Com ens afecta?
Reduir les emissions és un compromís global, però els efectes de no fer-ho són locals. Els efectes del canvi climàtic sobre la ciutat de Barcelona les ha dut a terme el Servei Meteorològic de Catalunya, centrant-se en dos escenaris definits per la IPPC en funció de l’acompliment o no dels objectius de reducció d’emissions plantejats a París:
Escenari compromès
Un escenari més compromès (o també RCP4.5), en què s’assoleixen els objectius de reducció d’emissions de l’Acord de París del 2015. En aquest escenari, la concentració de GEH arribaria a ser superior a l’actual a finals de segle, però l'increment s'atenuaria a partir del 2030 a fi de limitar l'augment màxim de la temperatura global del planeta a 1,5 - 2 ºC.
Escenari passiu
Un escenari més passiu (o també RCP8.5), que representa la situació en què no s'assolirien els objectius marcats a París, de manera que les concentracions de GEH a finals de segle serien molt superiors a les actuals. L'augment de temperatura global superaria àmpliament els 2 ºC.
En el cas de Barcelona es preveu un augment de temperatures i una tendència a la disminució de la precipitació:
Cal destacar que l’augment de les temperatures mitjanes serà molt més acusat a l’estiu. Segons els resultats del projecte RESCCUE, les temperatures mitjanes estivals podrien pujar 3 ºC a l’escenari compromès a finals de segle i 5.5 ºC (amb un màxim de 8.5 ºC ) amb l’escenari passiu a finals de segle. Per altra banda, a l’hivern també s’esperen temperatures més altes, de 1.5 ºC i 3 ºC més a finals de segle per l’escenari passiu i compromès respectivament. Aquest fet comportarà uns hiverns molt més suaus que a l’actualitat.
Els estudis desenvolupats dins el marc d’aquest projecte confirmen la tendència a la disminució de la precipitació. Tot i què és un fenomen amb un alt grau d’incertesa associat, les modelitzacions realitzades preveuen un descens d’un 15 % de precipitació a finals de segle per l’escenari compromès i que podria arribar a disminuir fins un 30 % a finals de segle per l’escenari passiu. Aquesta disminució de recursos hídrics es podria veure agreujada per l’augment dels vents (fins a 0,5 m/s) i de l’evapotranspiració de les plantes (entre un 14 % i un 27 %), fets que reduirien la disponibilitat d’aigua a les conques aportants.
Efecte de l'illa de calor
Aquest efecte ha incrementat en la darrera década i és possible que es vegi directament afectat per l’augment de les temperatures conjuntament amb una major intensitat d’irradiació solar.
Documents: Efecte illa de calor - Consulta l'estudi complet
Onades de calor
Les onades de calor podrien multiplicar-se per 8 a finals de segle en l’escenari compromès
Documents: Onades de calor - Consulta l'estudi complet
Inundabilitat urbana
En els dos escenaris de futur analitzats es preveuen desbordaments en alguns punts de la ciutat a causa de la manca de drenatge.
Documents: Inundabilitat urbana - Consulta l'estudi complet
Inundació marítima
En el pitjor dels escenaris la platja de Sant Sebastià podria desaparèixer i es podria arribar a anegar els locals d’algunes platges.
Documents: Inundació marítima - Consulta l'estudi complet
Biodiversitat
Algunes espècies es veuran afectades i es preveu una pèrdua de biodiversitat.
Documents: Biodiversitat - Consulta l'estudi complet
Incendis forestals
Augmentarà el risc d’incendi els mesos més calorosos fet que implica més emissió de GEH a causa de la combustió de biomassa.
Documents: Incendis forestals - Consulta l'estudi complet
Qualitat de l'aire
El canvi climàtic podria comportar un increment en la concentració anual dels contaminants atmosfèrics
Documents: Qualitat de l'aire - Consulta l'estudi complet
Cicle de l'aigua
La disponibilitat dels recursos hídrics serà molt variable, amb més períodes de sequera i més inundacions
Documents: Cicle de l'aigua - Consulta l'estudi complet
Fluxos energètics
El canvi climàtic suposarà un canvi en els patrons de consum d’energia.
Documents: Fluxos energètics - Consulta l'estudi complet
Risc d'afectació a les infraestructures
Després de les platges, la xarxa de sanejament i de mobilitat són les infraestructures que més podrien veure’s afectades pel canvi climàtic
Documents: Risc d'afectació a les infraestructures - Consulta l'estudi complet
El canvi climàtic no afecta a tothom igual
La pobresa i la desigualtat redueixen la capacitat humana per fer front al canvi climàtic, ja que la majoria de les opcions d'adaptació depenen dels recursos disponibles. Les sequeres, les inundacions, les onades de calor i altres conseqüències del canvi climàtic afecten més els qui menys capacitat tenen d'anticipar-se als riscos i de recuperar-se, posteriorment, dels danys.
El canvi climàtic és injust, també a Barcelona. La població de Barcelona és especialment vulnerable al canvi climàtic, atesa la seva ubicació geogràfica al Mediterrani, per disposar d’una població molt envellida, i un percentatge molt alt de persones en situació de pobresa energètica.
Per això, a banda d’abordar la reducció d’emissions, s’han d’implementar mesures d’adaptació i justícia climàtica. Els reptes per fer front al canvi climàtic passen no només per protegir i restaurar els ecosistemes, o canviar les fonts energètiques sinó que passen també per enfortir la justícia social, reduir la desigualtat i la pobresa, i garantir mitjans de vida dignes per a tota la població.
El canvi climàtic afecta la salut i la qualitat de vida, però no afecta tothom de la mateixa manera. Factors com l'estat físic, la salut, l' edat, el gènere, la situació socioeconòmica o les condicions dels entorns on vivim i treballem condicionen el possible grau d' afectació derivada del canvi climàtic.
