Són titelles. I són diferents. No són com els altres perquè sembla que no puguin fer les mateixes coses. Però sí que poden, només que per un altre camí, d'una altra manera. Així són els personatges (un ventilador, un coixí, un arquet de violí, una lampada...) que protagonitzen les 5 històries diferents que ens presenten Produccions Essencials, un espectacle per als petits que arriba als nostres escenaris amb audiodescripció, interpretació amb llenguatge de signes i vista fàcil per fer més fàcil allò que el director de la companyia, Sergi Pons, reclama com a necessari: "Preguntar, acostar-se, conèixer-se i barrejar-se".

-Creieu necessari reivindicar la diferència? I aquest és un missatge que és més fàcil o més difícil transmetre als més petits?
Més que mai, d'ençà que som petits tant a casa com al col·legi, en el teatre o en els mitjans, és necessari i fantàstic que puguem celebrar els nostres petits grans èxits tant individuals com col·lectius, i els reivindiquem com una cosa única i pròpia.

-Quins són els tòpics sobre les persones amb discapacitat que cal trencar?
Els tabús. Cal preguntar, acostar-se, conèixer-se, barrejar-se.

-Com vau inventar els personatges?
A partir d'experiències reals que vam recollir fent entrevistes amb d'amics i familiars. Vam recollir les seves vivències i les vam transformar buscant similituds i característiques amb els objectes, fet que ens van permetre crear paral·lelismes. Vam buscar que la distància entre l'objecte i personatge fos l'òptima per tal que es produïts una identificació clara.

-Com és la feina que feu amb els titelles?
El treball amb els titelles requereix precisió, ritme i claredat, i d'una forma gairebé màgica s'omplen de vida.

-Com heu aconseguit integrar tots els elements necessaris per aconseguir que l'espectacle sigui accessible?
Vam pensar en l'accessibilitat des del primer moment de la creació de l'espectacle. Per la temàtica que tractàvem, ens vam plantejar la necessitat que fos així. Vam estar investigant i adaptant des del primer moment tot el procés creatiu a aquesta finalitat. De tal manera que, per exemple, els diàlegs funcionessin també com una ràdio novel·la o una audioguia. Es van desenvolupar pictogrames i subtítols de color idonis per a l'espectacle. Com que els personatges són objectes quotidians, i es poden tocar, de seguida et fas la idea de com són, ja que segur que els tens a casa. A més, és que
si integres de forma artística el llenguatge de signes i el conceps com a part de l'espectacle, el resultat és que li aporta un extra d'expressivitat fantàstic.

-Quina és la reacció que acostumeu a trobar entre els nens?
De tu a tu. Ens agrada que s'expressin, que preguntin, que vulguin conèixer més i que, a la seva manera, s'integrin, participin i gaudeixin de l'espectacle.