En primer  lloc, cal distingir entre el temps meteorològic (quan parlem del temps en un lloc i moment determinat) o del clima (quan ens referim a mitjanes a més llarg termini i poden ser regionals o globals). 

El clima no és una cosa estàtica, si no que varia al llarg del temps. Ha patit grans canvis al llarg de la historia de la Terra per causes naturals, però el canvi climàtic actual és degut a l’activitat humana i a l’emissió dels gasos amb efecte d’hivernacle, que incrementen la capacitat de l’atmosfera terrestre per retenir calor.

La Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), en el seu article 1, defineix el canvi climàtic com "canvi de clima atribuït directament o indirectament a l'activitat humana que altera la composició de l'atmosfera global i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes de temps comparables ". La CMNUCC diferència, doncs, entre el canvi climàtic atribuïble a les activitats humanes que alteren la composició atmosfèrica i la variabilitat climàtica atribuïble a causes naturals.

• Perquè és el primer canvi climàtic causat per l’activitat humana, mentre que els anteriors van ser provocats per causes naturals.
• Perquè és el més ràpid de tots els viscuts fins el moment. Els anteriors canvis de clima varen necessitar milers d’anys per fer-se evidents, mentre que el que estem patint actualment s’ha produït a una velocitat sense precedents. Des de l’era preindustrial ja ha augmentat la temperatura mitjana global de la Terra més d’un grau, cosa que fa que sigui molt difícil pels sistemes naturals adaptar-s’hi.
• Perquè està suposant un increment de la temperatura mitjana que té efectes clars i greus sobre els ecosistemes i les persones.
• Perquè és injust i provoca desigualtats. No tots els països tenen la mateixa responsabilitat en la generació de gasos amb efecte d’hivernacle i no tots tenen la mateixa capacitat d’adaptació. De fet, els més afectats i amb més dificultats per adaptar-s’hi són els que menys han contribuït al problema. Esdevé, doncs, una problemàtica que depassa els aspectes estrictament ambientals per convertir-se en una qüestió ètica i de responsabilitat.

Segons la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, el canvi climàtic és directament o indirectament atribuït a l’activitat humana, a través de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle provocats per l’ús de combustibles fòssils i les alteracions en l’ús del sòl.

Els gasos amb efecte d’hivernacle es troben de forma natural a la composició de l’atmosfera, i gràcies a ells es manté una temperatura adequada per què hi hagi vida a la Terra, uns 15ºC (és el que s’anomena efecte hivernacle). Però l’activitat humana n’ha fet augmentar la seva concentració a uns nivells que fan perillar els sistemes naturals i les persones. Aquests gasos són:

• Diòxid de carboni (CO2): se’n de manera natural en els incendis forestals i en les erupcions volcàniques. L’excés actual és degut a l’ús de combustibles fòssils (petroli, carbó i gas natural) per obtenir energia i utilitzar-la per fer funcionar els automòbils, calefaccions, centrals tèrmiques, indústries... 
• Metà (CH4): es genera com a resultat de l’activitat agrícola i ramadera. També als abocadors i a zones humides i pantanoses. 
• Òxid nitrós (N2O): s’allibera dels adobs dels conreus, dels excrements i del bestiar. 
• Gasos directament originats per l’activitat humana: Clorofluorocarbonis (CFC) d’origen industrial, emprats en circuits d’aire condicionat, esprais, extintors... i hexafluorur de sofre.
• Vapor d’aigua.