El MUHBA Museu d’historia de Barcelona obre l’exposició Barcelona & Futbol. El gran joc social del segle XX al MUHBA Oliva Artés. Barcelona & futbol és un projecte de la línia de recerca del MUHBA sobre els verbs bàsics de la història urbana: proveir, alimentar, treballar, habitar, cuidar, escolaritzar, jugar, lluitar, governar, etc.
L’any 2008 es van descobrir les restes d’un vaixell del segle XV al costat de l’Estació de França, on s’havia excavat part del baluard de Migjorn de l’antiga muralla de Mar i del primer moll artificial del port de la ciutat. El derelicte va ser batejat amb el nom de Barceloneta I.
El tros de terra on el 1954 s’instal·la l’empresa automobilística Harry Walker sintetitza el bo i millor del passat de Barcelona: una història de desafiament, d’abnegació i de lluita. També, de frustracions i d’esperances derrotades; de propostes que dibuixaven futurs alternatius al nostre present que no es van arribar a complir.
El Museu d’Història de Barcelona obre l’exposició Barcelona Flashback. Kit d’història en 100 objectes.
El projecte Barcelona capital mediterrània aborda la trajectòria de la ciutat i el vincle amb el mar com a motor de la seva història, amb l’exposició La metamorfosi medieval, segles XIII-XV al Saló del Tinell, i amb un contrapunt dels nostres dies en La conquesta del litoral, del segle XX al segle XXI, a la capella de Santa Àgata.
La ferida d’Hipercor. Barcelona 1987 és una exposició-memorial que forma part del programa d’evocació i commemoració del trentè aniversari de l’atemptat d’Hipercor iniciat el juny de 2017 amb un acte ciutadà que expressava el respecte i solidaritat del govern de Barcelona envers les víctimes. El 19 de juny de 1987, quan passaven vuit minuts de les quatre de la tarda, un cotxe bomba va explotar a la primera planta del pàrquing dels magatzems Hipercor de Sant Andreu. 21 persones van perdre la vida i 46 més van resultar ferides, en el que ha estat l’atemptat més mortífer d’ETA.
A l’Europa de l’edat moderna, sacsejada pels conflictes religiosos, Barcelona va figurar entre les capitals de la Contrareforma o reforma catòlica. L’empremta d’esglésies i convents en l’espai urbà és, encara avui, un vestigi ben visible de la intensa transformació del teixit social i cultural de la ciutat al llarg dels segles XVI‐XVIII. En part, com a resultat del control social formal, amb la implantació d’una Inquisició renovada i la repressió subsegüent.
L’any 1952, en ple franquisme, es commemorava el 50è aniversari de la mort del poeta Jacint Verdaguer. En aquell moment, Folgueroles i Barcelona van iniciar o consolidar uns rituals a l’entorn del naixement i la mort del poeta que han perdurat fins ara. En aquell context es va posar l’embrió que culminaria en la creació dels dos museus verdaguerians a la dècada de 1960.
La tradició de celebrar a mitjan maig el natalici de Verdaguer a Folgueroles i al voltant del 10 de juny la commemoració de la mort a Vallvidrera, Barcelona, s’ha mantingut fins a l’actualitat.
L’Ajuntament de Barcelona, a través del Comissionat de Programes de Memòria ha volgut commemorar el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, que té lloc el 27 de gener, amb l’obertura d’una instal·lació artística a la Capella de Santa Àgata / MUHBA Plaça del Rei i d’una conferència de la seva autora, Marta Marín-Dòmine, que mostra les tensions entre la memòria i el paisatge, prenent com a punt de referència el camp d’Auschwitz-Birkenau.
El debat sobre l’obtenció, el repartiment social i les pautes de consum d’aliments és fonamental, tant a escala local com global, per imaginar el futur humà. En el marc dels estudis històrics sobre el proveïment alimentari que impulsa el MUHBA, “Primers pagesos BCN. La gran innovació fa 7.500 anys” s’endinsa en les comunitats agràries formades al neolític arran de la domesticació de plantes i d’animals. La gran innovació, sorgida al Pròxim Orient, va arribar al pla de Barcelona fa uns 7.500 anys...
La casa Gralla va ser una de les més admirades de Barcelona per l’ornamentació escultòrica renaixentista que des del segle XVI n’embellia la façana. No va salvar-se del declivi en els darrers temps en mans de la noblesa ni de l’enderroc, tot i que la façana va estar a punt de mantenir-se com a entrada monumental del carrer Duc de la Victòria que s’obria per a la promoció immobiliària.
MUHBA OLIVA ARTÉS acull les sales del Museu d'Història de Barcelona destinades a explicar la ciutat contemporània i ha de ser el gran espai de Barcelona per explicar la metròpoli del nostre temps.
Mentre no es faci la segona fase de les obres de condicionament, compta des del passat mes de maig amb l’exposició estable “Interrogar Barcelona. De la industrialització al segle XXI” en el seu espai perimetral.
