N112 - jul. 19
Lliçons de la crisiEl 2008 va esclatar la pitjor crisi econòmica des del crac del 29. La recessió es va endur empreses, feines, habitatges i projectes vitals de milions de persones. Va debilitar l’estat del benestar i la cohesió social. La recuperació econòmica no ha portat més justícia social sinó més desigualtat. Què hem après d’aquella sotragada?
DossierLliçons de la crisi
Ara hi ha més pobres i tenen menys que abans de la crisi. La ciutadania organitzada ha fet front a aquesta situació amb innovació social i solidaritat, però l’empitjorament de les...
És el capitalisme compatible amb la democràcia i la prosperitat? L'augment de les desigualtats a l'inici del segle xxi ha tingut conseqüències preocupants en les democràcies liberals,...
Una dècada després que esclatés la pitjor bombolla immobiliària de la història, l'accés a l'habitatge continua sent un dels problemes socials més grans. I ho és perquè els estats operen...
La reconstrucció econòmica d'Europa en la segona meitat del segle XX es va centrar a dotar les democràcies liberals d'institucions que protegissin els drets socials de la ciutadania. I...
La crisi econòmica ha engrandit les bretxes (laboral, generacional, de gènere i fiscal) que contribueixen a incrementar la desigualtat. Si les societats les continuen fent créixer i el...
La desigualtat econòmica afavoreix l'individualisme. Viure en societats desiguals fa que ens preocupem més per la nostra posició social; com més divergència, més distància respecte els...
Davant dels cants de sirena neoliberals, dirigits a enfortir la responsabilitat individual, la societat civil s’ha organitzat per donar una resposta col·lectiva a les conseqüències de la...
Altres continguts
Fina Birulés
Destil·lar pensament implica una labor costosa de condensació del sentit i de perícia sintàctica. Qui coneix Fina Birulés sap de la seva precisió tenaç en el pensar i...
Pensadora de referència en l’estudi del treball, Méda sorprèn pel seu discurs apassionat, directe, documentat i rigorós en defensa del treball en general i de l’...
Barcelona rep més de 12 milions de visitants l’any, concentra una de cada tres empreses turístiques de Catalunya i gairebé quatre de cada sis llocs de treball, i...
Qualificades com a zones verdes pel Pla General Metropolità, les barriades de la Satalia i la Font de la Guatlla han viscut molt de temps sota l'amenaça de l'...
La Debbie i l’Humbert es van casar el mateix dia que es va morir l’Eivissa. La Carla es va trobar la tortuga amb el cap dins de la closca i les potes...
Contra la força del mercat, que centrifuga persones fora de la ciutat, la cultura pot ser una eina que ajudi a superar marginalitats, a igualar els ciutadans sense...
Perquè la cultura pugui contribuir a crear comunitat, el consumidor d'art ha de ser participatiu i no un simple espectador. La participació permet eixamplar la mirada...
Julio Muñoz Ramonet, l’invisible príncep de l’estraperlo, va deixar a la ciutat de Barcelona el palau del carrer Muntaner i també l’extraordinària col·lecció d’art...
Coincidint amb la concessió del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2019, Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) acaba de publicar Variacions profanes (Viena...
La novel·la de debut del jove Pol Beckmann, que ha rebut el premi Llibreter 2019 en la categoria d'altres literatures, proposa un joc literari de múltiples...
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis