25,000 Pencils explora la metodologia col·laborativa de 'design through making' a través d'un simple acoblament (mitjançant juntes tòriques de goma) de llapis de colors a escala 1: 1. Dos-cents quaranta estudiants d'arquitectura de Cardiff i Barcelona treballaran juntament amb 10 tutors en la producció d'una instal·lació al MUHBA Oliva Artés a Barcelona. Cada un dels 250 participants afegirà 100 llapis a la instal·lació. Gairebé sense un disseny previ, s'indicaran únicament als participants unes instruccions molt senzilles sobre com connectar un llapis amb un altre.

En el desenvolupament històric de la cartografia urbana no és possible distingir una sola via de progrés lineal i acumulatiu. Al contrari, la representació cartogràfica de les ciutats ha evolucionat seguint diferents models o tradicions específics, cadascun dels quals té un origen peculiar, un llenguatge propi i unes característiques tècniques i operatives definitòries.

Els actes i les representacions culturals s’han estudiat des de l’anàlisi de les obres i des de l’òptica dels participants com a creadors, executors o espectadors. Hi ha, però, un altre protagonista en la dinàmica entre representació i recepció de l’acció musical, teatral, de dansa, etc. per part de la comunitat urbana: l’espai. Lluny de ser un fons passiu, l’espai religiós o teatral, públic o privat, formal o informal, el carrer o el balcó, on té lloc l’actuació o la performance en condiciona el resultat.

El descobriment i increment de restes prehistòriques al pla de Barcelona ha permès evidenciar una ocupació intensiva d’aquest espai a partir del vi mil·lenni abans nostra era. Per abordar aquesta problemàtica les presents jornades científiques es centraran, d’una banda, en les descobertes d’època neolítica presents en subsòl de tres ciutats com són Barcelona, Marsella i Cadis.

L’arqueologia industrial s’aferma a Flandes en la dècada de 1970. A partir de 1975, amb l’Any Europeu del Patrimoni Arquitectònic i la nova llei flamenca de conservació i protecció dels monuments i els paisatges urbans, es produeix un salt en la preservació del seu llegat fabril. Apareixen grups de voluntaris, es fan campanyes i el 1978 neix la Vlaamse Vereniging voor Industriële Archeologie vzw (Associació Flamenca d'Arqueologia Industrial). Els plafons de l’exposició mostren els resultats aconseguits.

Barcelona, com les grans capitals culturals d’Europa, ha acollit tradicionalment múltiples i sòlides iniciatives en l’àmbit de l’edició gràcies a les quals avui encara podem parlar de l’existència d’un veritable espai públic a la ciutat. Però un autèntic espai de debat intel·lectual necessita producció i distribució de textos.

Barcelona, com la resta de ciutats euromediterrànies, experimenta un canvi profund que va molt més enllà de la crisi econòmica actual. A més de portar a terme una revisió profunda dels models econòmics i de gestió, cal trobar noves estratègies.

Els projectistes, els urbanistes i els responsables polítics s’adonen cada vegada més de la importància d’explorar mètodes de regeneració urbanística innovadors, basats en sinergies renovades entre la ciutadania i les institucions públiques encarregades de la gestió urbana, i en una actuació més responsable per part del sector privat.

L’arquitectura, l’art, la qüestió social o el creixement demogràfic i urbà en les quatre dècades que transcorren entre les dues exposicions universals de 1888 i 1929 han estat objecte de nombroses recerques històriques. En canvi, el paper crucial de la ciència, la tecnologia i la medicina ens resulta encara força desconegut.

Enguany es compleixen 40 anys de les grans mobilitzacions socials que es van produir l’any 1976, durant el procés de transició de la dictadura a la democràcia a Espanya.

La reactivació del recinte fabril de Can Ricart i del carrer de Pere IV creen un clima propici per debatre sobre la rehabilitació d’edificis i paisatges industrials i sobre les modalitats d’ús de les antigues àrees fabrils i noves estratègies de relació entre ciutadans, tècnics i polítics. L’exposició mostra les propostes al respecte dels joves investigadors dirigits per Federico Wulff (Welsh School of Architecture / Ysgol Pensaernïaeth Cymru, Universitat de Cardiff).