Aprovació del Pla de Millora Energètica de Barcelona (PMEB), amb les mesures que pretenen convertir Barcelona en la ciutat amb més presència d’energia solar del món. 

Passos significatius com el Pla d’Energia, Clima i Qualitat de l’Aire 2011-2020 i l’Ordenança de Medi Ambient de 2011, que inclouen objectius de mitigació del canvi climàtic i adaptació als seus efectes.

En el marc de la COP21 de París l'any 2015, l'Ajuntament va presentar el Compromís de Barcelona pel Clima (CBC), reafirmant compromisos municipals com el Pacte d’alcaldes i alcaldesses per l’energia i l’adaptació. 

Aprovació del Pla Clima 2018-2030, amb quatre eixos: mitigació, adaptació/resiliència, justícia climàtica i impuls a l’acció ciutadana. Aquest Pla va rebre el Premi del Pacte d’alcaldes i alcaldesses a la millor iniciativa d’una gran ciutat.

Constitució de la Taula per l’Emergència Climàtica, amb més de 200 organitzacions participants. 

Aprovació de la Declaració d’Emergència Climàtica (2020), que va reforçar i accelerar les accions del Pla Clima, afegint noves mesures i fent una crida a altres administracions per col·laborar. Es van identificar set canvis de model (urbanisme, mobilitat, energia, economia, consum, alimentació i cultura) i dues adaptacions necessàries.

Redacció del Pla d’Acció per l’Emergència Climàtica 2030, també conegut com el PAEC, que, recentment actualitzat amb la MdG Pla Clima, esdevé l’estratègia climàtica de la ciutat.  

Barcelona el marc de la missió europea “100 ciutats intel·ligents i climàticament neutres per a 2030”, ha definit el seu Acord Climàtic de Ciutat (ACC), que ha estat avaluat i validat per la Comissió Europea al març de l’any 2024. L’Acord recull els principis rectors i les propostes recollides al Pla d’Acció per l’Emergència Climàtica 2030 i esdevé el full de ruta per accelerar la descarbonització de Barcelona.

Barcelona City Dònut. A Barcelona s’ha aplicat la teoria del dònut, de Kate Raworth (Londres, 1970) desenvolupat al seu llibre 'Doughnut Economics: seven ways to think like a 21st century economist' (2017), i en el qual proposa un nou model econòmic de base humanista, que deixi de cercar riquesa a costa dels límits ambientals i la justícia social.

El document és un retrat de Barcelona basat en una sèrie d’indicadors i reptes de ciutat definits a través de diversos debats i conferències inspiradores que s’han realitzat a la ciutat.

El Compromís Ciutadà per una Barcelona + Sostenible 2024-2034 plasma la voluntat i les aspiracions de la Xarxa Barcelona + Sostenible per aconseguir una ciutat més sostenible i responsable dels impactes del nostre estil de vida a escala local i global. S’adapta als reptes actuals i orienta la seva acció per donar respostes fermes i comunes davant l’escenari d’emergència climàtica i de crisi ecosocial.

El Compromís de la Xarxa B+S respon a l’objectiu de ciutat d’ampliar la xarxa d’aliats i aliades compromesos amb l’acció climàtica, com marca el Pla Canviem pel Clima 2030, i alhora s’alinea amb l’Acord climàtic de ciutat.

En el marc del Compromís, les organitzacions que s’adhereixen al repte de descarbonització, donen també resposta a l’Acord climàtic de ciutat.