Una que som totes. I totes que som una. Un cos amb moltes cames i molts braços. Un cos que balla sota la llum d'una lluna vermella i que invoca a Mawu, deessa africana de la feminitat, deessa que és mare, que és terra, que és llum, que és fertilitat, que és vida i és mort. I tot això fet dansa. I tot això fet ritme. I fet energia.

Les sis ballarines de la companyia d'Aina Lanas s'han estrenat al Barcelona Districte Cultural des de l'escenari dels Lluïsos d'Horta (després que s'hagués de posposar l'actuació del divendres 18-O a causa de la vaga) i han presentat Mawu, un espectacle que sorprèn per la seva rotunditat sent el debut de la seva coreògrafa. La peça que manté a les sis ballarines sobre l'escenari durant els seus 50 minuts de durada en una aposta per una coreografia coral, sense donar protagonisme a una ballarina per sobre de les altres a una dona per sobre de la resta, balla sobre ritmes africans, compassats a estones, evocatius uns altres, a vegades ràpids i altres malenconiosos. I és aquesta música i les seves arrels africanes la que marca el ball i dibuixa uns passos que, evidentment, beuen de la dansa contemporània però que evoquen també les danses d'altres latituds, danses amb passat, danses que parlen dels nostres ancestres i ens mostren un camí per ser dona que es basa en la cooperació, en la suma de totes per aconseguir ser més fortes, en un cos que està fet de molts ien el qual totes ballen al mateix ritme. Perquè una som totes. I totes som una.