La guerra, vista amb els ulls de l’art
Una gran exposició al Born Centre de Cultura i Memòria aplega creacions plàstiques i audiovisuals d’artistes contemporanis que conviden a reflexionar sobre els conflictes bèl·lics.
Des del novembre del 2023, una instal·lació site-specific de l’artista Francesc Torres rep els visitants a la porta del Born Centre de Cultura i Memòria. Un camió militar de mida real ha quedat immobilitzat ben bé a punt d’aixafar un ou contra la paret, un ou tan fràgil com la pau mateixa. D’això, de pau i de guerra, parla una exposició de la qual l’obra de Torres (La maldat benvinguda) n’és el pròleg. Els capítols següents els posen la desena de creadors i creadores que s’han fet la mateixa pregunta: Per què la guerra? Alfredo Jaar, Shirin Neshat, Kader Attia o Francesc Abad, entre altres, diuen la seva del 15 de març, al 29 de setembre (entrada: 3 €).
Aquesta guerra que protagonitza l’exposició comissariada per Jordi Font Agulló, historiador i director del Memorial Democràtic, i per Marta Marín-Dòmine, directora d’El Born CCM entre els anys 2021 i 2023, ha acompanyat la humanitat gairebé des dels orígens i n’ha marcat el desenvolupament. És destructora i ineficaç, deteriora la democràcia i fa desaparèixer la justícia, substituint-la per misèria. Per què, doncs, la guerra?
L’art permet abordar de manera polièdrica la qüestió. I, amb l’esperança que les propostes contemporànies aportin llum a la foscor que ens envolta, els organitzadors de la mostra han convocat una desena d’artistes que s’interroguen sobre la persistència dels comportaments bèl·lics o violents.
Ho fan Francesc Abad, Kader Attia, Isabel Banal, Bleda y Rosa, Juan Manuel Echavarría (amb Gabriel Ossa i Fernando Grisález), Alfredo Jaar, Rula Halawani, Shirin Neshat, Fernando Sánchez Castillo i Francesc Torres, els deu artistes o col·lectius artístics que participen.
Malgrat ser una mostra d’art contemporani, l’exposició s’obre amb un mapa de l’Arxiu Històric, un document imprès que mostra una Vista de Barcelona durant el setge (1713-1714), que és obra de l’escultor i capità d’enginyers de la guarnició de Cardona durant la guerra de Successió Francesc de Santacruz. Veureu l’impacte dels bombardejos que aquells anys van afectar el Born, el mateix lloc on sou. I, amb la guerra tan a prop, estareu ja en la millor disposició per veure la resta d’obres.
Zeitgeist, un seguit de fotografies cromogèniques sobre paper i un vídeo en monitor de TV de l’any 1985, obra de Francesc Abad, us farà preguntar sobre com la guerra ha esdevingut un element tan natural en la cultura contemporània occidental. I l’artista Kader Attia (a la imatge) us parlarà de colonització i de guerra en mostrar-vos Culture, Another Nature Repaired, una instal·lació formada per bustos de víctimes de guerra amb els rostres desfigurats esculpits en fusta.
La relectura el pessebre popular que fa Isabel Banal Xifré a S/t (2002, a la foto); les imatges de Campos de Batalla de María Bleda i José María Rosa (Bleda i Rosa), entre la pintura de guerra i la fotografia evocadora, o les obres de l’artista colombià Juan Manuel Echavarría (en col·laboració amb Fernando Grisalez i Noel Palacios), tracten els temes de la guerra i la violència des d’òptiques diverses.
També ho fa Rula Halawani, artista palestina que viu a Jerusalem i retrata la violència al·ludint a una arquitectura agressiva i marcada per la seguretat a qualsevol cost. Entre els artistes més coneguts de la mostra, Alfredo Jaar, xilè establert a Nova York que, el 18 de març, protagonitzarà en persona la primera de les moltes activitats paral·leles, la conferència És difícil (18.30 h; Sala Moragues; l’activitat és gratuïta). A l’exposició veureu tres obres de l’artista: May 1 2011 (2011), una instal·lació al voltant de la fotografia de Pete Souza que mostra l’expresident dels EUA Barack Obama seguint en directe l’assassinat d’Osama Bin Laden; War Criminal (2022), sobre la hipocresia política; i Mea Culpa (2022), sobre la manera com els mitjans de comunicació ens mostren uns conflictes mentre n’invisibilitzen d’altres d’igualment sagnants.
La fotògrafa i artista visual iraniana resident a Nova York Shirin Neshat aporta a l’exposició Turbulent (1998), una videoprojecció de dos canals, mentre que l’artista de Madrid Fernando Sánchez-Castillo parla de guerra, patrimoni i memòria a la instal·lació del 2023 Tesoro efímero.
Més conferències (cicle Per què la guerra?; dies 9, 16 i 30 d’abril, 7, 14 i 21 de maig, a les 18.30 h), un workshop a càrrec d’Alfredo Jaar, recitals de poesia, clubs de lectura i itineraris per aprendre i passejar alhora formen part de l’exposició.
Si voleu saber més, veniu al Born Centre de Cultura i Memòria, però abans consulteu al web la informació sobre l’exposició.
