia especulativa.
• Perquè recrea d'alguna manera la famosa parella formada per Romeu i Julieta amb dos amants enginyosos que viatgen en el temps però mai no es troben.
• Perquè aquí Sancho esdevé Quijote en forma d'una història romàntica que es desenvolupa en moments temporals diferents.

Dues valoracions:

• Así se pierde la guerra del tiempo mostra la manera de treballar de dos autors que aconsegueixen sonar per al lector com si fossin una sola veu
• Así se pierde la guerra del tiempo ens mostra uns personatges antagònics que, tot i això, es coneixen millor que si fossin familiars directes.

Quatre raons:

• Per l'habilitat amb què retrata l'agonia d'una mare davant d'una situació inexplicable i terrible que afecta la seva filla.
• Per la capacitat de l'autor per provocar inquietud utilitzant els mecanismes del terror.
• Pel virtuosisme amb què fa servir els diàlegs per caracteritzar els personatges, construir atmosferes i fer avançar la història.
• Per la cura amb què s'ha dissenyat aquesta edició, aprofitant el 50è aniversari de l'obra, fent lluir encara més les seves virtuts.

Dues valoracions:

• La publicació de L'exorcista representa la recuperació d'un clàssic amb majúscules de la literatura de terror.
• L'exorcista ha mantingut tota la seva vigència com a novel·la que explora el punt de trobada entre la fe i la raó.

Pol Guasch (Tarragona, 1997) es va graduar en Estudis Literaris (UB) i és màster en Construcció i Representació d'Identitats Culturals (UB), pel Programa d'Estudis Independents del MACBA i també en Literatura, Teoria i Cultura Contemporànies (King's College de Londres). Forma part de la productora cultural La Sullivan. És autor dels llibres de poesia Tanta gana (premi Francesc Garriga 2018) i La part del foc (premi López-Picó 2020), i ha recitat els seus versos en festivals nacionals i internacionals. Napalm al cor (premi Llibres Anagrama 2021), la seva primera novel·la, serà traduïda a diverses llengües, com el castellà, l'anglès i el francès.

Quatre raons:

• Perquè Napalm al cor és una proposta literària fresca i interessant, que utilitza el llenguatge poètic com a porta d'entrada a la ciència-ficció.
• Per la naturalitat amb què aborda temes diversos i complexos com la identitat sexual o la necessitat de qüestionar l'autoritat, d'una manera valenta, tant en el fons com en la forma.
• Per la manera com Napalm al cor s'insereix, de manera deliberada o no, dins la tradició literària catalana de les distopies, de manera subversiva i actual.
• Per haver sabut trobar una veu particular que parli per boca de molts i haver-ho fet essent exigent en l'ús de la llengua catalana al llarg de tota l'obra.

Dues valoracions:

• Pol Guasch trenca els plantejaments binaris tradicionals i aconsegueix un enfocament desacomplexat i ple de matisos de la sexualitat entre els dos protagonistes.
• Napalm al cor fa un magnífic apropament a la realitat des del valor simbòlic de la literatura no mimètica, fent bona la premissa que diu que la ciència-ficció pot ser el més realista de tots els gèneres.

Layla Martínez (Madrid, 1987) és escriptora i editora en el segell independent Antipersona. El seu assaig més recent, Utopia no es una isla, explora la idea de la utopia en els últims segles i la possibilitat de construir un horitzó utòpic en el present. Ha coordinat i impartit tallers de literatura, cicles de cinema i xerrades sobre història de les dones i història dels moviments socials. Escriu habitualment en el diari El Salto.

Quatre raons:

• Perquè Carcoma és una mostra de terror rural que pren com a escenari una Espanya en la qual no han cicatritzat encara els traumes generacionals i de classe.
• Perquè Carcoma ens mostra les conseqüències de permetre que l'odi niï en el nostre interior.
• Per la manera en què Carcoma ens parla d'una ferida generacional que encara sagna, sobre la base d'una història sobrenatural.
• Per haver sabut explicar una història apassionant a la vegada que inclou crítica social i reflecteix les nafres generacionals i polítiques d'un país.

Dues valoracions:

• Carcoma utilitza la puntuació per crear sensacions en el lector i mostra un amplíssim domini del llenguatge per part de l'autora.
• Carcoma és un text breu, però té lectures infinites.

Alejo Cuervo (Barcelona, 1959) és un editor que, primer des de Martínez Roca i després des del segell Gigamesh, ens ha portat algunes de les millors històries de gènere dels últims cinquanta anys. I, amb elles, ens ha portat jocs, còmics i un cobejadíssim marxandatge que fins aquell moment era impossible de trobar en el nostre país. Principalment, però, li devem haver estat l'artífex de la llibreria Gigamesh, que als anys noranta va esdevenir un far en la foscor i va aconseguir aplegar al seu entorn un "triangle friki" de botigues relacionades amb el gènere, de manera que ha fet feliç tota una generació d'aficionats. Sense Alejo Cuervo, el fandom no seria el que és avui.

Pol Castellanos Mayós (Barcelona, 1991) és graduat en Estudis Literaris per la Universitat de Barcelona i màster en Creació Literària per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment combina l'escriptura amb la docència. L'any 2019 va debutar literàriament amb L'impostor de Viena, premi Alba al Millor llibre fantàstic per a joves en català. La segona novel·la, L'assassina de Venècia, va ser guardonada l'any passat amb el Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil i presenta una nova trama a partir dels personatges de la primera novel·la.

Quatre raons:

• Per l'habilitat amb què l'autor fa confluir història, escenari, aventura i personatges per construir una trama addictiva.
• Per haver sabut donar un nou enfocament a valors clàssics de la literatura juvenil com l'amistat, la generositat i el sacrifici.
• Per mostrar la importància de la col·laboració en el marc d'una història de creixement.
• Per com incorpora, sense renunciar a l'esperit d'aventura, un component de crítica social a propòsit de la necessitat de col·laboració entre classes socials.

Dues valoracions:

• L'assassina de Venècia dona vida a una protagonista femenina plena de recursos amb la qual els lectors més joves es poden identificar fàcilment.
• L'assassina de Venècia expandeix de manera molt imaginativa el món que l'autor va començar a dibuixar amb L'impostor de Viena.