Marc Parrot no vindrà amb la seva iurta, però les cançons de Refugi, les que compartirà amb els espectadors del Barcelona Districte Cultural, mantindran tot el seu caràcter intimista. Perquè Marc Parrot està convençut que necessita estar molt a prop de qui l'escolta per poder emocionar-lo.

-Per què la necessitat d'un refugi?
Els espais condicionen i afavoreixen un ambient determinat. Sentir-te segur i tranquil et predisposa a escoltar i a gaudir. Quan vaig començar a preparar aquest espectacle venia de fer molts concerts en acústic i m'havia adonat que quan tenia el públic molt a prop la gent escoltava les cançons d'una manera diferent i els hi agradaven molt més! D'alguna manera volia recrear aquest ambient i poder-lo controlar.

-De què necessitem aixoplugar-nos? El teu Refugi és un espai físic, mental...?
No es tracta només d''un aixopluc, més aviat és trobar l'espai físic i mental que ens permeti aquest apropament entre nosaltres i amb nosaltres mateixos, és llavors quan les cançons desenvolupen tot el seu potencial per emocionar.

-Són les cançons de Refugi les més íntimes que ha presentat Marc Parrot? Les més senzilles?
He fet un esforç per explicar d'una manera més clara i directe el que volia. En aquesta ocasió no he sentit la necessitat de protegir-me. M'he sentit segur de tenir coses bones per compartir.

-Com canvia l'espectacle ara que el presentes sense iurta? I per què vas decidir buscar un espai tan singular?
La iurta amb la qual hem fet la major part de la gira ens ha proporcionat aquest espai controlat del qual parlava i que compartim amb el públic d'una manera molt poc ortodoxa pel que seria un concert: Estem molt a prop físicament, ens donem la cara i l'esquena contínuament, escoltem tots la mateixa mescla del concert... Són coses que normalment no passen en un escenari. Aquests condicionants han propiciat una nova complicitat entre els músics i una manera especial d'interpretar aquestes cançons que es percep també quan no tenim la iurta. Per preparar aquests concerts hem canviat algunes peces del repertori que no funcionaven tan bé sense aquest espai i hem incorporat altres cançons que fem en format trio per primera vegada.

-Què es manté de la feina amb Els Galindos? Què vas aprendre treballant amb ells?
Conèixer Els Galindos i el seu espai em va resultar molt inspirador, les cançons de Refugi les vaig compondre mentre anàvem creant l'espectacle, és per això que totes elles porten en l'essència aquest esperit de fer confident i posar l'oient al mateix bàndol. Vam treballar l'espai i el to a l'hora d'adreçar-nos al públic, tot això és una feina que ara ens ajuda a adaptar el concert allà on anem, el to intimista i de proximitat es manté perquè les cançons ho demanen. També els músics que m'acompanyen són els mateixos.
Vaig aprendre a despullar-me d'impostures, a ser una mica més disciplinat i a enfrontar-me a la meva feina amb humilitat.