Una nova mirada sobre Gaudí allunyada del tòtem

Antoni Gaudí (1852-1926) és, sense cap mena de dubte, l’arquitecte català més popular i reconegut en l’àmbit internacional.

Vint anys després de la celebració de l’Any Gaudí, podem replantejar-nos la imatge que tenim d’ell? Trobareu la resposta en aquesta exposició, (Re)conèixer Gaudí. Foc i cendres, que proposa una nova mirada sobre l’arquitecte, un exercici de desconstrucció i reconstrucció del mite, de l’artista i de la seva obra, sovint reduïts i simplificats fins al punt de convertir-los en una marca.

Gaudí no era un místic absent del món. Era –i és encara!– un personatge complex que va realitzar la seva obra dins d’estratègies polítiques, ideològiques i estètiques ben concretes.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) presenta una narració que s’allunya dels tòpics i recorre, en la seva totalitat, la trajectòria de l’arquitecte. La nova narració el deslliura, amb nombroses proves de càrrega, dels tòpics i visions reduccionistes amb les quals se l’ha anat carregant al llarg del temps, fins i tot pels seus contemporanis, que primer el van titllar d’excèntric, després el van tractar de geni i, finalment, el van considerar “l’arquitecte de Déu”.

A través d’una museografia basada en la teatralitat i l’acumulació d’objectes, com si es tractés del seu taller, es presenten més de 650 elements –obres d’art, objectes arquitectònics, de disseny i mobiliari, documentació, plànols i fotografies– procedents d’un centenar de col·leccions nacionals i internacionals. Per primera vegada, es presenten novetats i peces que havien romàs en l'oblit, com ara l’espectacular moble rebedor del pis principal de la Casa Milà; el Bust de la Font d’Hèrcules del jardí del Palau de Pedralbes; els guixos amb què es van modelar les escultures de la Sagrada Família o les fotografies del Park Güell fetes per Adolf Mas que van formar part de l’exposició de París del 1910, entre d’altres.

L’exposició, que el pròxim mes de març viatjarà al Musée d’Orsay de París, demostra que Gaudí no era un geni incomprès que treballava aïllat del món. Ben al contrari, la important tasca d’investigació del comissari Juan José Lahuerta i dels equips del MNAC el situa en el context internacional de l’època, al costat d’obres de Geoffroy-Dechaume, Thomas Jeckyll, William Morris, Auguste Rodin i Eugène Viollet-le-Duc.

La visita a l’exposició brinda la possibilitat d’escoltar una audioguia amb la veu greu de l’actor Josep Maria Pou. Podeu comprar les vostres entrades aquí. A partir del 27 de novembre, cada dissabte s’hi faran visites guiades en català (a les 12.30 h) i en castellà (a les 11 h), i més endavant, es programaran diverses activitats al voltant de la mostra, tant al MNAC com en altres punts de la ciutat, en col·laboració amb l’ESMUC, La Pedrera i el Cercle Artístic Sant Lluc, la Filmoteca de Catalunya, entre d’altres.