Un Grec dedicat a Europa mira cap als clàssics per imaginar el futur

Un total de 86 espectacles que es veuran durant quatre setmanes i una cinquantena d'activitats, tot repartit per 55 espais de la ciutat. Així serà, resumit en unes poques xifres, el Grec 2022 Festival de Barcelona, que començarà el 29 de juny amb un espectacle inaugural a càrrec de la companyia NDT 1 del Nederlands Dans Theater, que interpretarà Tres coreografies (a la imatge; també es veuran el 30 de juny), entre les quals una estrena de la valenciana i neerlandesa Marina Mascarell i dues coreografies més de Sharon Eyal i William Forsythe.

Entre els grans noms previstos, des d'una companyia local que fa uns anys que fascina el públic dels festivals europeus més centrats en l'avantguarda escènica, El Conde de Torrefiel, fins a l'iranià Amir Reza Koohestani, passant per l'alemany Thomas Ostermeier, la companyia nord-americana Wooster Group, la capverdiana Marlene Montero Freitas, la performer francesa Phia Ménard o l'innovador director italià Romeo Castellucci. A més, el festival propiciarà connexions inesperades entre artistes diversos, entre els quals el bailaor Israel Galván actuant amb l'Escolania de Montserrat, Salvador Sobral oferint un concert amb el pianista Marco Mezquida o l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) combinant la seva música amb els visuals d'Alba G. Corral.

En un moment de transformació, i entre grans esdeveniments que marquen el futur del continent, l'edició número 46 del Grec Festival de Barcelona converteix Europa en protagonista i, en un intent d'imaginar el futur de l'escena, repassa alguns dels grans moments teatrals i literaris del continent, des dels mites fundacionals als quals fa referència Europa Bull (dirigit per Jordi Oriol), fins a El Burlador de Sevilla vist per Xavier Albertí, Hamlet (Chela de Ferrari), Tartufo (en versió d'Ernesto Caballero i interpretat per Pepe Viyuela) o el Paraíso Perdido, una versió del poema de John Milton segons Helena Tornero i Andrés Lima.

Un d'aquests muntatges precisament, Europa Bull, és una reposició, igual que altres espectacles com la impactant proposta de Romeo Castellucci, Bros, que s'havia vist a Temporada Alta, com Opening Night de La Veronal o com Género imposible, de Sílvia Pérez Cruz. I és que, en un context postpandèmic, el Grec recupera espectacles que s'han vist poc a causa del moment en què es van estrenar i reprograma alguns que, com el muntatge de circ FiQ (Desperta't!) del Groupe Acrobatique de Tanger, es van haver de suspendre en l'edició de l'any passat. Destaca, en aquest sentit, la reposició de l'espectacle de La Perla 29 (Oriol Broggi) 28 i mig, un muntatge estrenat el 2013, però que acaba de fer una estada d'un mes al Théâtre de la Colline de París.

Del món, a l'escena local

Passats els pitjors moments de la pandèmia, el festival recupera les connexions internacionals sense deixar d'estar atent a la creació local. Així, porta als escenaris una moderna posada en escena d'Ein Volkensfeind (Un enemic del poble), d'Ibsen, dirigida per Thomas Ostermeier i amb músics en escena; The B-Side "Negro folklore from Texas State Prisons" A record album interpretation, espectacle que no es va poder veure l'any passat i que porta a Barcelona una de les grans companyies nord-americanes, The Wooster Group; a més de La Trilogie des Contes Immoraux, en la qual Phia Ménard al·ludeix a la història i als mites europeus; creacions de dansa com Larsen C, del grec Christos Papadopoulos o Story, story, die, del noruec Alan Lucien Øyen; Idiota, una proposta de la sempre revolucionària creadora Marlene Monteiro Freitas; o una creació, Gardien Party, que passa en un museu i on el col·lectiu Zirlib (amb Mohamed El Khatib) converteix en protagonistes els vigilants de museus de mitja Europa.

El festival renova la seva aposta pel talent local, programant propostes noves d'autors que van des de Jordi Prat i Coll (Fàtima), Marta Buchaca (Quant temps em queda?), Jordi Casanovas (Immunitat) i Llàtzer Garcia (Al final, les visions). A més, però, el festival programa posades en escena i lectures dramatitzades nascudes de la convocatòria de les sales de proximitat On el teatre batega. Pel que fa a la dansa i l'escena híbrida, veurem produccions de Lali Ayguadé (Runa), Nazareth Panadero (Vive y deja vivir), Albert Quesada (Desert) o els premis de l’Institut del Teatre María Jurado (Black Sun) i Nico Jongen i Ça Marche (Cantus Gestualis). Pel que fa al circ, veurem creacions com Boira, de la Cia Vöel o Després de tot, dels PSiRC. I, entre les propostes familiars, Imperfect, de La Baldufa i Sol Picó; Olympus Kids, de l'Agrupación Señor Serrano; Loop, d'Aracaladanza o La gata que volia canviar el món; de Thomas Noone Dance.

La programació musical inclou una vintena d'espectacles, amb propostes que van des de Jane Birkin i una Nit de fado amb Cuca Roseta, Camané i Mário Laginha, fins a la presentació de l'últim disc de Jaume Sisa a càrrec d'artistes diversos, passant per Roger Mas o Els Pets.

Un espectacle de les Tarta Relena amb les occitanes Cucanha i Los Sara Fontán, i els concerts de Rocío Márquez & Bronquio, Gemma Humet o Lucas Bun, tindran com a escenari un nou espai de l'avinguda del Paral·lel, Músiques en Paral·lel (que pren el relleu de l'antiga sala Barts). El Grec, però, estrenarà també aquest El Molino que la ciutat acaba de recuperar amb Molinex (Vicent Fibla / Eufònic Festival), un espectacle d'espectacles que reivindica la dissidència sexual.

Són només algunes de les propostes d'un festival que torna a ocupar la plaça de Margarida Xirgu amb propostes de restauració i amb espectacles gratuïts com Maña (Manolo Alcántara), El Gran Goril·la (Antigua i Barbuda) i Orpheus (Insectotròpics).

Consulteu la programació completa del Grec 2022 Festival de Barcelona al seu web i comenceu a comprar entrades abans no s'exhaureixin.