Aspectes legals

És la opció per defecte, però no la única. Se li imposa al contractista una cessió de titularitat de tot el codi i documentació generades.

Té especialment sentit que l’Ajuntament vulgui concentrar tots els drets de propietat sobre projectes emblemàtics, d’utilitat principalment entre administracions públiques, i sobre els quals pretengui determinar en gran mesura les regles de governança.

La llicència GNU Affero General Public License v3.0 (AGPL-3.0) té totes les característiques que necessitem per als projectes de l’Ajuntament:

És una llicència amb copyleft, tal com obliga la llei espanyola per a les administracions públiques que creïn productes de codi obert, i tal com és raonable reclamar a les administracions per evitar una apropiació privada del que ha estat finançat amb diner públic.

Per aplicacions en que els usuaris interactuen principalment a través d’Internet, no permet crear un servei tancat utilitzant programari amb aquesta llicència (estableix l’accés per xarxa com una forma de distribució a efectes de la llicència). És el que s’anomena a vegades copyleft de xarxa.

L’òrgan de governança de la llicència és el projecte GNU, que és una organització sense ànim de lucre que treballa en benefici de les comunitats de programari lliure. Per tant, és aquest grup d’activistes i expertes qui dissenyarà les futures versions de la llicència (per adaptar-se a noves circumstàncies tècniques o legals) i les estratègies de defensa legal front a possibles atacs a les llibertats que estableix el seu text.

Les raons principals per triar aquesta llicència com a opció per defecte son les següents:

Quan modifiquem un component, i per tal que les nostres modificacions puguin potencialment incorporar-se al producte original, cal respectar la llicència que ens ve donada, malgrat que en el cas de llicències permissives podríem modificar-la.

En el cas d’un desenvolupament sota contracte, cal especificar en els plecs aquesta circumstància.

Si hem respectat la mesura S_58B, el component que estem modificant tindrà una llicència lliure.

Si hem de construir una extensió endollable a una plataforma existent (el core de la qual, per la mesura S_58B, ha de ser lliure), tenim un cert marge per triar la llicència. Convé triar una llicència entre les més utilitzades dins del framework o plataforma en qüestió, per tal de facilitar l’acceptació del nou component per part de la comunitat. Ens interessa que més gent utilitzi i contribueixi a mantenir el nostre component. Si entre aquestes llicències més populars es troben la AGPL o la EUPL, les triarem.

Cada llicència atorga drets i obligacions diferents, tant per als usuaris com per als desenvolupadors. Cal garantir que es compleix amb les obligacions de totes les llicències dels components principals del projecte, les hagem triat nosaltres o no.

Poden ser de molta utilitat els resums que mostra la pàgina https://tldrlegal.com/, per exemple:

També pot servir aquest resum (cal fixar-se sobretot en l’apartat "Conditions" de cada llicència): https://choosealicense.com/licenses/.

En el cas de la EUPL també convé llegir el document Guidelines for users and developers.

La llicència anirà en text pla en un fitxer anomenat LICENSE (sense extensió), al directori arrel del repositori.

El text de les dues llicències recomanades (que cal copiar de forma literal) el podem trobar a:

El fitxer LICENSE ha d’estar en anglès. En el cas d’utilitzar la llicència EUPL-1.2, que té traduccions oficials, podem opcionalment incloure fitxers LICENSE.ca.txt i LICENSE.es.txt. Les diferents traduccions es troben a https://joinup.ec.europa.eu/page/eupl-text-11-12.[https://joinup.ec.europa.eu/page/eupl-text-11-12].

La majoria de llicències especifiquen una condició anomenada en anglès License and copyright notice.

Tots els fitxers de codi del repositori (excloent scripts de build o d’instal·lació) han de portar a dalt de tot del fitxer una notificació que faci explícit quines persones o entitats son propietàries legals del codi (en anglès, copyright holder), i quina és la llicència que estableix els termes de la distribució.

És important assenyalar sota quina versió concreta de la llicència es fa la distribució, i recomanem assenyalar que es donarà per realitzada una actualització automàtica a futures versions de la llicència quan aquestes es publiquin (normalment per adaptar-se a noves situacions tècniques o jurídiques que no s’havien pogut preveure), sense necessitat d’actualitzar tots els fitxers de codi. En els exemples de més avall això s’indica mitjançant frases com "either version X of the License, or (at your option) any later version" o bé "version X or – as soon they will be approved by the European Commission - subsequent versions of the EUPL".

La notificació ha d’anar obviament dins d’un comentari, utilitzant la sintaxi per a comentaris que cada llenguatge de programació utilitzi. I ha d’incloure tots els anys en que s’hagin realitzat modificacions al fitxer. Aquest seria un exemple, si utilitzem la AGPL-3.0 sobre codi java, suposant que el propietari del codi sigui l’Ajuntament de Barcelona:

El mateix exemple utilitzant la EUPL-1.2:

Això significa que de tot el codi inclòs al repositori es té permís de la persona que l’ha escrit (que no sempre es la persona que fa el commit) per ser allà sota les condicions de la llicència del projecte.

Si els propietaris del codi han de ser diferents dels autors (per exemple perquè la propietat és de l’Ajuntament de Barcelona), cal aconseguir una cessió de drets. Aquesta cessió es pot aconseguir de les següents maneres:

El Developer’s Certificate of Origin (DCO) és document utilitzat per verificar que els desenvolupadors que fan contribucions al projecte coneixen i accepten la seva llicència.