Barcelona + Sostenible

Amb “El paisatge vegetal” hem aconseguit que els infants de l’Escola Orlandai tinguin l’oportunitat de sortir tant al pati com al parc de Can Ponsic per a reconèixer i posar nom a les plantes d’allà on juguen i passegen.

“Tot va començar amb la proposta de fer algunes sessions de coneixement de l’entorn vegetal proper per part de dues mestres jubilades, que s’ha convertit en uns tallers mensuals a cicle inicial d’una hora de durada que ja tenen quatre anys de continuïtat.

No ens hem inventat res, sols hem implementat unes sessions amb una temporalitat i uns coneixements que van creixent durant el curs fora de l’aula. Perquè la visita de les dues mestres jubilades genera noves i creatives propostes dins l’aula, ja siguin en l’àmbit creatiu i plàstic, d’observació més acurada i científica, de seqüenciació de processos segons les imatges que captem durant la sessió, de sistematització tot posant per escrit tot el que s’ha iniciat fora de l’aula, i de coneixements i continguts curriculars del medi natural i molt més.

Les trobades comencen cantant. Entonem una melodia tradicional catalana amb el text que es va ampliant al llarg del curs amb noves estrofes, segons els temes que van apareixent:

1.- El paisatge vegetal, ens envolta, ens dona vida.

El paisatge vegetal és riquesa natural.

2.- Plàtans grans de Can Ponsic, tronc, capçada, branques, fulles.

Plàtans grans de Can Ponsic són molt alts, marquen camins.

3.- Pebrer bord de l’Orlandai, fulles verdes i compostes.

Fals pebrer de l’Orlandai fruits petits, olor especial.

4.- Sòfores del menjador, arbres de fulla caduca.

Sòfores del menjador fruit que enganxa i fa pudor.

5.- Les arrels solquen camins, tenen força excavadora.

Les arrels solquen camins, les alzines en fan mils.

6.- Les olors volen molt lluny, ens agraden o ens molesten.

Les olors volen molt lluny, el llorer en flaireja un munt.

7.- Blanc, petit, molt llaminer, endevina, endevineta.

Blanc, petit, molt llaminer, si l’encertes te’l daré. (endevinalla: el pinyó)

8.- Els estams són filaments, pol·len dins de les anteres.

Els estams són filaments, el pistil estigma té.

Sortim fora l’aula per: mirar, buscar i trobar, admirar i sorprendre’ns, observar i comparar, olorar, tocar i tastar, obrir per veure l’interior, embrutar-nos les mans, preguntar-nos, compartir i reflexionar, escoltar i riure, equivocar-nos, sentir i imaginar, formular hipòtesis… Aprendre en contacte directe amb la natura, amb una mirada científica, curiosa i juganera!

El resultat final queda recollit en l’àlbum El paisatge vegetal que cada alumne porta a casa a final de Cicle Inicial. Allà s’hi recullen totes les activitats generades a partir dels coneixements, jocs i observacions de l’entorn vegetal realitzades al llarg dels dos anys fora i dins de l’aula.

Tenim molt clar que el respecte per la natura ve del seu coneixement a través de la proximitat. Quan un infant o un jove genera una competència significativa vers el seu entorn, quan tot allò que l’envolta creix amb una visió més científica, quan el món en què es desenvolupa pren sentit perquè se sent coneixedor de les espècies vegetals properes, quan comparteix i experimenta els seus coneixements amb preguntes i respostes immediates…, generem una consciència de respecte i una sensibilitat en la qual tot pren sentit. Desenvolupem amb naturalitat un comportament respectuós envers l’entorn on té cabuda l’experiència d’activar una mirada més atenta, respectuosa i interessada.”

Antònia Guardiet, Esther Pou, Gemma Roca i Montserrat Torres