Tres institucions que participen com a sòcies científiques del projecte prenen mostres i recullen dades abans, durant i després de les intervencions per comprovar si contribueixen a millorar l’entorn i la salut de la comunitat educativa.
El projecte de refugis climàtics “Adaptar escoles al canvi climàtic a través del verd, el blau i el gris”, finançat en un 80% pel programa Urban Innovative Action de la Comissió Europea, va començar fa gairebé dos anys. El passat mes d’octubre va acabar una de les actuacions clau: la intervenció a les onze escoles amb un paquet de mesures blaves (incorporació de punts i jocs d’aigua), verdes (espais d’ombra i vegetació) i grises (espais d’ombra, actuacions sobre els edificis per millorar-ne l’aïllament i la ventilació creuada), per convertir-les en espais que s’adaptin als efectes del canvi climàtic com ara les onades de calor.
Aquestes intervencions ja són una realitat i ja n’han pogut gaudir l’alumnat i el professorat de l’escola. També es preveu que la ciutadania pugui utilitzar aquests espais durant l’estiu. Però ara cal avaluar si aquestes intervencions són realment les esperades i si tenen un impacte positiu en la salut i l’entorn ambiental de les escoles.
Per això, els socis científics del projecte —l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal) i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB)— fan un seguiment i avaluen les intervencions prenent mesures abans, durant i després, per comprovar-ne l’efectivitat, i hi impliquen la comunitat educativa oferint-li eines per prendre les seves pròpies mesures.
L’impacte directe en la salut
L’ASPB i l’ISGlobal estudien l’impacte en salut i benestar de les intervencions i ho fan amb estudis en els quals participen l’alumnat, el professorat i la comunitat de l’entorn, principalment les persones usuàries dels patis oberts.
Per avaluar els potencials beneficis en la salut i benestar físic i mental, s’han fet qüestionaris amb preguntes sobre la percepció de la salut, el nivell d’activitat física, el confort de l’escola o els usos del pati de l’escola abans i després de les intervencions. Aquests qüestionaris s’han fet tant a les escoles que formen part del projecte com a les deu escoles control, és a dir, deu escoles seleccionades que tenen unes característiques similars a les escollides però on no s’hi han fet intervencions i que, per tant, permetran veure’n les diferències.
Pel que fa als estudis amb el professorat, durant els mesos de maig i juny d’aquest curs es faran grups de discussió entre docents de les diferents escoles per tal que analitzin, des de la seva perspectiva, l’impacte del projecte, el seu vessant pedagògic o l’impacte en l’entorn.
I finalment, per analitzar l’impacte en la comunitat, es posaran en marxa mesures observacionals combinades amb enquestes breus a les persones que, durant el mes de juliol, utilitzin els espais de patis de les escoles com a espai d’esbarjo sota el programa “Patis oberts”.
Alhora, l’ASPB també ha dut a terme el seguiment i l’avaluació del procés de desplegament del projecte des del seu inici. S’ha analitzat tant la part pedagògica de les diverses activitats que es duen a terme, com ara els tallers per al professorat o el procés participatiu de cada escola, a partir de qüestionaris de satisfacció.
Com afecten les millores en l’entorn a la qualitat de l’aire i la salut?
L’ISGlobal s’encarrega d’avaluar si els canvis que s’han produït en l’entorn impliquen una millora en la qualitat de l’aire, la salut i el benestar. Per exemple, analitza si les intervencions han permès abaixar la temperatura a l’estiu, disminuir la humitat o reduir les partícules en suspensió i el diòxid de nitrogen (NO2). Per mesurar aquests canvis s’han instal·lat diversos sensors a cada escola i s’hi fan visites de seguiment en les quals es prenen mesures periòdiques.
Totes aquests canvis en l’entorn tenen afectacions directes en la salut de l’alumnat i també en la del professorat, ja que si un professor té condicions de treball millors (confort tèrmic, no ha de cridar, etcètera) la seva salut millora i també ho fa la qualitat de la seva feina, així com la dels nens i les nenes. Per a aquests estudis, l’ISGlobal mesura la temperatura i la humitat d’una mostra de persones voluntàries durant l’horari lectiu. Aquestes mesures, juntament amb l’administració en línia de qüestionaris de percepció, ajudaran a avaluar el seu confort tèrmic.
Més enllà dels canvis en l’entorn, l’ISGlobal està analitzant també si les intervencions beneficien l’arrelament cognitiu dels nens i nenes. A partir de tests d’atenció administrats amb ordinadors, abans i després, a una mostra de quatre escoles intervenció i quatre escoles control, s’avalua el benefici potencial que aporten les intervencions en la capacitat de concentració dels nens i les nenes.
Finalment, l’ISGlobal també està fent un seguiment dels usos dels patis escolars durant l’hora del pati. A partir d’observacions sistemàtiques, comprova el tipus i els nivells d’activitat física, la tipologia de jocs, la interacció entre infants i l’ús d’espais amb ombres. La majoria d’aquests usos tenen un impacte en la salut. Un exemple clar s’ha pogut veure darrerament, ja que, gràcies a aquestes intervencions, els patis han quedat més parcel·lats i això ha facilitat la divisió d’aquests espais en la situació actual de la crisi sanitària provocada per la covid-19.
Cal tenir en compte, però, que l’aplicació dels protocols de la covid-19 ha estat una intervenció sobtada, que suposa l’ús per torns i segmentat de l’espai a l’hora del pati, que ja determina d’alguna manera les dinàmiques dels nens i nenes, i que seran captades per aquestes observacions.
El diòxid de carboni, clau per a la qualitat de vida de la comunitat escolar
L’ICTA-UAB participa en el projecte prenent mesures del diòxid de carboni (CO2) que s’acumula a l’interior de les aules, als entorns de les escoles i als entorns més amplis com ara els districtes.
A partir d’instruments de mesura, s’avaluen canvis en el CO2 en funció de la temperatura, l’espai, la presència de plantes o no que fan la fotosíntesi, espais d’ombra, la humitat, etcètera. Tot això, a partir d’experimentacions amb l’alumnat a qui s’ensenya a prendre les mesures i a avaluar els canvis que les intervencions han provocat en el seu entorn vital.
Per exemple, l’alumnat comprova per si mateix com varia el CO2 a l’aula prenent-ne una mesura inicial i veient com, al cap d’una estona, es noten més cansats i adormits, fet que no es deu als continguts de la classe, sinó perquè amb tot tancat, el CO2 ha augmentat molt, fet que provoca aquesta sensació de son.
Tot això els serveix per veure la importància de, per exemple, disposar d’una bona ventilació creuada que els permeti renovar l’aire ni que sigui obrint cinc minuts de tant en tant.
A l’entorn de l’escola i del districte, també s’analitza el CO2 prenent mesures amb un cotxe preparat amb els instruments de mesura que va analitzant els voltants més propers i més llunyans de l’escola. Amb aquestes dades es treballarà un mapa de la distribució del CO2 al voltant de les escoles.
Comprovar l’efectivitat i replicar el que funciona
El projecte de refugis climàtics està basat en la innovació i, com a tal, un dels seus objectius és veure quines de les intervencions que s’han dut a terme poden tenir més impacte, tot intentant entendre’n el perquè. Aquesta anàlisi és bàsica per establir precedents que es puguin replicar a altres escoles o espais.
El fet d’avaluar l’impacte en la salut de les intervencions arquitectòniques també és un fet innovador, ja que poques vegades s’analitzen aquests factors i quines afectacions tenen en l’entorn i la qualitat de vida de les persones, tot i que, segons l’Organització Mundial de la Salut, el nostre entorn condiciona la nostra salut en un 23%.
Les escoles són una oportunitat estratègica d’intervenció a la ciutat i suposen un espai d’equitat tant a nivell social com territorial. Tots els infants de la ciutat van a l’escola, per tant, si intervenim a les escoles, donem l’oportunitat a tots els infants de tot l’àmbit territorial de rebre’n els beneficis, ja que aquestes estan repartides pel territori i, per tant, tots els districtes se’n beneficien.