Gnawind, un grup format fa només dos anys, vol popularitzar als nostres escenaris la música gnaoua, la que feien els esclaus arribats al Nord d'Àfrica des de països com Guinea, Senegal, Sudan o Mali. Malgrat que aquesta música ja ha inspirat a grans com Carlos Santana o Jimmy Hendrix, aquí encara no és massa coneguda. Però Gnawind està aquí per a solucionar-ho.

- Com és la música gnaoua?
- La música gnaoua té els seus orígens a Àfrica Occidental (Guinea, Senegal, Sudan, Mali...); va viatjar i evolucionar durant més de 700 anys fins a arribar a la costa d'Essaouira, al nord del Marroc. Recull una tradició, una història i una necessitat de connexió espiritual. Es caracteritza per usar l'estat hipnòtic que es creat pels instruments i cançons cícliques, i també, per danses i moviments que ajuden a entrar en aquest estat meditatiu.
- I de què parla?
- Les cançons tenen a veure amb colors que apunten a cadascuna de les emocions, elements o estats personals; per exemple, el vermell té a veure amb l'agressivitat com a força d'autoafirmació.
- A partir de la tradició, voleu renovar la manera d'interpretar la música gnaoua?
- No es tracta de renovar. Va haver-hi i hi ha altres músics que donen a conèixer aquesta herència tradicional, cadascú a la seva manera, barrejant el gnaoua amb jazz, rock, blues... Nosaltres el que pretenem és que el públic de Barcelona conegui i gaudeixi d'ella des de la nostra perspectiva, mostrant una fusió més africana, l'essència d'un estil pràcticament desconegut a Occident
- Com heu canviat l'orquestració?
.- Als dos instruments fonamentals, guembri i qarqabu, hem afegit la guitarra elèctrica, els teclats, la bateria, percussions i vents.
- Com es va formar a banda?
- El projecte està capitanejat per dos músics del Marroc: Walid Mountassir i Amine Lahmar al guembri, l'instrument principal del gnaoua, i la bateria respectivament. Més endavant es va incorporar Nora Morals (teclista) i Marc Clemente (guitarrista), atrets per aquest gènere tan ric i tan proper a la màgia. Un any després, Gnawind fa les seves dues últimes incorporacions amb el percussionista Josafath Larios i el multiinstrumentista de vent Pierre Cabarat.
-Quines són les vostres inquietuds?
- Les nostres inquietuds tenen a veure amb cuidar l'essència d'aquesta música des de la nostra interpretació genuïna i poder-la compartir amb el públic amb la calidesa que es mereix.
- Aquesta tradició musical africana no s'ha fet tan popular com altres, a què penseu que és degut?
-En l'actualitat, és tradició viva al Marroc, Algèria i Tunísia i també té molt boba acollida en països occidentals com Anglaterra, França i els Estats Units. La tradició gnaoua s'origina com a resposta artística i espiritual al sofriment de l'esclavitud, un crit de lluita contra la desigualtat social silenciat al llarg dels temps. El fet d'estar viu ja és una fita, i estar present a Catalunya tota una sort.
-Com rep el públic de Barcelona aquest tipus de música?
-Normalment hi ha molta implicació des del gaudi: ballar i cantar. Es crea complicitat i diàleg. Ens arriba molta calidesa del públic i creiem que tenim molt bona rebuda. Sortim molt contents i satisfets dels concerts. Molta gent se sent sorpresa per aquest tipus de música i mostren curiositat pel gènere i la instrumentació, d'igual manera agraeixen que contextualitzem una mica l'origen i la procedència espiritual dels càntics. Es crea un pont comunicatiu que acaba dibuixant un cercle.