Que ningú s’equivoqui quan pugin a l’escenari amb els seus instruments de corda. Els Aupa no es disposen a fer un concert de música clàssica. “L’instrument és un mitjà per aconseguir un objectiu”, expliquen i en la seva mira estan bàsicament les músiques del segle XX. Però el que ens presentaran a sobre de l’escenari tampoc serà un concert convencional: ells ho han batejat com a Laboratori sonor i, evidentment, és un espai per experimentar, per jugar amb els menuts, per aconseguir despertar en ells la curiositat per la música i per descobrir com en compon una melodia.

- Utilitzeu una formació de música clàssica per treballar amb molts estils musicals... Per què i com ho feu?
Més aviat la pregunta seria: Per què no? Quan vaig estudiar al conservatori no era possible aprofundir en els estils que més em divertien: jazz, rock, reggae ... Per tant, si alguna cosa no existeix, cal crear-la. Això és el que vaig pensar fa 10 anys. I vaig escoltar amb atenció els instruments que m'apassionen, guitarra elèctrica, saxo..., i vaig aprendre d'ells per reproduir com sonen. L'instrument és un mitjà per aconseguir un objectiu.

-Com va ser la gènesi dels Aupa i com heu anat evolucionant?
El principi va ser molt il·lusionant: cada assaig era un descobriment. I Aupa es va anar convertint en un lloc d'experimentació i aprenentatge. A poc a poc, van sorgir noves oportunitats, concerts i festivals més importants (Festival de jazz de Barcelona), gires internacionals (Xina, Brasil, Alemanya) i el projecte es va anar fent més professional.

-És Laboratori sonor un espectacle pedagògic? Quin és el seu objectiu i com heu treballat per aconseguir arribar fins als infants?
Es pot dir que és lúdic i implícitament pedagògic. Volem que tant els joves com els grans gaudeixin d'un espectacle proper i divertit. Alhora, i gairebé sense adonar-se'n, el públic es veu involucrat i se sent partícip de la música. En la seva creació vam tenir en compte els valors que volíem transmetre, ja que som conscients que amb cada detall donem exemple i, vulguem o no, eduquem.
Treballem amb Einat Tal (ballarina, coreògrafa i educadora corporal Feldenkrais) els moviments de cada número per anar més enllà del nostre vessant musical i pedagògic.

-El vostre és un espectacle participatiu, trobeu la complicitat dels infants? Quines són les vostres claus per aconseguir aquesta participació i per què la creieu tan important?
En totes les representacions que hem fet hi ha molt desig de participar-hi. Crec que part de la clau és l'energia que els arriba des de l'escenari: si sents que els músics s'ho passen bé a l'escenari vols participar d'aquesta festa. Hi ha un moment en què amb l'ajuda dels més joves componem un tema en directe. És un moment màgic: volem que visquin el procés musical des de dins.

-Per què creieu que és important que els menuts es familiaritzin no només amb la música sinó amb els processos creatius?
Si l'espectacle fos només per "rebre" tindria una funció d'entreteniment que està genial. Nosaltres volem motivar la seva curiositat, que coneguin el que suposa fer música des de dins i si pot ser, que tinguin una miqueta més de cultura musical, sobretot de la música del segle XX, que per a la majoria d'ells és prehistòria.