Tradicional i moderna: totes les cares de l’Havana, a la Mercè

La Mercè acull finalment l’Havana com a ciutat convidada. La Festa Major de Barcelona estarà enguany banyada de manifestacions de cultura tradicional de la capital cubana, però també de les mostres de creació cultural més contemporànies.

L’Havana no és una ciutat unidimensional, sinó que inclou moltes realitats d’una riquesa sorprenent. Totes estaran presents en una Mercè que posa el focus en la cultura tradicional de l’illa i en la influència que ha tingut a l’altra riba de l’Atlàntic, però també en les mostres més noves i modernes de la creació, sigui en forma de dansa o d’arts plàstiques.

La capital cubana havia de ser la ciutat convidada en l’edició del 2020 de la festa major, però les condicions sanitàries a causa de la covid-19 van fer necessari ajornar la participació de la ciutat de l’Havana —que acaba de celebrar el seu 500 aniversari— a la Mercè. Enguany, la capital cubana estarà ben present en una festa en la qual podrem gaudir d’unes propostes culturals que, tot i les diferències evidents amb les propostes nascudes a Barcelona, deixen clara l’existència d’una visió comuna en matèria de cultura, creativitat i art. La presència enguany de la capital cubana en els actes festius de la Mercè seran una molt bona oportunitat per seguir enfortint els llaços amb Barcelona en general i amb les indústries culturals de la nostra ciutat en particular.

Totes dues ciutats han tingut una història compartida. I si molts catalans van viatjar a l’Havana (i en general, a Cuba) durant el segle XIX, el seu retorn com a indians va omplir la geografia i la societat catalana de mostres d’una cultura, la  cubana, que malgrat la llunyania no ens resulta en absolut aliena.

No és estrany que, des del 1993, l’Havana i Barcelona siguin ciutats agermanades. L’agermanament es va produir per l’interès mutu de totes dues ciutats d’impulsar projectes conjunts de rehabilitació i conservació del patrimoni arquitectònic i de compartir coneixements sobre aquesta qüestió. D’aquí que —en cooperació amb l’Oficina del Historiador de la Ciudad de La Habana, dirigida per Eusebio Leal— Barcelona desenvolupés, entre els anys 2005 i 2009, un projecte de cooperació internacional que va tenir com a centre el carrer de Barcelona de la capital cubana i les zones adjacents. A més de rehabilitar un seguit d’edificis, el projecte de cooperació va permetre crear una zona enjardinada (l’Espai Barcelona – l’Havana), on es va instal·lar un banc d’aires gaudinians i una font com les que hi ha als carrers de la capital catalana.

En aquesta Mercè, les tradicions de l’Havana arriben representades per diversos col·lectius artístics, entre els quals hi ha espectacles com Ancestros, que firma Marieta Sánchez, una cubana que fa anys que viu a Barcelona i que ens ofereix un muntatge teatral en el qual no falten les danses afrocubanes, les narracions ioruba i tota la poesia que amara la cultura d’arrels africanes de l’illa. Voleu més contes de l’Havana? Doncs la mateixa Marieta Sánchez es converteix en la Tía Tata per explicar a la canalla que visiti el parc de la Ciutadella històries cubanes, però també d'arreu del món.

 

Dansa contemporània

Però, de fet, amb només 500 anys d’història, l’Havana és una ciutat jove. I encara ho són més els creadors que hi viuen, integrants d’una escena rica, diversa i especialment dinàmica, com podrem veure durant aquesta Mercè. A Cuba trobareu, per exemple, moltes companyies de dansa contemporània innovadores. Algunes, com MiCompañía, tenen una tradició llarga en l’escena de la dansa de l’Havana. La companyia i la seva directora, Susana Pous, visiten la Mercè oferint tallers de dansa, però també dos espectacles que podrem veure al parc de la Ciutadella i que repassen amb un toc d’avui les danses més representatives de l’Havana (Especial Havana) o la coreografia Infinito, en què vuit ballarins i ballarines ens parlen del passat i d’autodescobriment a partir de llaços familiars, records, secrets i conflictes diversos.

També trobareu danses cubanes en una escola barcelonina, Modanza, que porta els ritmes del Carib a la Ciutadella i ensenya tothom qui estiguin interessat a aprendre a ballar-los.

El parc de l’Estació del Nord serà un altre dels espais de la Mercè amb forta presència de l’Havana. Allà tindreu jam sessions de músics i ballarins i ballarines cubans, i també podreu veure les imatges de realitat virtual que ha preparat Andy Ruiz, un creador cubà graduat en Ciències Informàtiques i productor d’audiovisuals. Gaudireu d’imatges de l’Havana que us transportaran a Cuba instantàniament.

 

Música, arts plàstiques i cinema

Els ritmes cubans, finalment, estaran ben representats en la programació musical de la Mercè, sigui amb els ritmes més moderns que ens ofereix el BAM Festival o sigui amb propostes de Música Mercè com el rap i les músiques urbanes de La Dame Blanche (el dijous 23 de setembre). Pareu atenció a la nit cubana el dissabte 25 de setembre (al moll de la Fusta), en la qual actuaran el pianista i multiinstrumentista Roberto Fonseca, un dels grans renovadors actuals del jazz afrollatí; el grup barceloní Las Karamba; i l’experiència musical col·laborativa del grup cubà Interactivo. I en altres espais com el Palauet Albéniz podreu escoltar també ritmes cubans, aquest cop a càrrec dels Salcelona. A més, el diumenge 26 de setembre, podrem gaudir de la interpretació, a càrrec de la formació simfònica del projecte Vozes i amb la col·laboració de Maria del Mar Bonet, de Habana Concerto, un homenatge als 500 anys de la capital cubana que interpretarà com a solista el mateix compositor i pianista cubà que ha creat l’obra, José Maria Vitier.

Recordeu que, a la Filmoteca de Catalunya s’ofereix també durant els dies de la festa un cicle en el qual podrem repassar títols fonamentals en la filmografia del director de l’Havana Fernando Pérez Valdés, com Últimos días en La HabanaSuite Habana o La vida es silbar.  L’Havana, a la pantalla gran.

Mostra'n mésMostra'n menys
La Havana