Són dones, són negres, són catalanes. Van néixer aquí. I no estan disposades a que ningú qüestioni que aquesta és casa seva. I si ho han de dir amb força, ho diuen cantant. Amb ritme. Amb lletres compromeses, com elles ho són, que arriben al cor. Mentre la seva veu s'alça. Amunt. Molt amunt. Per això Rise és el títol del treball discogràfic que The Sey Sisters, Edna, Kathy i Yolanda, ens van presentar a la plaça Hilari Salvador, a la Barceloneta, a tocar del mar. I potser a causa d'aquesta proximitat, el seu primer record va ser per a tots aquells que moren en aquest mar intentant arribar a terra, a una terra segura a la qual puguin dir casa.

El concert de The Sey Sisters prometia abans de començar. I prometia molt, perquè el públic es va quedar als seus seients esperant que la pluja deixés de caure. Amb els paraigües oberts, això sí. Però al peu del canó. Estava clar que no s'ho volien perdre. I quan la pluja va donar una treva, The Sey Sisters van sortir a l'escenari i van anar desgranant, un a un, els temes del seu disc: el primer, el poema de l'activista Maya Angelou Like air, I'll rise, al qual han posat música. Després alguna versió i temes que elles han composat i que parlen sempre de superació, de lluita, d'identitat, de celebrar el que tenim i no lamentar el que podríem perdre: "ignorem la nostra alçada fins que ens aixequem" va ser la frase (que signa la il·lustradora Paula Bonet) que va inspirar una de les cançons que les Sey ens van presentar.

Elles tres ja s'han alçat i han demostrat la seva alçada amb aquest disc, amb Rise, i no cal més que apropar-se a alguns concerts que encara ens han d'oferir en aquesta edició del Barcelona Districte Cultural, per adonar-s'hi. Us animem a animar-vos-hi!