Barcelona + Sostenible

El passat divendres 4 d’abril, va tenir lloc la segona edició del Fòrum de l’Economia Solidària de Catalunya (Fòrum FESC). La trobada, que va aplegar més d’un centenar d’entitats de l’economia solidària a la Nau Bostik de Barcelona, va ser el tret de sortida del primer Congrés de l’Economia Solidària de Catalunya, la sessió plenària del qual es preveu que se celebri l’abril de 2026.

Pablo Arnau, de la Nau Bostik, va inaugurar la jornada llegint un manifest amb motiu del desè aniversari d’aquest equipament autogestionat, convertit en un referent cultural i social de la perifèria barcelonina. Va reivindicar-lo com una iniciativa nascuda de la lluita veïnal que, davant l’especulació i l’oblit institucional, suposa una conquesta col·lectiva del dret a la ciutat.

Intercanvi, autoorganització, resposta comunitària i finances ètiques

A continuació, es van desenvolupar dues activitats simultàniament. Una d’elles va ser la CitESS, un espai organitzat en taules de treball pensat per fomentar el coneixement mutu, l’intercanvi i la intercooperació entre entitats de l’economia solidària. Durant una hora i mitja es van haver-hi 21 trobades de 30 minuts en set taules diferents, amb la participació de 24 entitats. A més, van sorgir espontàniament noves trobades entre entitats, les quals van aportar un valor afegit a aquest espai de connexió i col·laboració.

L’altra activitat va ser la presentació “Resposta comunitària davant emergències: aprenent del cas de València”, a càrrec de Toni Valero, de la Koordinadora de Kol·lectius del Parke Alcosa. Va destacar l’experiència d’autoorganització al barri del Parc Alcosa d’Alfafar (Horta Sud) arran de la gota freda del 29 d’octubre de 2024. Va explicar com, en un context de llarga exclusió social i abandó institucional, el teixit comunitari va fer possible una resposta col·lectiva i immediata a l’emergència. A més, es va plantejar una alternativa a les polítiques institucionals tradicionals: la creació de comitès locals d’emergència i reconstrucció amb participació ciutadana, associacions i serveis públics locals. Valero va defensar que l’objectiu no és només reconstruir espais, sinó també recuperar vides des de la força de la comunitat.

Les entitats participants en el Fòrum van poder conèixer la campanya EstalVius. Està impulsada per FETS i anima les entitats de l’economia solidària a dipositar els seus estalvis en finances ètiques, amb l’objectiu que aquests diners puguin donar suport a altres projectes transformadors mentre no es fan servir.

El futur: salt d’escala i sostenibilitat

Al matí va haver-hi dos debats paral·lels que van abordar qüestions clau sobre els reptes i oportunitats de futur per a l’economia solidària. Sota el títol “Comprem Filmin! Volem ser petites o grans?”, es va explorar si és necessari fer un salt d’escala dins del moviment per augmentar l’impacte transformador. Amb la participació d’Arnau Vilardell de Som Mobilitat, Raimon Gassiot de Coop57, Víctor Jiménez i Rocío Campaña de BitLab, i la moderació de Gerard Pijoan d’Opcions i La Zona, es va discutir la possibilitat de desembarcar en nous sectors econòmics i en projectes més grans per disputar espais de mercat al capitalisme.

També es van exposar els riscos d’aquesta estratègia, com la pèrdua de valors, la complexitat en la governança i la necessitat de noves aliances per mantenir estructures més grans. I es van analitzar estratègies per minimitzar els riscos i maximitzar les oportunitats, entre elles reforçar la intercooperació, buscar finançament a mida i fer créixer la base social. Un dels punts clau va ser la necessitat de reflexionar col·lectivament sobre quins salts d’escala volem fer com a moviment i com fer-ho sense perdre la nostra essència.

La taula “Després del boom: quina és la sostenibilitat real de l’ESS?” es va centrar en el moment actual del moviment, després d’una dècada d’impuls públic. Van participar Annaïs Sastre de CoopCamp i l’Aresta, Anna Fernàndez de la XES i Pam a Pam, i Ferran Aguiló del Gimnàs Social Sant Pau, i la va moderar Albert Papell de L’Escamot. En aquest cas, es va fer balanç de les polítiques públiques que han recolzat l’ESS des de 2015, com la creació dels Ateneus Cooperatius, les convocatòries Singulars o les cessions d’ús.

Es va valorar l’impacte positiu d’aquestes polítiques en sectors com habitatge, cures, energia i cooperació, però també es van identificar mancances com la poca transversalitat dels valors de l’ESS, la saturació del teixit davant licitacions i la dependència d’estructures de suport. Es va destacar, així mateix, la diferència d’impacte entre entorns urbans i rurals, i la necessitat de garantir la continuïtat del teixit.

Projectes, justícia social i incidència política

Després d’un dinar col·lectiu de la mà de la cooperativa Abarka, es va dur a terme petxa-kutxa, un espai de presentacions ràpides d’entitats i projectes de l’economia solidària. L’activitat va ser al mateix temps un concurs, ja que s’hi van presentar 7 projectes i un d’ells era fals. Entre les persones que van encertar qui era l’intrús es va sortejar un lot de productes de marxandatge de la XES.

Aquest espai va permetre saber més sobre el projecte BicXo de femProcomuns, l’entitat Fronteres Invisibles, el projecte Impulsem Comunitats de Recursos de Seba, Associació de Serveis Energètics Bàsics Autònoms, la guia Quèdequè de Torre Jussana, la tecnologia de comerç electrònic Ushopig d’Utopig i la iniciativa de verificació de notícies en català Verificat.

Per la tarda, van tenir lloc dos debats més. Del titulat “Classes populars i ESS: un mercat per a tothom?” van formar part Laia Ramos (XES L’Hospitalet i La Fundició), Aritz Garcia (La Fàbrica) i María Elena Coa (Top Manta). Moderat per Marc Dalmau (Observatori Coòpolis i La Ciutat Invisible), va abordar la necessitat de recuperar la consciència de classe dins de l’economia solidària. Es va parlar sobre les tensions entre l’enfocament empresarial i la justícia social, la manca de diversitat al sector i les contradiccions internes. Es van compartir experiències d’autoorganització solidària i es va discutir com fer una ESS més arrelada a les lluites socials i més inclusiva.

L’altre debat, “Incidència política: l’articulació ens fa més fortes”, el va moderar Eva Vilaseca (Espai Ambiental i Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial), i va comptar amb Glòria Rubio (La Dinamo) i Jordi Garcia (L’Apòstrof). Es va abordar la dificultat de mantenir el suport públic per l’ESS en un context de retrocés institucional, destacant la necessitat de reforçar estratègies col·lectives i aliances polítiques, especialment en àmbits com habitatge i ecologisme.

Continuar construint alternatives transformadores

El Fòrum FESC’25 va ser un espai de reflexió i enfortiment col·lectiu per a l’economia solidària, en un context marcat per reptes estructurals i canvis institucionals. Va permetre mirar-nos críticament, compartir experiències i obrir camins possibles. Amb el Congrés de l’Economia Solidària de Catalunya a l’horitzó, ha deixat un llegat de debat actiu i un desig de continuar construint alternatives transformadores, arrelades als territoris i amb un compromís amb la justícia social.