El monstre (o no) de Frankenstein, de Mary Shelley a Guillermo del Toro
La figura de Frankenstein és una de les figures més revisitades al llarg de la història, però, tot i el pas dels anys, sempre manté la seva actualitat. L’obra de Mary Shelley, reconeguda com la mare de la ciència-ficció, porta a reflexionar sobre els límits de la humanitat i a partir de quin llindar es perd aquesta condició per passar a ser un monstre. Recentment, la criatura ha tornat a la palestra amb la pel·lícula de Guillermo del Toro, just l’any en què el Festival 42 té el monstre com un dels eixos principals. Coincidint amb aquests fets, reunim dues de les autores que han aportat el seu granet de sorra a les revisions d’aquest mite. D’una banda, la novel·lista valenciana Elia Barceló, que barreja els gèneres policíac i gòtic a L’efecte Frankenstein (premi Edebé) i la seva continuació El síndrome Frankenstein. De l’altra, Esther Cross, que va recrear amb estil els secrets de Mary Shelley en la seva aclamada La mujer que escribió Frankenstein (Minúscula). Les dues autores, grans coneixedores i admiradores de la pionera de la ciència-ficció, li retran un particular homenatge en aquesta taula i reflexionaran sobre com Frankenstein ha influït en les obres que s’han escrit segles després sobre el tema.
