L’Institut del Teatre recupera l’escenografia del passat

El teatre és un art efímer. Un cop s’ha acabat la funció, és impossible de recuperar-lo, i un cop s’han acabat totes les funcions, el teatre deixa de ser teatre per ser només un record en una memòria que també és fràgil. Del teatre del passat tot el que queda són els textos i també un conjunt d’objectes que ens poden donar una idea de com van ser aquelles representacions. Hi ha maquetes de l’escenari, tal com quedaria muntat en cada acte, ens queden plànols i dibuixos, materials utilitzats a l’escenografia. Tot això, si no puja de nou a l’escenari al servei d’una obra i amb uns actors, només és attrezzo. Però alhora ens expliquen intimitats sobre el teatre que ja no tornarà, i que té un valor expositiu molt interessant. Durant anys, el Museu de les Arts Escèniques de Barcelona ha conservat molt material que s’ha fet servir als teatres de la ciutat durant més d’un segle, però si tot això està en un fons documental, tampoc serveix de gaire cosa. L’interessant és que es pugui veure, i ara és possible.

Des del 15 de juliol, a la seu de l’Institut del Teatre, hi haurà una exposició permanent que, sota el nom de ​La memòria de les arts efímeres, recupera materials com els de l’estrena de Terra baixa de Guimerà el 1897, una producció d'El capvespre dels déus de Wagner al Liceu, del 1901, el projecte Suz/o/Suz de La Fura dels Baus del 1985, l’Antaviana de Dagoll Dagom o treballs de Joan Brossa per al Teatre Lliure del 1976. Tot dirigit per Jordi Roig Vinyals, en una col·laboració entre el MAE i l’Institut del Teatre.

L’exposició és permanent i gratuïta. Si t’agrada anar més enllà del que es veu al teatre, t’interessa.