1. Per què has triat el FIL com l’element principal de l’obra? Quin significat li vols donar?

El fil és (per dir-ho molt ràpidament) el resultat de trenar fibres de cotó entre elles, així com la història d'una societat no deixa de ser un seguit d'històries personals i úniques entrecreuades entre elles. Aquesta peça vol, precisament, rescatar una memòria col·lectiva desfilant el teixit d'aquesta i mostrant les veritables protagonistes. D'aquí el paral·lelisme. A més, el títol de l'obra, Unravel, significa justament desfer, desteixir, desfilar. Així doncs, utilitzant un mot anglosaxó (recordem que les bales premsades de cotó venien majoritàriament d'Amèrica), la idea inicial del projecte en el seu procés de creació era tirar del fil de la memòria per tal de resseguir el patró que va conformar el teixit industrial i cultural de casa nostra.

Segons hem pogut saber, has agafat testimonis de filaters reals. Com vas arribar a la conclusió que calia fer aquesta feina d’investigació?

Vinc de família vinculada a les filatures. No obstant tenia clar que no podia basar-me només en la informacióque coneixia de casa, sinó que calia entendre tot el conjunt i en especial (com he dit abans) conèixer com més històries personals millor per comprendre què va significar la indústria de filatures i tèxtil a casa nostra. No em podia quedar amb la part tècnica i la simple importància que va tenir aquesta etapa històrica. El que m'interessa són les històries que ho van fer possible. Així podem empatitzar i humanitzar aquesta etapa.

Gràcies al Museu Colònia Vidal i el Museu del Ter i en especial a la historiadora Marina Cirera vaig poder entendre què hi ha darrere del fenomen del progrés socioeconòmic.

Com ha calat això en el que has dut, finalment, dalt de l’escenari?

Principalment, que la peça ha esdevingut un homenatge a la dona treballadora. Vaig decidir col·locar-me com el personatge de l’home (cap de sala, en una posició jeràrquica superior i amb abús de poder). Per altra banda, vaig dissenyar 6 penjadors amb bates simbolitzant la figura de dona objecte i dona invisibilitzada o sense identitat. Finalment, tot i que els penjadors semblin a priori un element escenogràfic, acaben sent les protagonistes. 

Personalment, crec que es tracta d’una peça grupal, ja que no sento que sigui l’únic intèrpret en escena.

A quin públic va dirigit el vostre espectacle?

A tot tipus de públic. Justament la meva voluntat és que la peça pugui fer de pont generacional. Que pugui venir una persona de 80 anys i vegi la seva mare a l'escenari (ja ha passat), però també que vingui la seva néta adolescent i potser s'enganxi per mitjà del moviment, més contemporani, i de retruc s'interessi pel significat i la història que ha inspirat l'obra.