Creu que el folklore és la música que hem compartit com a poble i com a família. I ella el reivindica. I també el paper que ha tingut en el flamenc. I fusionant folklore y flamenc ha creat Anna Colom la seva Cayana, el projecte personal d'una cantant que els últims temps no ha parat de recórrer el món com a acompanyant de Rosalía, a qui va conèixer a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc)

-El teu és un flamenc fusionat? Amb quins altres ingredients?
La música que fem a Cayana fusiona el flamenc amb les músiques folklòriques amb les quals ha estat en contacte i que han estat agermanades amb el flamenc al llarg de la història. En aquest repertori trobarem veus, percussions, balls tradicionals flamencs, i també folklòrics.

-Dius que la teva Cayana és un homenatge a totes les músiques primitives de les quals prové el flamenc... Quines serien? Creus necessària aquesta reivindicació?
Algunes d'aquestes músiques serien el folklore ibèric-andalús (pandas de verdiales, sevillanas corraleras) el folklore llatinoamericà (son cubà, zambas argentines, malambo, chacareras, murgues, etc..)
El repertori del cante jondo és una barreja de músiques i pobles que han conviscut i compartit durant dos segles. No és que el flamenc vingui únicament dels folklores, però sí que han influït moltíssim en tot el repertori que avui en dia coneixem.
Si bé, és veritat que el folklore ha passat a ser una música més minoritària, és la música que ens ha unit i que s'ha compartit entre persones, pobles, i famílies. Té els elements essencials; veritat, i senzillesa. I tot plegat, té un poder bestial, que per molt minoritari que sigui en algunes èpoques, sempre estarà viu, i en evolució. Aquesta música forma part del nostre imaginari musical, cultural i social i, és per això que és tan enriquidor conèixer-lo.

-Cayana va ser el teu projecte de final de carrera, com vas afrontar tot el procés de composició?
Va ser una excusa ideal per fer el que sempre he volgut fer. La música m'ha regalat gran part del que sóc; vivències i persones meravelloses... Totes aquestes músiques i folklores que sonen a Cayana formen part de mi i, quan vaig haver de fer el concert final de carrera va ser la meva oportunitat de cantar-les fusionant-les amb el flamenc tradicional que estava estudiant a l'Esmuc. Així vaig comprovar, un cop més, que totes les músiques, persones i pobles en són una.
Aquest projecte és la meva forma de retornar-li a l'univers i a la música tot el que em brinda cada dia.
Gran part del que he anat component al llarg dels anys ho he anat incorporant als cants tradicionals, i així he anat creant el repertori de Cayana, juntament amb el meu súper company de vida, i guitarrista del projecte, Exequiel Coria, que ha anat sumant idees i melodies de guitarra precioses. Cal destacar també que he tingut la sort de comptar amb el baixista Nene Maya i el percussionista Lucas Balbo que són, per mi, dels millors músics del panorama actual de flamenc i les fusions llatinoamericanes.

-D'on et ve el gust pel flamenc i per què vas decidir estudiar-lo a l'Esmuc?
Toco la guitarra des que sóc petita, quan tenia 15 anys vaig aprendre a tocar rumba catalana i d'aquí vaig anar descobrint el flamenc tradicional. Quan vaig fer 20 anys vaig marxar a viure a Andalusia, a aprendre guitarra i cante.
Allà vaig viure de la música per primera vegada tocant i cantant als carrers de Granada i Cadis. Al cap de 5 o 6 anys vaig tornar a Barcelona per estudiar música a l'Esmuc i allà, vaig tenir la sort de formar-me musicalment i d'estudiar cante flamenco amb el cantaor Chiqui de la Línea.

-Treballes amb Rosalia des dels seus inicis, com ha afectat aquesta col·laboració a la teva música?
A Rosalía la conec des que va entrar a l'Esmuc i crec que, des de llavors, és una de les persones que ha influït en la meva manera de cantar. Érem companyes de classe, i la seva forma d'expressar-se i de deixar fluir la veu tan lliure i única, m'ha resultat sempre molt inspiradora.
Ara que treballo amb ella, em segueix inspirant i ensenyant moltíssim. La serietat, l'esforç, la confiança, l'amor i el respecte amb el qual construeix tot el que està fent, són més que inspiradors a l'hora de fer i tirar endavant un projecte artístic.

-Cap a on t'agradaria que evolucionés la teva carrera en solitari?
Per una banda m'agradaria seguir formant part d'altres projectes potents on tingui l'oportunitat d'aprendre i compartir amb tots aquells artistes que he admirat i admiro tant. Poder nodrir-me i inspirar-me en tots ells i elles és una de les meves metes. És de les coses que més m'emocionen i em motiven de la meva feina.
D'altra banda, amb el meu projecte Cayana, molt aviat vull començar a gravar un disc amb tot el repertori. M'encantaria, si fos possible, portar-lo i ensenyar-lo per tot el món i que la gent rebi aquesta música amb el mateix amor que jo la sento. El meu gran somni és que la meva música i les cançons que faig, siguin com el folklore i les músiques populars; que les cantin persones, pobles i famílies per unir-se amb el poder màgic de la música.