Barcelona Cultura
Vés al contingut

El martiris de santa Eulàlia segons el pintor Josep Bernat Flaugier, exposats al MUHBA

dv., 07/02/2020 - 10:00

El Museu d’Història de Barcelona presenta en una exposició diverses obres de l’important pintor del segle XIX, Josep Bernat Flaugier, que il·lustren diversos episodis de la vida de santa Eulàlia. Les pintures han estat donades a l’Ajuntament de Barcelona i representen un augment qualitatiu del patrimoni cultural de la ciutat.

Les escenes de la vida i el martiri de santa Eulàlia, del conegut pintor d’origen francès Josep Bernat Flaugier (1757-1813), s’exposaran a la capella de Santa Àgata del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), a partir del 13 de febrer, i passaran a formar part de les col·leccions d’aquest museu. Es tracta d’una donació d’un col·leccionista particular que prefereix mantenir-se en l’anonimat, la qual reuneix tres condicions que no sempre coincideixen en aquestes ofertes: un alt interès artístic, la importància històrica i el valor simbòlic.

La donació està formada per sis plafons decoratius pintats a l’oli sobre tela, tots de l’any 1812, que representen diversos episodis viscuts per santa Eulàlia, copatrona de Barcelona. Concretament, les pintures il·lustren Santa Eulàlia amb els seus pares; Santa Eulàlia davant del governador Dacià ratificant-se en la seva fe cristiana; Santa Eulàlia arrossegada pel botxí camí del martiri; Santa Eulàlia turmentada amb foc; Santa Eulàlia lligada a la columna i assotada, i Santa Eulàlia lligada a la creu en aspa.

Segons la documentació que es conserva, les obres formaven part de la decoració pictòrica del Palau de la Virreina al segle XIX. L’any 1835 el palau va passar a ser la residència de Josep Carreras i d’Argelich, un important col·leccionista barceloní. Les pintures van ser exhibides per primer cop l’any 1902 a l’“Exposició d’art antic” organitzada per l’Ajuntament de Barcelona.

L’any 1944, l’Ajuntament va adquirir el Palau de la Virreina, ara seu de l’Institut de Cultura de Barcelona, i les pintures van romandre en mans de la família Carreras fins a l’any 1989, que van ser comprades pel propietari que ara en fa la donació a la ciutat.

Josep Bernat Flaugier va ser un pintor de gran anomenada. Se’l considera l’introductor del gust neoclàssic en la pintura catalana i va ser autor de grans cicles religiosos per a esglésies de Barcelona i de la resta de Catalunya. Va rebre nombrosos encàrrecs oficials i durant l’ocupació francesa de Barcelona, l’any 1809, va esdevenir director de l’Escola de la Llotja fins la seva mort el 1813.

<em>NU(e)S</em>, un espectacle de l’Esbart Maragall que reflexiona sobre el canvi i la revolta

dj., 06/02/2020 - 10:00

NU(e)S és el primer espectacle de dansa creat íntegrament per l’Esbart Maragall, que es despulla i se sincera per afrontar aquest nou repte. Una exploració de les nostres arrels com a punt de partida per a la construcció d’un futur al qual només s’arriba a través del conflicte.

El divendres, 7 de febrer, a les 20.15 hores, a la plaça de Sant Jaume, l’Esbart Maragall presentarà el seu darrer espectacle, NU(e)S, creat i coreografiat íntegrament per l’històric esbart de Sant Andreu. NU(e)S s’endinsa en el món de les generacions passades per observar l’evolució d’una societat a través del conflicte.

L’espectacle consta de vuit peces que fan la seva pròpia reflexió amb l’ús de nous llenguatges coreogràfics i musicals. Quatre punts de vista de tres coreògrafs i un escenògraf amb formes de fer i de crear contraposades. Es tracta de Concepció Bachs, Pere Seda i Enric Martínez, i l’escenògraf Marc Udina.

Nu(e)S vol reflectir un context social de canvis i reflexionar sobre l’impacte que aquests canvis tenen sobre els individus, les seves relacions i el seu lloc en la societat que es transforma. Un espectacle que parla de l’enyor del passat, del canvi i la revolta i de la por a la transformació i a allò que ens és desconegut.

La música de Nu(e)S pren partit en el context argumental de l’espectacle: una selecció de peces que van des de composicions de música per a cobla fins a cançons d’autor, totes elles amb un caràcter propi molt definit que va de bracet de cada coreografia.

Pel que fa al vestuari, dissenyat per Marc Udina, té un perfil contemporani amb la vista posada en la indumentària tradicional, i és el fil que va entrelligant cada peça i que defineix els dansaires com a individus en un gran espectacle que no us deixarà indiferents.

Barcelona celebra Santa Eulàlia amb una gran festa de la cultura popular

dj., 06/02/2020 - 09:00

Els membres més joves de les colles i associacions ens han preparat una Festa Major d’Hivern farcida de novetats. Per primer cop, hi participaran els Esquerdats, la nova colla castellera de l’Esquerra de l’Eixample. A la Virreina, les bèsties més fantàstiques ens esperen en una inquietant exposició, mentre que la dansa popular ens sorprendrà amb espectacles nous i originals, que se sumaran als balls més tradicionals.

Santa Eulàlia és una gran mostra de la cultura popular d’arrel tradicional i els membres més joves de les colles i associacions en tenen una cura molt especial. Com cada any, les colles castelleres de Barcelona inauguren la temporada, i enguany celebren la participació d’una nova colla: els Esquerdats, la colla castellera de l’Esquerra de l’Eixample. Les colles hauran d’aixecar els castells a l’antiga, simultàniament i en un temps limitat a 90 minuts.

Al Palau de la Virreina ens espera, a partir de l’1 de febrer, l’exposició Fantàstics!, una inquietant mostra del bestiari festiu i fantàstic barceloní i vingut d’altres indrets del país. Bèsties inspirades en mitologies, llegendes, i, fins i tot, en el còmic i en la literatura fantàstica i de terror. L'Atzeries de Gràcia, el Bretolàs de Sant Andreu de Palomar, el Nèbula i l'Hydros de la Trinitat Vella, entre moltes altres bèsties, sortiran en cercavila el dia 9 de febrer a la tarda, per fer els seus balls i lluïments pirotècnics a la plaça de Sant Jaume.

Pel que fa a la dansa, l’Esbart Maragall ens presenta NU(e)S, un espectacle que explora les nostres arrels com a punt de partida per a la construcció d’un futur al qual només s’arriba a través del conflicte. Una reflexió sobre el canvi, la revolta, i la por a allò que ens és desconegut. És el primer espectacle creat i coreografiat íntegrament per l’Esbart Maragall, que es despulla i se sincera per afrontar aquest nou repte.

Per segon any, les colles de Barcelona celebren la festa bastonera de Santa Eulàlia, a la qual estan convidades les Danses Guerreres de la Todolella, de la comarca dels Ports, a Castelló, que s’uniran a la proverbial força i vitalitat dels Bastoners de l’Arboç. A més, el Ball de Panderos del Vendrell i el de Vilanova ens oferiran una mostra d’aquesta dansa germana que, en lloc de bastons, fa servir panderetes.

Els gegants i gegantes, dracs, diables, esbarts, l’Àliga de la Ciutat i, al capdavant, la gegantona Laia, que representa Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona, ompliran els carrers de Barcelona en diverses cercaviles i balls. A més, entre moltes altres activitats, s’hi sumaran les ballades de sardanes, les mostres d’esbarts, els gegantons d’escoles, la trobada de puntaires o els correfocs, que per primera vegada culminaran amb un concert de cloenda.

Ruta-concert pels orgues de Ciutat Vella

dl., 27/01/2020 - 10:00

Dissabte 8 de febrer, entre les 10.00 i les 17.30 h
Activitat gratuïta. Aforaments limitats.
Cal inscripció prèvia pel Palau Güell.

 

Barcelona ha estat, tradicionalment, una ciutat rica en orgues, però durant la Guerra Civil es van cremar fins a cinquanta-quatre d’aquests instruments i els pocs que van sobreviure van patir el deteriorament progressiu a què la falta d’ús i manteniment els aboca irremeiablement.

Ara, per les festes de Santa Eulàlia, Barcelona ens ofereix una oportunitat única per conèixer i escoltar set dels principals orgues de Ciutat Vella que es van salvar de la guerra i que han estat restaurats els darrers anys. Diversos organistes professionals ens explicaran els secrets d’aquests preuats instruments i ens oferiran un breu concert.

Els orgues, els organistes i els horaris són els següents:

 

10.00 hores. Orgue romàntic Walcker del Palau de la Música Catalana (1908). Restaurat per Gerhard Grenzing.

Organista: Pedro Aguiló

 

11.00 hores. Orgue renaixentista de la Catedral de Barcelona (1538). Reconstruït per Gabriel Blancafort.

Organista: Aarón Ribas

 

12.30 hores. Orgue postromàntic de la Basílica de Sant Just i Pastor (1906). Restaurat per Joan Carles Castro i Albert Blancafort.

Organista: Pau Riuró 

 

15.00 hores. Orgue barroc català de la basílica Santa Maria del Mar (s. XVIII). Reconstruït per Gerhard Grenzing (1998).

Organista: Neil Cowley

 

16.00 hores. Orgue contemporani de la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè realitzat per Gerhard Grenzing (2018).

Organista: Joan Seguí 

 

17.00 i 17.30 hores. Orgue contemporani del saló central del Palau Güell. Reconstruït per Albert Blancafort (2012).

Organista: David Malet

 

17.00 i 17.45 hores. Orgue postromàntic de la Capella de l’Esperança. Restaurat per Albert Blancafort (2018).

Organista: Berenguer Montserrat