Barcelona Cultura
Vés al contingut
Exposicions

Exposicions

Fantàstics!

Fantàstics!

Mostra de bestiari festiu i fantàstic
Palau de la Virreina (la Rambla, 99)
De l’1 al 8 de febrer, de 10.00 a 20.00 h, i el 9 de febrer de 10.00 a 15.00 h.

El Bestiari Festiu

El bestiari festiu i popular és un dels protagonistes més emergents de la cultura tradicional. En els darrers anys, la creativitat i la imaginació en la construcció de bèsties fogueres ha superat les múltiples expressions existents del monstre més clàssic: el drac.

Aquesta mostra presenta un seguit de bèsties fabuloses, tant barcelonines com vingudes d’arreu del país, fruit de la imaginativa interpretació contemporània de les llegendes i les mitologies i, fins i tot, de les creacions inspirades en el còmic i en la literatura i el cinema fantàstics i de terror.

Passeu i admireu una selecció de les bèsties festives més irreverents i perilloses que, a partir dels anys noranta, han desafiat els models clàssics de les nostres festes per enriquir-les.

El bestiari festiu és el conjunt de figures de desfilada o d’entremès amb forma d’animal, més o menys fantàstica, amb significació simbòlica diversa i fixada segons la bèstia i amb una funció ben determinada dins la festa.

Els animals, reals o imaginats, al llarg de la nostra història han estat presentats de maneres diverses i estereotipades com a símbols dels nostres sentiments i creences.

Les diverses influències cultures que basteixen la nostra tradició doten els animals de personalitat i simbologia; es creen bèsties fabuloses i es fa del bestiari objecte de mites, llegendes i significats sobrenaturals.

Les tradicions simbòliques van ser reinterpretades per l’Església, que, a partir del segle XIV, quan bastia la processó de Corpus amb la intervenció d’entremesos d’episodis bíblics i de vides de sants, trobava la dificultat de fer-hi participar animals vius i de reproduir-ne de mitològics.

D’aquesta manera, els entremesos i les representacions processionals van incorporar senzills elements escenogràfics que, figurant bèsties, eren construïts amb carcasses de fusta cobertes de roba o de pell.

Amb el pas dels anys, les figures del bestiari, amb escultures molt més acurades i sotmeses al seu protocol particular, van esdevenir —al costat d’altres elements d’imatgeria— un dels referents socials d’ostentació en les celebracions religioses i les solemnitats civils.

El lleó, la mulassa, el bou, la víbria, el drac, els cavallets i, sobretot, l’àliga intervenen en els entremesos com a personatges que, a poc a poc, prenen personalitat pròpia i s’incorporen al panorama festiu català amb una funció específica molt ben definida dins de la festa

Hi participen l'Atzeries de Gràcia, el Bretolàs de Sant Andreu del Palomar, en Nèbula i l'Hydros de la Trinitat Vella, el Tolc del Clot, la Bèstia de Parets del Vallès, el Magnafoc de Vilobí del Penedès, el Nyctalos d' Albinyana, el Grafus de Tortosa i el Maxtord de Tordera.

El Bestiari Fantàstic

El darrer quart del segle XX, amb la recuperació de la democràcia, el carrer va esdevenir l’espai idoni per a l’expressió popular de la festa i de relació social i cultural.

Va ser aleshores quan va girar la mirada a les arrels culturals i populars i es van «reinventar» models festius utilitzant els criteris i elements clàssics —com ara el bestiari— tot donant-los un nou rol en la celebració i la festa.

Els primers anys d’aquest nou període, la construcció de bestiari festiu es va limitar pràcticament a la creació de dracs —amb diverses interpretacions de la figura— i a la recreació de bèsties històriques i protocol·làries.

Va ser a partir dels anys noranta del segle XX que es va aplicar la imaginació en el disseny i la construcció de les figures de bèsties festives i, amb l’esperit de vincular les noves peces amb les singularitats locals, van aparèixer tota mena de bèsties corrents i fantàstiques que van enriquir el panorama festiu.

La innovació en la creació de noves figures és la font d’inspiració dels joves constructors i dels col·lectius portadors que, predeterminant la funció que la nova peça ha de tenir a la festa, defugen els models estereotipats i clàssics.

Actualment, el bestiari festiu i popular és un dels àmbits més emergents de la cultura tradicional i, d’aquesta manera, els darrers vint anys, la creativitat i la imaginació en la construcció de noves bèsties fogueres ha superat les múltiples expressions existents del monstre més clàssic: el drac.

Aquesta mostra presenta un seguit de bèsties fabuloses, tant barcelonines com vingudes d’altres poblacions del país. Són figures de bèstia fruit de la imaginativa interpretació contemporània de les llegendes i les mitologies i, fins i tot, de la creativitat inspirada en el còmic, la literatura i el cinema fantàstics i de terror.

 

© Xavier Cordomí

 

Laies, les gegantes

Laies les gegantes

Del 10 a l’11 de febrer, de 10.00 a 20.00 h, i el 12 de febrer, de 10.00 a 18.00 h.

La gegantona Laia, la Laia i la Laieta de la plaça Nova, la Laia dels Gegants del Pi, la Lola del Raval o la Maria la Neta de la Barceloneta, entre altres gegantes, i només gegantes, de la ciutat vella, es reuneixen al Palau de la Virreina per reivindicar santa Eulàlia com a patrona de Barcelona i retre homenatge a totes les barcelonines. El dimecres 12, Diada de Santa Eulàlia, desfilaran plegades en la passejada i el ball de les Laies.

 

XVIII Mostra de Gegantons de les colles de la Coordinadora i XVI Mostra de Gegantons i altres elements d’escola

Pati Manning - CERC (carrer de Montalegre, 7)
Inauguració, dissabte 1 de febrer, 17.30 h
Del 2 al 7 de febrer, de 10.00 a 19.00 h

La tradicional mostra presenta les figures infantils creades al llarg dels anys per les colles geganteres, les escoles de Barcelona i altres poblacions que participen en aquesta iniciativa de la Coordinadora de Geganters de Barcelona, amb l’objectiu de fomentar la participació dels nens i nenes en el món geganter. El dissabte 8 de febrer, a les 11.00 h, desfilaran en cercavila pels carrers de la ciutat.