La Nakany Kanté sembla una dona tan intensa com ho són les seves actuacions. De fet, les seves cançons diuen el que ella pensa, el que ella creu... Reflecteixen qui ella és.

I qui és? La Nakany és una dona nascuda a Guinea Conakry que ja fa uns anys que viu a Catalunya. Va venir amb el seu marit, un català a qui va conèixer en el seu país i amb qui es va casar. I, des que va arribar, ha treballat intensament per fer allò que havia volgut fer tota la seva vida: cantar, ser música... I sembla que ho ha aconseguit: ja ha publicat dos discos: Saramaya i Naka, que va ser guardonat com el millor disc nacional de world music per la revista Mondo Sonoro. Una altra revista, Rockdelux, la va distingir entre els cinc millors directes als rànquings del 2015.

"En Àfrica la meva família no em deixava cantar. I no vull dir ni el meu pare ni la meva mare, que sí que m'entenien; el que passà és que a l'Àfrica la família està formada per molta gent, són molts els que pensen que et poden dir què has de fer", explica Nakany que, precisament, a les seves cançons parla de la situació de la dona al seu continent; de les condicions de vida dels nens, que moltes vegades es veuen obligats a viure al carrer; o dels qui marxen d'Àfrica cap a Occident a la recerca d'una vida millor.

Aquests són els seus temes, aquestes les històries de què parlen les seves cançons, que barregen experiències viscudes en primera persona amb altres de les quals ha estat testimoni; però, com són els seus ritmes i les seves melodies? "Quan he de posar nom a la música que faig, l'anomeno afropop malinke”. El malinke és un dialecte del mandinga (la llengua que es parla a l'oest del continent africà) i és el que ella habitualment utilitza per cantar. “És a dir, treballo amb els ritmes de la meva terra, però tractats des de les sonoritats occidentals", explica la cantant, qui admet, que el seu segon disc, Naka, el que presentarà en el marc del Barcelona Districte Cultural, és molt més personal del que ho va ser el primer, Saramaya.

Des que va arribar a Catalunya, Nakany Kanté ha tingut oportunitat de participar en alguns projectes força interessants. Si ja ho va ser treballar per la Fundació contra la malària que lidera el futbolista Leo Messi, encara se sent més satisfeta de participar en el rodatge d'un documental sobre la mort del guineà Idrissa Diallo al CIE de la Zona Franca el 2012. "Jo no entenc de races ni de color. Ni tots els blancs són bons, ni tampoc ho són tots els negres o tots els asiàtics. A tot arreu hi ha de tot".