Barcelona Cultura

El circuit cultural als barris de tots els districtes de Barcelona. Entrada gratuïta

octubre - desembre 2022

"Quan es parla de la vida a les colònies al segle XX, es fa des dels grans avenços tecnològics, no des del dia a dia dels treballadors, i menys des del de les dones"

08/10/2021
A través de les “petites històries” de la Pilar i la Carme descobrirem com era la vida en les colònies textils de finals del s.XIX .

Llegint el llibre d’Assumpta Montellà, l’actriu i cantant Maria Casellas va tenir la idea de portar aquesta història al teatre perquè coneguem quina era la història de les dones treballadores a les colònies industrials de Catalunya, tant a dintre com a fora de la fàbrica. 

- Les colònies industrials són part de la història de moltes zones de Catalunya i la història de les seves treballadores mai ha sigut molt visible. Com vas tenir la idea de portar aquesta història al teatre? 
De petita, havia sentit i viscut de molt a prop la vida a les colònies. Jo soc de Gironella, al Berguedà, i allà hi ha moltes colònies. Volia portar a les arts escèniques aquest món tan particular, ja que quan sentia les vivències que se n’explicaven, pensava que podien ser molt universals. Parlar de la vida a les colònies al llarg del segle XX és parlar de la Història de Catalunya, de la industrialització que va marcar el nostre passat. I volia posar el focus en les dones que feien anar les màquines, ja que sempre que hem parlat d’aquesta etapa tan important de la Història es fa des dels grans avenços tecnològics, no des del dia a dia dels treballadors, i menys des del punt de vista de les dones, tot i que eren majoria a les fàbriques. Els conflictes que expliquen en el llibre els trobava ideals per a ser dramatitzats i convertir-les, a elles, aquesta vegada, en les protagonistes. 

- Des del principi us vau imaginar una posada en escena tan senzilla amb només la maqueta de la fàbrica? 
Quan observes una maqueta, ho fas de dalt, igual que els espectadors fan amb la colònia quan estan mirant l’obra en un teatre. Però si t’hi apropes, pots acabar entrant a dins i imaginant les vides. A més, ens agradava el contrast, ja que la maqueta/l’objecte té un aire bonic, melancòlic, poètic, però alhora també trist i fred, igual que molts dels relats de les protagonistes. 

- Què t’ha ensenyat girar amb l’espectacle ‘El silenci dels telers’ i amb les històries d’aquestes dones no valorades laboralment i poc respectades com a treballadores durant tot l’any?  
Amb la gira hem vist que el tema desperta un gran interès, tant per la gent que coneix bé, a través d’avis o familiars, les colònies, com pel públic que les desconeix. Com que les colònies són una excusa per parlar dels mecanismes com ha funcionat la Història al llarg del segle XX i les societats capitalistes, molts espectadors entenen la metàfora i se senten interpel·lats. Els col·loquis que hem fet han sigut molt enriquidors perquè han aportat noves històries i anècdotes que s’han sumat a les moltes experiències que havíem recollit dels testimonis en què basem l’obra. 

- És possible que hi hagi parts de la història d’aquestes dones que es continuïn vivint i repetint avui dia? 
I tant! Sense allunyar-nos del sector tèxtil, només cal donar una ullada a l’Índia, a la Xina, al Pakistan...  

Creus que la història pot connectar amb dones de totes les edats? Tant joves com adultes? 
Sí, totalment. A les més grans els connecta amb un passat que encara recorden, i les més joves queden fascinades per un sistema que, algunes, desconeixien. I els sorprèn haver-lo tingut tan a prop de casa o, fins i tot, a dins de la mateixa família i no saber-ho. 

Compartir