Mons irreverents: la transgressió lúdica en els gèneres fantàstics
Escriure i llegir gènere fantàstic també pot ser sinònim de diversió i de subversió. No són pocs els autors que han obert la porta de la irreverència i han creat universos indisciplinats on els jocs, els excessos i altres transgressions del gènere són el motor de la història. Bea Aguilar ho fa amb els preceptes del bizarro a la novel·la amb aires de fix-up Jonathan Royce y las tortugas ninfómanas del espacio exterior (Cetus), després d’haver-ho provat amb èxit en diversos relats. També coneixedor del bizarro, però tornant ara als preceptes de la ciència-ficció, Alfredo Álamo presenta El sueño de Escila (Obscura), en què els passatgers d’una nau transgeneracional desperten dels seus mons imaginaris per topar amb la dura realitat del trajecte. La prestigiosa traductora Mara Faye Lethem, per la seva banda, s’arrisca des de la ficció a trencar els tòpics que envolten la maternitat, en forma de comèdia àcida, a Series boja si no ho fessis (Males Herbes). Se sumarà als tres autors el també narrative designer Albert Serra, que acaba de donar el salt al videojoc NetherWorld, sobre una estranya medusa heterobàsica que afronta la seva crisi matrimonial amb alcohol, drogues, sexe i interaccions amb altres personatges esperpèntics. La que es preveu com la taula més irreverent del Festival 42 la conduirà l’escriptor i traductor Edgar Cotes, que acaba de llançar-se un cop més al buit amb la seva nova novel·la, Etern con el laberint (Spècula).
