Parlar de la por i fer-ho sense por. Sense por a arriscar, sense por a canviar, sense por a jugar sense saber fins a on el joc els hi podia portar. Aquest va ser el repte de Les Antonietes quan es van llençar de cap a l’escenari a ritme de Mambo, perquè aquesta va ser la primera vegada com a companyia que no jugaven amb els textos d’altres (Shakespeare, Tennessee Williams, Txèkhov) sinó amb un de propi que firma l’Oriol Tarrasón, el director d’aquesta companyia que ja fa anys que volta pels teatres acaparant aplaudiments.

-Quin paper juga Mambo en la vostra trajectòria?
Ens vam donar el plaer de jugar. Intentar trencar amb totes les convencions teatrals i allunyar-nos dels clàssics. És un joc teatral.

-Per què vau decidir deixar les adaptacions i provar amb una obra pròpia? Hem de suposar que l'aventura va ser un èxit perquè vau tornar a fer aquesta aposta en el passat Grec?
Vam apostar per caviar perquè el principi de la creació és el joc i acceptar els nous reptes. Sabíem que seria una sorpresa de cara als espectadors però valia la pena arriscar.

-Com expliqueu Mambo?
Mambo és una obra sobre la por. La por a la soledat i als canvis. Se centra en una parella que ja no funciona i no sap com reconduir aquesta situació. És una obra carregada d'humor negre. Tot i la situació exagerada de què parla ens hem trobat amb molts espectadors que diuen haver viscut situacions semblants.

-Què té de guerra de sexes? Com encaixa la peça en aquests temps tan moguts del #metoo?
Per començar, l'obra és anterior al boom d'aquest moviment. Però no parla de masclisme ni feminisme, parla de soledat

-El problema de la incomunicació va molt més enllà de la parella, és d'alguna manera el tema central de la peça?
La incomunicació és absolutament el tema central. Per això els actors parlen amb el públic tota l'estona. Els és més fàcil parlar amb els espectadors que amb la seva parella.

-Com explicaríeu el vostre sentit de l'humor? Parlen de ressonàncies a Woody Allen i Ionesco, esteu d'acord?
Sí. Allen i Ionesco són alguns dels autors que ens han influït en l'obra. De tota manera les influències les veu més el públic que nosaltres mateixos.

-Per què la fórmula de teatre dins el teatre?
Volíem trencar les convencions. Volíem jugar. Volíem sentir-nos lliures i explorar. Volíem parlar de la por sense por.