Més clar no ho pot dir. Si acudeixes a una representació de Festa de balls per salvar al món és perquè estàs decidit a lluitar contra aquest cataclisme que potser està a punt d'arribar. I, com que la festa és de ball, és fàcil deduir el que caldrà fer... Dubtes? Cap problema. Miguel Ángel Blanca, director i autor d'aquest espectacle protagonitzat per Jordi Vilches i María García Vera, dona totes les pistes per no perdre's la gran festa.

-El punt de partida del vostre espectacle és que només es pot salvar el món ballant?
-Constantment estem desitjant que la nostra societat canviï, pensant en com implicar-nos en un moment que és transcendental, en aquest moment històric que ho canviarà tot però que mai sembla arribar. Aquest punt de partida, una mica pesimista, es va convertir en una festa quan vam imaginar que, potser, l'única forma de canviar les coses era ballant, a través de l'oci, d'una festa en comú. Potser l'única forma de canviar les coses, de salvar el món, sigui crear una coreografia multitudinària, ser positius, armar-nos amb l'arma de l'oci, de l'alegria... Aquesta és la idea: tots els canvis polítics i socials de la Història han estat provocats per una coreografia. La Macarena, el Aserejé, La Conga, La Yenka... Sens dubte, gràcies o per culpa d'aquests balls va caure el mur de Berlín, va acabar l'apartheid sud-africà, va fracassar el cop d'estat de Tejero o Obama va arribar a la Casa Blanca. Els balls són un arma molt important.

-I si es tracta de ballar, havíeu de muntar una festa?
-L'espectacle és una festa on és essencial que el públic balli. Si no ballen, el món s'acabarà. O balles o és la fi. Aquesta és la premissa de Festa de balls per salvar el món. Teatre, música en directe, projeccions de remix audiovisual, un musical, una classe de ball per a les coreografies més importants de la música pop i també una classe d'Història tragicómica per als moments més importants de la humanitat.

- Com vau triar les músiques que poden salvar el món?
-Formen part d'un llarg estudi que hem dut a terme amb el nostre mestre Jordi Vilches. Ell porta molts anys estudiant què poders té cada pas de ball de la Història i com podem aplicar el seu poder perquè el món no s'enfonsi. Moltes vegades la gent balla Monkwalker de Michael Jackson o Saturday Night sense saber el poder que tenen aquestes coreografies. És important que la gent vingui a escoltar les paraules del mestre Jordi Vilches i aprengui les coreografies correctament. La banda de música Save the World Band té una funció essencial en aquest xou. Formada per Joan Colomo, Edu Za i Sara Fontán, ha estudiat les melodies i la seva conjugació amb els passos de ball amb el mestre Vilches. Aquí no hi ha playback que valgui.

- Què espereu del públic?
El públic és el moll de l'os de l'espectacle. Si el públic no balla, el món s'acaba. Si no et diverteixes, estàs mort.

- I per què implicar tant l'espectador?
-L'única forma que no tingui la sensació de terrible déjà-vu, en un moment en el qual narrativament ja estem de tornada de tot, és trobar nous camins híbrids entre disciplines i narracions. El públic ha de poder estar actiu, ja no només intel·lectualment seguint possibles reflexions que l'obra ofereixi, sinó també físicament. Aquesta sensació que el públic és el motor de l'obra és molt excitant però també molt perillosa. De debò que si no ballen, morirem... Perdona que insisteixi...