‘Cúbit’: teatre contra els relats oficials

S’acostuma a dir que la història l’escriuen els vencedors, i això significa que el que entenem per història no sempre es correspon exactament amb els fets, amb el que de veritat va passar. D’algunes etapes de la història, tant l’antiga com la recent, no en tenim tots els punts de vista, o totes les fonts primàries, i aquestes llacunes són les que ens expliquen com es construeix la memòria, i també com es destrueix. Aquest és el punt de partida de Cúbit, una obra teatral escrita per Josep Maria Miró, posada en escena per la companyia La Ruta 40, i que consisteix en una crítica ferotge al que en diem ‘els relats oficials’. O sigui, allò que ens diuen que és la veritat aquells que estan al poder, o que han sortit victoriosos d’un episodi històric. Pel camí es perden moltes coses, i aquestes pèrdues poden ser crucials.

Cúbit tracta d'una família amb uns pares que estan preparant un llibre, i aquest llibre serà una font primària, però alhora parcial, de la petita història familiar. Les minories –en aquest cas els fills– no són els qui l’escriuen. Les percepcions dels fets, els sentiments que generen, són algunes de les qüestions que hàbilment planteja Miró en aquesta obra que s’ha d’entendre com una paràbola. Sobre l’escenari tindrem un conjunt d’actors molt competent: Anna Azcona (Paula), Alberto Díaz (Oriol), David Menèndez (Lluc) i Sergi Torrecilla (Bernat).

Trobaràs més informació sobre Cúbit al web del Teatre Lliure, on també podràs fer la teva reserva d’entrades.