Les jornades aborden en detall algunes de les qüestions fonamentals apuntades a l'exposició 'Ja tenim 600! La represa sense democràcia. Barcelona 1947-1973', a partir dels canvis experimentats en la decisiva dècada de 1950. Uns anys en què la ciutat, en bona mesura a causa de les energies econòmiques i socials urbanes endògenes, en estat latent des dels desastres de la guerra, reprèn el creixement malgrat la dictadura.
L'objectiu central de la jornada és oferir una reflexió col·lectiva sobre les pregones relacions entre Barcelona i el món colonial espanyol en l'època contemporània, tant a l'Amèrica hispana com a Àfrica i a Àsia.
No hi ha ciutat sense representacions literàries, ni relat urbà que no incideixi en la imatge de la ciutat, en les representacions que se'n fan els habitants i en les que motiven els visitants. Són narracions i versos que construeixen la identitat de l'urbs.
3 i 4 de maig de 2012. De la mà d'experts de disciplines diverses, en aquestes jornades es tractaran els estudis històrics i arqueològics realitzats, la significació de les restes de la muralla romana en el conjunt històric de la ciutat i els enfocaments, mètodes i pràctiques d'intervenció patrimonial del passat i del futur.
Dijous 22 de novembre, a les 17h. Seminari on es presenten uns estudis sobre les repercussions econòmiques, polítiques i socials de l'endeutament públic al final de l'edat mitjana, prenent com a referent el cas de Barcelona. Es parlarà de la creació de la primera Taula de Canvi, del paper del crèdit públic en el desenvolupament d'un sistema financer i de les difícils relacions dels creditors barcelonins amb els municipis endeutats, entre d'altres.
Seminari que ressegueix tant el paper constitutiu dels jueus en la formació de la societat, les elits i les institucions de Barcelona com l'especificitat de la seva contribució en el desenvolupament dels mecanismes del crèdit i de l'expansió per la Mediterrània.
En el marc de Barcelona Ciència 2007, el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i el MUHBA Monestir de Pedralbes presenten el projecte de recreació d’un hipotètic “jardí medicinal” al claustre del Monestir de Pedralbes.
Antoni Gaudí, per encàrrec d’Eusebi Güell, va projectar una urbanització privada que ha esdevingut un dels millors espais públics de la ciutat. La Casa del Guarda, situada a l’accés del conjunt, és l’espai privat ideat i dissenyat per Gaudí com a habitatge per al porter del Park Güell.
L’exposició ens endinsa en una obra mestra de la Barcelona gòtica de la mà dels restauradors que l’han explorada.
