"Un hotel de luxe on una cantant i una pianista van de bolo, a amenitzar la festa de Cap d'Any d'un grup d'alt poder adquisitiu, que volen sentir interpretar valsos tota la nit, amb una única condició: que cantant i pianista vagin amb els ulls embenats per no veure què passa en cap moment. Només que després de les dotze campanades, passa un fet terrible que condicionarà tota la vetllada". Així ens explica la soprano Elena Martinell el punt de partida d'Àries de reservat, l'espectacle que per a ella i per a la pianista Glòria Garcés ha creat el director i dramaturg Marc Rosich.

-Per què vau anar a buscar a Marc Rosich?
- Primer, perquè ens agrada molt el que fa. I, després, perquè és un gran coneixedor de la música i de l'òpera. Coneix el repertori i ha treballat amb cantants lírics i en muntatges operístics. Per tant, era la millor opció perquè entengués i portés a terme el nostre projecte. La primera idea va ser fer un concert teatralitzat, però en les primeres entrevistes amb en Marc, ell ja va proposar anar una mica més enllà i, sense dubtar-ho, el vam seguir.

- Àries de reservat és teatre? És música?
- Diria que és una proposta teatral, tot i que té un 50% de text i un 50% de música, perquè hi ha un treball important de creació personatges i també de moviment coreogràfic que vam treballar amb Roberto G Alonso. És un espectacle híbrid, que combina diferents gèneres. És un tipus de treball en el qual per les meves característiques em trobo molt còmode i és un àmbit en el qual seguiré investigant i creant noves propostes.

- Com va ser el procés de creació?
- Molt fàcil i el vam gaudir moltíssim amb tot l'equip. De fet, ja estem treballant en un pròxim espectacle! Marc ens va proposar treballar a partir de l'opereta vienesa i els valsos, un repertori del qual té molta discografia interpretada per sopranos lleugeres de principis de segle que incorporaven unes coloratures i filigranes vocals que el meu tipus de veu em permet també fer. Vam decidir aprofitar-ho, donar-li la volta i trobar-hi la part més còmica i divertida amb un humor negre i irònic.

-Aquest tipus de format ajuda a crear nous públics per a la música clàssica?
- Pot ajudar. De fet m'agradaria molt que ho fes. La paraula òpera encara tira enrere a públic i programadors. Però penso que es pot oferir un repertori preciós de moltes maneres, en molts espais i a l'abast de tothom.

- Quin repertori interpreteu?
- Dos dels valsos més famosos de Richard Strauss, que tradicionalment s'han escoltat interpretats instrumentalment i nosaltres fem cantats. I després àries d'opereta bàsicament vienesa de finals del segle XIX i alguna de principis del XX de compositors com Kalman, Stolz, Pestalozzo, Lincke, Léhar, Dostal... que aquí no són massa conegudes. Tot està cantat en alemany, però això no impedeix, en cap moment que l'espectador entengui l'espectacle.