Ciutat Vella és “vella” des que van agafar empenta la “ciutat nova” de l‟Eixample i els “afores industrials” com el Poblenou, Sants o Gràcia. Fins a l'alba del segle XX, Ciutat Vella es va mantenir com “el cor de la ciutat”. I és en aquest cor de històric de Barcelona on va quallar al segle XVIII amb les manufactures d‟indianes el nucli fabril més gran de la Mediterrània, si més no fins al trasllat de les grans fàbriques als afores a partir de mitjan segle XIX. L'actual districte de Ciutat Vella té, així, un passat industrial i obrer tan intens i rellevant com els seus passats antic, medieval i postmedieval. De fet, l'ús de l'electricitat com a font energètica va perllongar la presència de fàbriques i tallers al cor històric de la ciutat, amb casos com els de la Foneria Parés, que va romandre en actiu fins a principis del segle XXI.

La Foneria Parés resulta un patrimoni excepcional que seria molt important que la ciutat no deixés perdre, per múltiples raons:

1. En primer lloc, és un conjunt intacte de la llarga trajectòria del món industrial a Ciutat Vella, a poca distància de la Catedral. La seva preservació és molt important per disminuir el caràcter de “part temàtic” que una consideració patrimonial cenyida als temps preindustrials pot donar al cor històric de Barcelona, falsejant-ne la trajectòria històrica. 

2. En segon lloc, és un espai de producció de dimensions reduïdes però intensiu en capital i treball requerit, de manera que resulta una representació òptima del ritme de modernització just en els mateixos anys en què es construïa el Born. Les seves instal·lacions són de 1875. Que aquesta foneria d‟estany i plom tingui fins i tot tingui vies i una vagoneta en fa un conjunt de foneria del tot exepcional. I que a més funcioni, que es pugui mostrar tot el procés productiu en sessions de mitja hora, ja és quelcom d‟extraordinari.

3. En tercer lloc, s'ha tractat d‟una activitat plenament inserida dins del teixit social de Ciutat Vella, i per aquest motiu és un espai patrimonial que no sols és molt rellevant en l'explicació de Barcelona, en el sentit que construeix un passat i alhora rebaixa el mite d‟un nucli antic sols preindustrial, aportant aire fresc a l‟anomenat “barri gòtic”, sinó que és també un espai d‟identitat de proximitat, hores d‟ara conegut i apreciat pels veïns i veïnes de l'entorn de Sant Pere i Santa Caterina, un patrimoni que arrela aquell territori que actualment canvia amb rapidesa. Es tracta, en suma, d‟un patrimoni d'alt interès des del punt de vista de la construcció de referents de ciutat i de ciutadania.

Des del Muhba, amb el suport d‟altres institucions i entitats s‟ha fet tot el possible des de fa una dècada per assegurar el mateniment d‟aquest conjunt patrimonial. El Museu hi ha fet visites durant anys i ha elaborat conjuntament amb „Associació d‟Enginyers Industrials de Catalunya i l'AMCTAIC (Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d‟Arqueologia Industrial de Catalunya) un pla de rehabilitació i museologia, presentat en 2009, per a la conversió de la Foneria en espaí museístic de pública concurrència. Amb el suport del Districte de Ciutat Vella s'ha pogut fer darrerament una versió digital en escàner làser de tot el conjunt. Tot plegat, a l'espera que el conjunt no es perdi i que algun dia, rehabilitat, pugui formar part del patrimoni i dels espais museïtzats vius de Ciutat Vella. Es un conjunt patrimonial que bé mereixeria la seva catalogació com a bé cultural d’interès local. Com a conclusió de l'informe, des de la direcció del MUHBA considerem que val la pena trobar alguna fórmula que permeti assegurar el manteniment de la Foneria Parés.

S’adjunten 3 annexos, com a documents inicials de la proposta de preservació i museïtzació activa:
1. Roca i Albert, Joan: “El món industrial en el patrimoni de Ciutat Vella”, Butlletí d’arqueologia industrial i de museus de ciència i tècnica, 68
(novembre de 2008).
2. Casa Parés (1875-2007), un taller de foneria al cor de Ciutat Vella, Muhba, maig de 2009.
3. Tècnics Assessors d‟Enginyeria, Museïtzació de la foneria Casa Parés, informe previ, Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya, 2009.