Barcelona Cultura

El circuit cultural als barris de tots els districtes de Barcelona. Entrada gratuïta

Febrer - Abril 2024

“Volem fer un rap de proximitat"

20/09/2019
Música
La Groovería ens presentarà en concert su hip-hop amb influències del dub. el funk, el latin jazz o la cúmbia

Recorden que "cap a mitjans de l'any 2015, ZéFuga, un Mc i productor d'origen colombià resident a Barcelona, va proposar a dos músics (guitarra i trompeta) un projecte de jam sobre loops de baix i bateria". Un projecte que "era senzill en la seva essència: els músics portaven la seva improvisació i el Mc portava els ritmes i els versos" i del qual va néixer La Groovería,, que es va presentar un diumenge a l'hora del vermut en un petit local del barri del Poble-Sec. Quatre anys després, La Groovería és un grup de hip-hop (Paul Martin, a la guitarra; Jonathan Hauser, a la trompeta; Finn McLafferty, als teclats; i ZéFuga en el rap i la caixa de ritmes) que ha deixat enrere el format de jam dels seus orígens i ara presenten un repertori propi amb influències del dub, el funk, el latin jazz o la cumbia, i el groove que parla sobre Poble-Sec, sobre la immigració, sobre l'arrelament i el desarrelament, sobre ser i estar...

-Com és la música dels vostres dos primers treballs, Gramàtica y estilo i Síndrome de Ulises?

-Gramàtica i estil' és el primer treball de la Groovería, publicat el desembre del 2017. En aquest EP de 5 cançons el grup començava a perfilar el tipus de música que volia fer, amb samples de latin jazz, funk i línies minimalistes de dub. En aquesta publicació els instrumentistes no feien solos, i les seves intervencions tenien una funció d'acompanyament al rap. En canvi, en Síndrome de Ulises', el segon EP, publicat el juliol de 2019, els músics van prendre volada i van començar a tenir un protagonisme més destacat en les cançons. D'altra banda, vam començar a explorar algun ritme de cúmbia i salsa que reinterpretem a la nostra manera. El repertori que presentarem al Barcelona Districte estarà compost per aquests dos EP més alguns temes que estan elaborant-se en la cuina de la Groovería.

-Fusioneu diferents estils... aquesta hibridació té a veure amb els vostres orígens, amb els vostres gustos?

Partim des de la lògica del sampleig, el mostreig de trossos de cançons preexistents per a fer loops (bucles) que es converteixen en cançons de rap. En aquest sentit, les instrumentals de rap sempre es nodrien de músiques diferents, depenent del productor (beatmaker). En el cas de la Groovería, aquesta hibridació està relacionada sobretot amb els nostres gustos musicals. Prenem mostres de referència, les seqüenciem en loops, programem línies de bateria i després estructurem la cançó amb noves idees dels músics.

-Com són les lletres de les cançons? De què parlen?

Les lletres de la Groovería són de ZéFuga. Com a colombià resident a Catalunya des de fa gairebé 20 anys, bona part de la seva lírica gira entorn de la immigració, dels altres, el desarrelament i l'arrelament. També explora un vessant de crítica social i un altre que només és un exercici líric: poesia per si mateixa, música amb el ritme de les paraules i el seu significat.

-Sou de Poble-Sec , quin paper juga el barri en els vostres temes?

- És recurrent escoltar referències a Poble-Sec en les nostres lletres, el barri en el qual vivim tres membres del grup. Aquesta referència local, a l'espai quotidià i a la seva història és molt important per a nosaltres. En termes de missatge, es vol transmetre un rap de proximitat, és una manera d'afermar un sentiment d'arrelament. ZéFuga porta mitja vida fora del seu país d'origen i quan torna a Colòmbia, d'alguna manera, sap que ja no pertany allà; però tampoc creu que pertanyi a la categoria d'"espanyol" ode "català", així que va trobar un lloc on ancorar-se: està entre Montjuïc i l'avinguda del Paral·lel.

-Com veieu el futur de la Groovería?

-Volem buscar més concerts, gires pròximes. Esperem poder aconseguir-los amb els dos treballs publicats en la motxilla, els dos clips, l'aprenentatge de com fer difusió de la nostra proposta (de forma autogestionada), i l'experiència que anem acumulant. No ens interessa saltar a la fama, però tenim la determinació de fer arribar la nostra música al màxim nombre de persones que puguin apreciar-la. A vegades això no només depèn que facis una bona producció cultural sinó de la teva habilitat per a difondre-la, i en aquest sentit encara ens queda molt per aprendre.

Compartir