Barcelona Metropolis

Malgrat que es produeixen aliments en quantitat suficient per satisfer les necessitats de tota la població, les desigualtats en l’accés fan que un terç del que es produeix es malbarati mentre hi ha gent que passa gana o pateix malnutrició. La inseguretat alimentària creix al mateix temps que s’estén l’epidèmia global d’obesitat i sobrepès. La precarietat econòmica s’ha revelat com un clar factor de risc.

Actualment, una tercera part dels aliments produïts al món es malbarata, mentre que una de cada deu persones segueix sense tenir prou menjar. De fet, la malnutrició i, simultàniament, la pèrdua i el malbaratament alimentari són fenòmens contraposats que coexisteixen en un món on els recursos ecològics que suporten les demandes de la indústria agroalimentària són cada cop més limitats.^[1]

L’emergència sanitària provocada per la covid-19 ha posat de nou de manifest la fragilitat d’aquest sistema. En alguns països, les cues de milers de persones a les portes dels menjadors socials han anat de la mà de la interrupció de la cadena de subministrament alimentari per part dels agricultors, obligats a destruir milions de quilos de verdures i hortalisses o litres de llet davant la caiguda de la demanda i la consegüent davallada de preus. Si, tal com se sosté àmpliament, la producció d’aliments és suficient per alimentar tota la població mundial, per què persisteix la inseguretat?, per què les penúries formen part de la sobreabundància i quines correspondències existeixen amb l’emergència de noves malalties?

Hi ha una relació estreta entre dos fenòmens que durant els darrers anys han augmentat a Espanya: l’obesitat i la inseguretat alimentària. Tots dos responen a canvis profunds en els entorns i les formes de vida, però, particularment, a la desigualtat social provocada per l’impacte de la creixent precarització.^[2]

La distribució social de l’obesitat: un problema de pes?

Considerada com el resultat directe de dietes hipercalòriques i d’una despesa energètica insuficient, l’obesitat s’entén com una aflicció causada per la ràpida transformació tecnològica i socioeconòmica que s’ha produït en molts països, fins i tot en els d’ingressos baixos. La globesitat és el terme que s’utilitza per referir el caràcter epidèmic i les conseqüències globals d’aquestes transformacions en l’augment de l’excés de pes corporal i les comorbiditats associades, com la diabetis de tipus 2, la malaltia coronària o la hipertensió.^[1] Segons l’OMS, el 2016 més de 1.900 milions de persones adultes tenien sobrepès i unes 690 milions patien obesitat.^[2]

Per intentar mitigar-ne els efectes en la salut, i amb la convicció que l’obesitat és evitable, l’OMS va elaborar fa 17 anys l’Estratègia mundial sobre règim alimentari, activitat física i salut, una eina per guiar els estats membres en els seus esforços per prevenir les malalties cròniques mitjançant la promoció de dietes saludables i activitat física. L’any 2005, Espanya va dissenyar l’Estratègia NAOS, un pla multisectorial que considera que els canvis que hi ha hagut en els estils de vida són la principal causa de l’augment de l’obesitat. “Menjar millor i moure’s més” han estat les coordenades ideològiques de les accions dutes a terme per intentar millorar la salut.

Malgrat tot, en els darrers anys els organismes internacionals han destacat la rellevància d’altres factors micro i macroambientals més enllà de l’èmfasi en la dieta i l’exercici. És el cas, entre d’altres, de l’augment del preu del menjar, la reformulació d’aliments i de begudes, o l’accés a l’habitatge i a una feina digna.

S’ha suggerit que els efectes d’aquesta crisi recent han contribuït a l’augment de l’obesitat, i es planteja que les dificultats financeres són un factor de risc. De mitjana, un de cada sis adults dels estats membres de la UE era obès el 2012, que contrasta amb l’un de cada vuit que ho era el 2002. A Espanya, segons l’Enquesta Nacional de Salut (ENSE, 2017), la taxa d’obesitat en la població adulta va arribar al 17,43%.

Inseguretat alimentària en temps de crisi

L’obesitat reflecteix un problema de desigualtat social que sovint ve acompanyada de situacions d’inseguretat alimentària. Entre les persones amb menys recursos, els patrons de consum d’aliments estan limitats en varietat, qualitat i freqüència. A més, la crisi econòmica mundial iniciada el 2008 ha tingut conseqüències negatives en la seguretat alimentària fins avui. L’estimació més recent del 2019 mostra que la fam al món segueix augmentant des del 2014 i afecta 690 milions de persones.^[1] A Espanya, d’acord amb els informes anuals de la FAO,^[2] les persones en situació d’inseguretat alimentària han passat de 600.000 a 700.000 en un sol any, cosa que significa que no poden accedir de manera regular i autònoma a una alimentació suficient, saludable i culturalment acceptable.

Tot i que les xifres macroeconòmiques van millorar entre el 2015 i el 2019 en aspectes relatius a la taxa d’atur i creixement, les condicions de vida han canviat significativament per a moltes persones. La qualitat del treball ha empitjorat des de la gran recessió, amb més contractes temporals i sous més baixos que impedeixen que molts treballadors surtin de la pobresa.^[3] De fet, el nombre de persones amb treball en risc de pobresa a Espanya ha passat del 10,9% el 2010 al 12,7% el 2019, cosa que suposa un increment del 16%, quatre punts percentuals per sobre de la mitjana de la Unió Europea.

Bibliografia
_{Antentas, J.M. y Vivas, E. “Impacto de la crisis en el derecho a una alimentación sana y saludable”. Informe SESPAS 2014. Gaceta Sanitaria 28 (Supl. 1): 58-61. 2014.
Deaton, A. “What does the empirical evidence tell us about the injustice of health inequalities?”. Eyal, N. et al. (eds.). Inequalities in health: concepts, measures and ethics. Oxford University Press, Oxford, 2013.
Díaz-Méndez, C. et al. “Discursos sobre la escasez: estrategias de gestión de la privación alimentaria en tiempos de crisis”. Empiria. Revista de metodología de ciencias sociales, (40), p. 85-105. 2018.
FAO, FIDA, OMS, PMA i UNICEF. El estado de la seguridad alimentaria y la nutrición en el mundo 2020. Transformación de los sistemas alimentarios para que promuevan dietas asequibles y saludables. FAO, Roma, 2020.
Fernández, D. “Los salarios en la recuperación española”. Cuadernos de Información Económica, 260: 1-12. 2017.
Gracia-Arnaiz, M. “Eating issues in a time of crisis: Re-thinking the new food trends and challenges in Spain”. Trends in Food Science & Technology. DOI, 2021. http://ow.ly/3AIF50FxdM7.
Legetic, B. “Globesidad, epidemia del siglo XXI”. Medwave, 4 (11): 2578. 2004.
Riches, G., Silvasti, T. (eds.). First World Hunger Revisited: Food Charity or the Right to Food. Palgrave Macmillan, Londres, 2014.
Warde, A. Consumption, Food & Taste: Culinary Antinomies and Commodity Culture. Sage Publications, Londres, 1997.}