Va néixer a Botswana i va créixer en Zimbàbue. I des de molt petita es va endinsar en el món de la música. Però malgrat que la seva passió va néixer a Àfrica es va desenvolupar a Europa: primer a Itàlia, on va acudir a estudiar música clàssica gràcies a una beca, i, ara, a Barcelona. La seva música, sense renunciar a les seves arrels, viatja per molts estils per crear composicions personals, encara que molts la comparin amb Sade i Sara Tavares. "Em fa molta il·lusió que em comparin amb elles"

-Com influeixen en la seva música les seves arrels africanes?
-Les meves arrels són molt importants, sobretot en els ritmes i els patrons de les meves cançons. També perquè vaig créixer allà i això va modelar la meva personalitat i les meves inspiracions. Però crec que les meves altres influències són igual de fortes: la música brasilera, llatina, moderna, el jazz també m'ha influït. Hi ha gent que, quan vénen als meus concerts, espera música africana, alguna cosa que soni més tradicional, i això no és així. Es tracta d'una fusió entre diferents sonoritats.

- Com és el sistema educatiu al seu país? Li va ser fàcil estudiar música allà?
-Vaig néixer a Botswana, però vaig créixer i vaig estudiar a Zimbàbue. A la meva ciutat, Harare, el sistema educatiu era molt bo. Al matí teníem classes acadèmiques i a la tarda hi havia una àmplia oferta d'activitats extracurriculars: música, esport, etc. S'anima a tothom a estudiar un instrument o cantar en un cor. Per això vaig entrar al món de la música des de molt jove.

- Per què va decidir continuar els seus estudis a Europa, concretament a Itàlia?
-Vaig anar a Itàlia perquè vaig guanyar una beca i era una molt bona oportunitat per sortir de Zimbàbue i començar a explorar el món. Vaig decidir seguir estudiant a Barcelona perquè era una ciutat que em va encantar i volia viure aquí i construir la meva vida aquí. En aquest moment no em puc imaginar en un altre lloc.

- Què li porta a deixar la música clàssica i endinsar-se en un altre tipus de sonoritats?
- La música clàssica et dóna una molt bona base, però en algun moment pots arribar a sentir-te una mica limitada. Així em vaig sentir jo, i quan vaig decidir que preferiria compondre les meves pròpies cançons en comptes de només interpretar, les cançons em van sortir d'aquesta forma. Era un estil més personal que reflectia millor el que havia viscut fins a aquest moment.

-Com l'ha ajudat el Taller Músics? I com ha ajudat Barcelona a la seva evolució musical?
-Vaig estar dos anys en Taller de Músics i després 3 anys en el Conservatori del Liceu. Les dues escoles són molt bones, amb professors increïbles. Però la veritat és que aquí tampoc em vaig sentir molt realitzada musicalment. Et fan seguir un camí bastant rígid i crec que si el que vols és fer música pròpia, el més important és el que fas fora de les escoles. Investigant pel teu compte, coneixent a músics de diferents estils, acudint a jams, escoltant tot tipus de música, viatjant, etc. En aquest sentit la ciutat de Barcelona m'ha ensenyat com buscar-me la vida, perquè un títol acadèmic no val per a res si una no és una mica espavilada i sap què vol.

-Alguns crítics han dit que fa música entre Sade i Sara Tavares. Se sent identificada en aquesta comparació?
-M'encanten totes dues! Per això, quan algú em compara amb elles (i alguna vegada ho ha fet després d'un concert), em fa moltíssima il·lusió. Em sento identificada sí, tant per l'estil de música que fan com la seva manera de ser, la seva manera de cantar i compondre, etc. Són belles persones i artistes a qui admiro un munt.

- De què vol parlar en les seves cançons?
- Acostumen a parlar de la tristesa i la lluita, de l'amor i desamor, però sempre des d'un punt de vista optimista i amb esperança. En general són temes que parlen de la vida quotidiana de la gent que viu en la diàspora.