Dues dones i dues propostes molt diferents. La primera és una pallassa, Pepa Plana, que vol donar una segona oportunitat a Penèlope per recosir la seva història (divendres, Baró de Viver); i la segona és Verònica Navas que ens parla de dona, de cos i de gènere a Hasta agotar existencias (Ensayando para que la muerte de mi madre no me pille desprevenida), que presentem dijous al Casinet d’Hostafrancs.

Penèlope, la última creació de la veterana pallassa Pepa Plana sota la direcció de la degana de les pallasses, Nola Rae, parteix de la Penèlope clàssica, la dona d’Ulisses que el va esperar cusint mentre ell feia la Guerra de Troia, per reescriure-la en clau feminista i amb l’humor i la tendresa que només una pallassa podria conferir-li.

En canvi, Verónica Navas és una jove creadora que parteix de la suposada mort de la seva mare per realitzar una exploració sobre cos, dona i gènere que construeix a partir d’una falsa conferència en la qual paraula i imatge enregistrada conviuen.