Són asturians, així que la seva companyia es diu Vaques i el seu espectacle YeORBAYU que ells ens tradueixen, en castellà, com Es CALABOBOS. I és que diuen ser com aquesta pluja fina que sembla que no mulla però que ens deixa xops, una pluja que sortegen sota el paraigua del circ i l'humor, les seves eines per a provocar al públic.

Per què el títol de YeORBAYU?
ORBAYU és el nom que, en asturianu (la llengua d'Astúries), li donem a aquesta pluja que en castellà es denomina calabobos o en euskera txirimiri; una pluja fina i persistent que ho xopa tot, i a la qual (entre altres coses) li devem la verdor de les nostres terres...
YE correspon (també en asturianu) a la tercera persona del singular del verb ser...
La traducció per tant de YeORBAYU (al castellà) seria És CALABOBOS.
Potser perquè pretenem ser com aquesta pluja, persistents, finsi penetrants i deixar xop tot al nostre pas d'un riure verd i humit... la resta (del que fem) és poesia visual i NOVES DRAMATÚRGIES DE L'HUMOR.

-Us sentiu còmodes amb la definició de circ rural trash?
És una denominació que no hem triat, la hi devem a Melcior Casal, de Núvol, que va fer una ressenya després de veure el xou... la vàrem llegir i ens vàrem sentir identificades.
Havíem definit anteriorment el nostre treball (en aquesta absurda necessitat de classificar-lo tot que té la societat en general i en particular l'administració) com a NOVES DRAMATÚRGIES DE L'HUMOR (en majúscules i negreta).

-És una reivindicació del món rural?
No, és una reivindicació del gaudi en escena amb acompanyament del públic, i també de l'humor com a arma de comunicació massiva, de destrucció de prejudicis i de construcció de llibertats. Encara que també som asturianes i Astúries és eminentment rural, així que el nostre imaginari (i fins i tot el nom de la companyia) ronden aquests llocs de manera natural.

-És un espectacle punky?
Si consideres que la roba interior masculina de cotó blanc dels anys 60 és punk, doncs llavors sí.

-Utilitzeu el llenguatge del clown i les acrobàcies?
Som creadors escèniques que utilitzem el circ i l'humor com a eines per provocar al públic... Moltes no reconeixen la nostra manera de fer com a clown i a vegades ni tan sols com a circ, però en aquest espectacle hi ha risc (del de debò) en els equilibris que fem sobre ampolles, cadira i taula, a més d'un homenatge a diferents figures dins del circ com portor/àgil, domadors, bèsties, forçudes i també (és clar que sí!) a la figura del Pallasso... Però tal vegada és una mirada més des del backstage, des de la quotidianitat i la rutina i no tant des dels lluentons i l'èxit.

-Us sentiu en l'escenari com a bèsties desolades?
Gràcies de nou a Melcior Casal per aquell poema en prosa que va escriure després de veure'ns en acció, ens l'hem apropiat per a la sinopsi del nostre espectacle des de la més profunda admiració: "...una dansa descompassada de bèsties desolades..."

-Per què esteu desolats?
Crec que Melcior es refereix a aquesta intenció cap al backstage, la quotidianitat i la rutina amb la qual mirem l'humor i el circ que fem.