Una dona viatjada, amb un bagatge musical immens i una veu portentosa. Una veu, la de Koko-Jean, que s’ha germanat amb la música dels The Tonics i que té un padrí d’excepció i excepcional, Dani Nel·lo. Aquesta és la proposta de Koko-Jean & The Tonics featuring Dani Nel·lo, un proposta que té les seves arrels a New Orleans.

Com explicaríeu el vostre estil? I com l'heu fet evolucionar des del soul-blues que practicàveu al començament?
Nosaltres fem soul, rhythm and blues i afegim toques de New Orleans
El que fem no és funk de discoteca dels anys 70, com tothom s'imagina (i de fet em toca una mica la fibra quan algú ens presenta amb aquesta etiqueta). Posem l’èmfasi en el llenguatge musical de New Orleans, ja sigui New Orleans soul, New Orleans blues, New Orleans rhythm and blues o New Orleans funk, que és el tipus de funk amb el qual més gaudeixo, perquè és un gènere molt poc escoltat, explotat i tocat. L'estil Nova Orleans té un altre missatge. El trobo menys comercial, més folklòric i emocionant. És més rítmic amb sincopats i piano i l'idioma patua que influeix la manera d'interactuar entre els instruments i la veu. I a més és del sud, i amb tot allò que vingui del sud em trobo culturalment més identificada.
O sigui, que no fem funk. Ni jo soc de l'escola funk, ni la conec gaire, ni soc gran fan de l'estil... Només que alguns temes que fem estan inspirats per bandes no molt conegudes de New Orleans de la dècada dels cinquanta a finals seixanta mesclat amb blues, soul, RNB...

Com ha estat la feina amb Dani Nel·lo? Què us aporta com a productor i com a saxo?
Alguns diuen que Dani Nel·lo és el cinquè Tonic i ja m'agradaria! Dani Nel·lo, com a expert del rhythm and blues i surf, sempre aporta un toque més elegant però a la vegada salvatge al repertori. Nosaltres com a banda estem intentant trobar el nostre so i estil propi, un estil que intenta no ser massa purista però sempre basat en tres pilars: el blues, el soul i el rock'n'roll. Dani Nel·lo ens aporta el rhythm and blues nu i cru, que és més clàssic i elegant. És un productor excel·lent que fa uns arranjaments excel·lents, és molt perfeccionista i ens aconsella bastant. És un honor que s'interessi tant en la nostra banda, perquè l'admirem moltíssim.

Com han nascut els temes del vostre treball Hair Whip?
Hair Whip té 2 temes escrits per l'Anton Jarl i 2 temes meus (en tenim més, però...) Hair Whip és un gòspel amb intermitents de blues i rhythm and blues; Bus Stop és un soul rock canyer que et fa saltar, I'll Make a Man Out of You és un boogaloo rhythm and blues molt sensual; i What You Gonna do és un blues misteriós i elèctric.. No ho sé.. Ens van sortir així . L'Anton Jarl, que domina l'anglès, té facilitat per escriure temes i suposo que em coneix.... Intentem fer un repertori que ens representi a tots i que sigui equilibrat, és a dir, que sigui un viatge musical dintre del gènere de la música negre. El secret és no pensar massa i estar oberts a provar una mica de tot dintre de la música afro americana. Si ens agrada a tots vol dir que funciona.

Què pots fer amb The Tonics que no podies fer amb The Excitments?
Ser més jo! Més autèntica! The Excitements va ser una etapa molt divertida, intensa i una escola que em va ensenyar moltíssim sobre la professionalitat i la lleialtat musical. Viure The Excitements és descobrir els teus límits i anar una mica més en enllà. Ara el que necessito és estar còmode i no haver de fer un paper per agradar a un cert públic. Vull viure la meva veritat, la meva essència, obrir-me a altres maneres de pensar i viure la música. Els Tonics em donen aquest espai i sento que m'acompanyen i m'entenen millor.. Perquè el respecte és mutu, el projecte és de tots i estem creixent junts… I em sento molt afortunada d'haver pogut crear aquesta relació amb els meus companys. La satisfacció és immensa quan perds la por d'apostar per tu mateixa i veus que la gent amb qui treballes estan iguals de satisfets. Esperem que duri!

Explica'ns com arribes a Barcelona des de Moçambic passant per Brasil i què ha deixat cadascuna d'aquestes cultures a la teva música?
La música sempre m'ha acompanyat però no va ser la meva carrera professional fins que vam formar The Excitements el 2009. No va ser un foc central de la meva vida fins que vaig arribar a Barcelona , però si em va educar sobre el món, èpoques i cultures diferents (3 dels meus tòpics favorits) i com connectar amb la gent i fer-los somiar una estona. Haver viscut quatre mons diferents (l'africà, el dels Estats Units, el sud-americà i ara l'europeu) m'ha obert els ulls i la música em va obrir l'ànima. La música és part del meu viatge en aquesta vida i em va convèncer de quedar-me a viure a Barcelona. Però tot això no hauria estat possible si jo no hagués estat adoptada per una família catalana que em van inculcar aquests ideals i aquesta llibertat de considerar-me una ciutadana del món.