L’informe, doncs, té la voluntat d’estudiar el cas concret de l’Ajuntament de Barcelona i el desenvolupament del PIESS. L’equip de recerca identifica les característiques i criteris de desenvolupament del pla, incloent el procés i implementació, el marc institucional de referència i l’ecosistema en que es va crear. Això permet, a més, extreure lliçons i esdevenint una guia per altres municipis.

Els autors, Rafael Chaves-Avila (Institut IUDESCOOP, Universitat de València), Jordi Via-Llop (Arç Cooperativa), i Jordi Garcia-Jané (L’Apòstrof), són referents de l’economia social i transformadora de Barcelona i Catalunya. Per fer l’anàlisi, els tres autors s’han basat en la documentació oficial del període 2016-2019, entrevistes a persones clau del sector i realització de dos grups focals (membres de l’Ajuntament i responsables d’entitats clau de l’ESS). El document de treball forma part del projecte de l’UNRISD sobre promoció de l’ESS mitjançant les polítiques públiques.

Principals conclusions

La recerca mostra que el pla de l’Ajuntament reuneix unes característiques pròpies rellevants:

• Transversalitat i transversalització de l’ESS;
• Enfocament associatiu. Estreta col·laboració amb iniciatives (empreses, organitzacions i entitats) de l’ESS;
• Perspectiva sociopolítica transformadora;
• Innovació política pel que fa a instruments i sistematització de l’estratègia;
• Voluntat política del govern local i el pragmatisme del seu òrgan públic promotor, el Comissionat.

A més, per primera vegada, i a través del PIESS, una administració pública catalana promou una política transversal a l’ESS. Promou tant les iniciatives sòcio-empresarials com les sòcio-comunitàries. Aquest suport inclou les finances ètiques, la comercialització justa, el consum responsable, el procomú i les monedes socials i altres propostes comunitàries i transformadores.

L’informe també ha detectat aspectes de millora tant per part de l’administració (problemes burocràtics, fragmentació sectorial de competències o descoordinació temporal en termes de convocatòries i concessions d’ajuts) com de les entitats (resistències a estratègies comunes o poca vertebració del sector).

Després de quatre anys d’implementació, el PIESS ha mostrat que hi ha una altra manera d’entendre i fer economia des de les administracions públiques. El suport a l’ESS ha permès, doncs, el seu enfortiment i donar-li visibilitat.

Podeu descarregar l’informe complert a la pàgina de l’UNRISD.