Per què les zebres tenen ratlles?

Com de lluny està la lluna?

Per què els cereals no s'enfonsen en la llet?

Per què els pets dels altres fan més pudor que els nostres?

Què puc fer per dormir quan no puc dormir?

Per què la meva germana compta ovelles mentre menja sopa?

I totes les preguntes tenen resposta fins que una es queda sense, perquè Les Clinck es queden sense... I és la primera vegada que això els passa en més de cent anys, O sigui que imagineu quina pregunta més difícil que els han fet a Les Clinck quan han pujat a l'escenari del Centre Cívic Baró de Viver.

I quina és aquesta pregunta tan difícil?

I com trobaran la seva resposta?

I què passa si totes les preguntes no tenen resposta?

Però com que Les Clinck són Les Clinck i a trobar respostes no les guanya ningú, fins i tot per a aquesta pregunta van trobar la resposta. Encara que la resposta tingués forma d'una altra pregunta:

I si preguntar-nos ens fa sentir vius?

I ja deu ser això perquè quan l'espectacle va acabar i Les Clinck van tornar a ser Les Bianchis, el públic del Centre Cívic Baró de Viver, tant grans com petits, seguia tenint preguntes i ganes de fer-les.

I Les Bianchis van seguir contestant-les en una amena xerrada amb els espectadors