Còsmic, infernal o humà? El monstre com a símbol i com a realitat
El monstre és una de les figures que han tingut més pes en la literatura fantàstica de tots els temps. En l’actualitat, però, el monstre clàssic ha anat deixant espai a altres manifestacions de la monstruositat, sense arribar a desaparèixer. Així, Javier Fernández Mata escull un gos de l’infern heretat de Joan Perucho com a personatge monstruós en el seu debut L’últim dip (Spècula), mentre que Pedro Berruezo es decanta pels vampirs i les forces lovercraftianes a Luz negra (Minotauro). Més foscos, Rubén Sánchez Trigos a Vuelve a mí (Grijalbo) i Arantxa Rochet a Carne de arena (Eolas, 2024) aborden la monstruositat des d’un prisma més íntim i humà, a vegades fins i tot social o poètic. En tot cas, amb les seves manifestacions, tots plantegen al lector què és realment un monstre, en quin moment se li atorga aquest qualificatiu i com se’l pot combatre. Perquè sempre que hi ha un monstre, hi ha una lluita, sovint metàfora de les batalles internes. De tot plegat, els quatre autors en dissertaran amb l’escriptora Maria Pealva com a moderadora.
